Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
Ressò
Periodisme
Revista en català, de periodicitat mensual, que nasqué com a «Revista Rural d’Acció Catòlica» el 1968 a Santa Coloma de Farners (la Selva).
Dels seus objectius inicials, reflexionar sobre la problemàtica de la joventut en el marc de la doctrina del concili II del Vaticà, evolucionà cap a temes d’informació més generals Pel març del 1987 sortí el número 200, i el seu tiratge és de 850 exemplars
El Paso
Pintura
Grup que sorgí a Madrid l’any 1957 per iniciativa dels pintors Canogar, Feito, Millares i Saura.
L’any següent s’hi afegiren Chirino, Rivera i Viola es dissolgué al començament del 1960 Aquests artistes tingueren com a activitat principal diverses exposicions collectives en ciutats com Barcelona, Saragossa, Oviedo, Múrcia, Gijón, a més de la preparació d’algunes publicacions i l’organització de cicles de conferències, fets que obtingueren ressò dins l’àmbit artístic local i també ressò internacional a partir de la XXIX Biennal de Venècia i de l’exposició celebrada en el Musée des Arts Décoratifs de París
Levellers
Història
A Anglaterra, durant la guerra civil, facció —la més radical— republicana del partit parlamentari.
Aquest grup reclamava l’abolició de la monarquia, l’ampliació dels drets del parlament i una repartició igual dels béns entre tots els membres de la societat cristiana Aquestes reivindicacions trobaren ressò en una part de l’exèrcit, que s’amotinà 1649 Cromwell i Fairfax reprimiren la insurrecció
batalla d’Angora
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al pla de Cibuq Abad, prop d’Angora, al juliol del 1402 entre l’emir mongol Tamerlà i el soldà otomà Baiazet I; aquest darrer fou vençut, fet presoner i morí en la captivitat.
Aquesta derrota deturà durant uns quants anys l’expansió de l’Imperi Otomà Com a exemple del seu ressò, i conseqüent reacció a Occident, poden adduir-se unes cartes de Martí I de Catalunya a l’emperador Manuel II Paleòleg i a Tamerlà, que contenen dures expressions envers Baiazet
Estampa Popular Valenciana
Moviment artístic format a València vers el 1963 com a ressò, amb característiques pròpies, d’un moviment homònim impulsat per artistes com José Ortega, de Ciudad Real.
Les seves notes diferencials procedien dels plantejaments que possibilitaren el corrent Crònica de la Realitat Fou important el paper que hi tingué el crític Tomàs Llorens Hi collaboraren, amb l’Equip Crònica, Martí Quinto, Juan Antonio Toledo, Marí, Josep Maria Gorris, etc Empraren la ironia, els contrasts significatius i imatges aparentment estereotipades, unint al realisme la imaginació satírica
Cahiers de la Quinzaine
Periodisme
Publicació periòdica (1900-14) fundada i dirigida per Ch.Péguy.
Péguy Els seus 229 números, distribuïts en 15 sèries, donaren cabuda a moltes de les obres de Péguy i d’altres escriptors francesos A France, R Rolland, G Sorel, J Benda, etc i es feren ressò vivent de les idees i de les polèmiques del començament del s XX, sobretot a França Des del 1925 el fill de Péguy, Marcel, en publicà algunes altres sèries
Hèrcules
Mitologia
Nom llatinitzat del déu Hèracles
.
Hom hi relaciona un conjunt de llegendes romanes, sobretot etiològiques i topogràfiques, la més coneguda de les quals és la de la lluita d’Hèrcules amb Cacus Una antiga llegenda d’origen erudit atribueix el nom i la fundació de Barcelona a Hèrcules Aquest, havent anat a la península Ibèrica en el curs dels seus famosos treballs, rebé la darrera de les nou barques que estaven al seu servei a la platja de la futura capital catalana, i de la denominació de la novena barca barca nona en pot procedir el nom El remot embrió d’aquesta llegenda sembla trobar-se en Justí s II o III, que presentà…
Carrera Internacional de Karts de Barcelona-Trofeu Artés de Arcos
Automobilisme
Cursa internacional de kàrting celebrada a Barcelona del 1960 al 1963.
Era patrocinada per l’empresa José Artés de Arcos, del ram auxiliar de l’automoció i l’organitzava el Kart Club Barcelona Constava de quatre curses en categories de 100 cc, 125 cc i 200 cc i es disputava a l’actual avinguda de la Diagonal Amb un enorme ressò internacional, l’any 1962 recollí un rècord d’inscripció de més de cent cinquanta participants d’arreu d’Europa
Unió Obrera Balear
Història
Organisme obrer organitzat per Fèlix Mateu i Domeray a Palma el 1881 i que aviat s’estengué per tota l’illa.
Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86
Teatre Líric Català
Música
Empresa teatral catalana, fundada per iniciativa d’Enric Morera amb vista a oferir una alternativa catalana a la sarsuela castellana.
Contractà el Teatre Tívoli per dos mesos i endegà una temporada que s’inicià el 12 de gener de 1901 i en la qual es representaren tretze obres Malgrat haver-hi participat els compositors més prestigiosos del moment, amb la programació de títols d’Enric Morera, Joan Lapeyra, Joan Gay, Salvador Bartolí i Enric Granados, i haver tingut un extraordinari ressò en la premsa, el resultat econòmic deficitari de la temporada truncà la continuïtat del projecte
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina