Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
batalla de Catalunya
Militar
Conjunt d’accions militars de la guerra civil de 1936-39, iniciades amb l’ofensiva de les forces del general Franco, el 23 de desembre de 1938, contra les forces republicanes integrants de l’exèrcit de l’est que cobrien els fronts del Principat de Catalunya.
L’àmplia superioritat de l’artilleria i l’aviació de les primeres uns 300 000 homes agrupats en 6 cossos d’exèrcit manats pels generals García Valiño, Moscardó, Muñoz Grandes, Solchaga, Yagüe i Gambara 600 peces d’artilleria i uns 500 avions i la feblesa dels republicans uns 250 000 homes, dirigits pels generals Hernández Sarabia i Rojo 300 peces d’artilleria i un centenar d’avions, que no s’havien refet de les pèrdues de la batalla de l’Ebre , féu que davant l’ofensiva les forces republicanes es retiressin ordenadament i escalonadament fins a territori francès, on foren…
batalla de l’Ebre
![](/sites/default/files/media/FOTO/ebre_batalla.jpg)
Mapa de la batalla de l’Ebre
© Fototeca.cat
Militar
Acció militar, una de les més importants de la guerra civil de 1936-39, la més sagnant i pugnaç i també la principal de les lliurades per les forces de Catalunya.
Fou planejada com una maniobra diversiva destinada a interrompre l’ofensiva de les forces del govern de Burgos al País Valencià, consecutiva a la ruptura del front d’Aragó i l’arribada a la Mediterrània abril del 1938, maniobra que dividí en dues zones el territori republicà Aquest objectiu fou plenament atès Franco suspengué les operaciones contra València, concentrà forces al front nou i acceptà la batalla, jutjant que les tropes republicanes que havien travessat l’Ebre lluitarien en una posició difícil, amb el riu a l’esquena de fet, els pontoners republicans guanyaren llur…
batalla de Seròs
Història
Militar
Cap de pont format per les forces franquistes a l’abril del 1938, en l’etapa final de l’ofensiva d’Aragó.
És situat a la riba esquerra del Segre, aprofitant que el pont de Seròs no havia estat volat, a l’indret anomenat Costa de la Barca Dels dies 22 al 27, aquest cap de pont fou atacat endebades per la 135 Brigada Mixta de Carrabiners i després per la 144 Brigada Mixta 44 Divisió republicanes Posteriorment fou l’escenari d’una àmplia operació ofensiva, també de l’Exèrcit Popular 7 al 22 de novembre de 1938, per tal d’alleugerir la pressió de les forces franquistes sobre les línies republicanes en els darrers moments de la batalla de l’Ebre El XXII Cos d’Exèrcit…
Joventut d’Unió Republicana
Organització juvenil fundada a Barcelona el 1904 per Francesc Layret.
Organitzà un anomenat Congrés Internacional de Joventuts Republicanes Barcelona, juliol del 1906 i un altre d’àmbit exclusivament català abril del 1908 que reuní delegats de les joventuts del Centre Nacionalista Republicà Santiago Gubern, del Partit Federal J Salvatella i de la Unió Catalanista
Mallorca Nova
Publicacions periòdiques
Revista ciclostilada quinzenal apareguda a Barcelona com a butlletí d’informació en 1937-38.
Dirigida per Francesc de Sales Aguiló, intentà d’informar sobre la situació política a Mallorca durant la guerra civil i de reagrupar els mallorquins residents al Principat Relacionada amb Esquerra Republicana Balear, adoptà una clara orientació d’unitat entre les diferents forces polítiques republicanes
batalla de Belchite
Militar
Acció militar de la Guerra Civil Espanyola (1936-39) corresponent a l’ofensiva republicana al front d’Aragó d’agost-setembre del 1937 que tenia, per objectiu, d’evitar el col·lapse del front del Nord.
La direcció de les forces republicanes corresponia al general Pozas, cap de l’exèrcit de l’Est L’atac inicial, diversificat sobre vuit punts, escindí el front per Azaila i es consolidà a l’altura de Mediana-Fuendetodos-Fuentes de Ebro, aïllant Belchite després d’haver neutralitzat Quinto i Codo, situats més al nord La penetració republicana fou dificultada per la dura resistència que oferí Belchite, població ben fortificada i defensada per 2000 homes, bé que fou ocupada el 6 de setembre, quan l’ofensiva general estava aturada davant Saragossa
batalla de Brunete
Militar
Acció militar (del 5 de juliol de 1937 al 25 d’agost) de la Guerra Civil Espanyola esdevinguda entorn de la població de Brunete, localitat de Castella la Nova (Madrid) (826 h [1965]).
L’objectiu de les forces republicanes que dugueren la iniciativa fou centrat en l’aixecament del setge de Madrid i la distracció de l’ofensiva del nord, en una maniobra de trencament i encerclament del front Les forces atacants, manades pel general Miaja, es compongueren dels cossos V i XVIII, el primer amb la XI brigada internacional Havent trencat el front 6 de juliol, Brunete fou ocupat per la divisió Líster Refetes les tropes del govern de Burgos, amb l’ajut de la Legión Cóndor recuperaren Brunete 25 de juliol El balanç de l’acció fou negatiu per als republicans, car havien…
Ateneu Enciclopèdic Popular
![](/sites/default/files/media/EEC/Ateneu_Enciclopedic_Popular.jpg)
Equip de la secció de gimnàs i esports de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que es proclamà campió de Catalunya de tirar la corda (1931) a l’estadi de Montjuïc
Arxiu AEP
Entitats culturals i cíviques
Esport general
Associació cívica i cultural fundada a Barcelona el 1902 per un grup d’intel·lectuals de tendències republicanes i obreristes.
Entre els principals impulsors cal esmentar Francesc Layret , el cooperativista Eladi Gardó i Josep Tubau S’inspirà en l’Ateneu Català de la Classe Obrera i, com aquest, tingué un paper prominent en l’orientació ciutadana campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicció civil, defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura, organització de cursos i conferències per a la divulgació de la cultura i altres activitats, com campanyes per a la defensa dels mosaics romans de Tossa de Mar o bé la promoció de l’ Olimpíada Popular S’organitzà en diverses seccions biblioteca…
,
aixecament de l’alt Llobregat
Història
Insurrecció organitzada per grups anarquistes relacionats amb la FAI (gener del 1932), al Bages i al Berguedà, especialment a Manresa, Cardona, Balsareny, Súria, Sant Vicenç de Castellet, Fígols, Berga i Gironella.
Fou una derivació d’una vaga dels sectors tèxtil i del metall, estesa als minaires i convertida en general 18 i 19 de gener Els dies 20 i 21 grups d’obrers armats proclamaren el comunisme llibertari, ocuparen els ajuntaments i constituïren comitès revolucionaris la situació fou restablerta per l’exèrcit i la guàrdia civil el dia 23 El moviment, al Principat, fou la culminació de l’agitació social del començament de gener a tot l’Estat espanyol fets de Castilblanco, Zalamea, Épila, Puertollano, Arnedo, etc Les autoritats republicanes deportaren a Fernando Poo —i després a Bata—…
Joventut Republicana de Lleida
Partit polític
Partit local creat a Lleida el 1901 com una societat política i cultural.
Arribà a aglutinar les principals tendències republicanes de la ciutat i esdevingué clau en la vida política lleidatana durant el primer terç del segle Disposà d’un equip dirigent reduït i constant dins el qual destacaren Humbert Torres i Barberà, primer alcalde de Lleida de Joventut 1917 Alfred Pereña, diputat provincial i conseller de la Mancomunitat, i Frederic Godàs i Legido, fundador i director del Liceo Escolar Cal esmentar també Frederic Mulet, president de l’entitat en diverses ocasions Antoni Zamorano, dirigent del Gremi Comercial i regidor diverses vegades Ricard…