Resultats de la cerca

El títol passà successivament als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i, darrerament, als Cotoner

Passà per compra a Rodrigo Díaz de Mendoza, que el 1430 comprà a Joan II de Navarra la baronia de Benidorm Per enllaç passà als Fajardo, als Puixmarín-Rocafull, als Teijeiro, als Valda i als Bernuy

El succeí el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, conegut com el Comte Mal , a la mort del qual, sense fills, el 1694, passà als Rocafull-Rocabertí, comtes de Peralada, i als Ferrer de Santjordi

La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu net i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí, vescomte de Rocabertí, marquès d’Anglesola i de la Vilueña, comte d’Albatera i de Santa Maria de Formiguera, baró de Bétera A la seva mort, sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognomenaren Rocabertí, als Dameto, marquesos de Bellpuig, als Sureda, marquesos de Vivot, i als Montaner

El succeí el seu fill Lluís Joan de Torres i de Centelles, que fou pare del tercer i quart titulars, Carles i Lluís Joan de Torres i Mingot de Rocafull El darrer es casà amb la seva cosina Maria Teresa Ferrer de Pròixida i de Pinós, a la qual deixà, per testament, el comtat Una vegada vídua, es tornà a casar, amb Vicente Fernández de Córdoba y Valderrama, i foren pares de la sisena comtessa, Maria Teresa Fernández de Córdoba i Ferrer de Pròixida morta el 1826, muller de Josep d’Aguiló-Romeu de Codinats i de Perpinyà, òlim Baciero i de Bryas, baró de Petrés El títol ha estat…

Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I de Castella Del seu segon matrimoni, amb Blanca de…

Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas El seu genearca fou Asnar Pardo , senyor de la Casta, que la tradició familiar fa descendir, sense proves, dels comtes d’Aragó, que es trobà a Muret al costat de Pere II 1213 Foren descendents seus Pere Pardo de la Casta , que acompanyà Pere III a la conquesta de Mallorca, i Asnar Pardo de la Casta , que fou pare d' Asnar, Martí, Joan aquest casat amb Beatriu de Tous i Pere Pardo de la Casta i Roda Un Pere Asnar Pardo de la Casta , baró de la Casta, es casà amb Jerònima d’Aguilar-Martí de Torres, hereva de la…

El seu origen remunta a la reforma del consell reial feta per Ferran II de Catalunya-Aragó , per la qual restà constituït pel vicecanceller i quatre regents de la cancelleria, tots ells anomenats doctors Tenia com a missió d’estudiar les causes i les peticions dels regnes de la corona catalanoaragonesa i de proposar-ne la solució al rei, i actuava com a òrgan consultiu de govern i com a tribunal suprem de justícia per als afers dels regnes de València, Mallorca i Sardenya a partir del 1623, de tots els regnes Ben aviat 1522 el nombre dels membres augmentà a set, presidits pel vicecanceller…

Hom diu, sense fonament, que el cognom Bertran procedia d’una línia dels comtes de Tolosa i que un Ramon Bertran s’havia casat amb una filla d’Alfons VI de Castella el cert és que Elvira, filla natural del dit rei, es casà amb el comte Ramon IV de Tolosa Un descendent seu, dit, també, Ramon Bertran, hauria rebut el sobrenom de Perillós, o Perellós, i des del Rosselló hauria anat a servir el rei 1312 Les notícies certes comencen amb un Ramon I de Perellós , súbdit del rei de Mallorca al Rosselló Possiblement fou la seva muller Na Perellona, la dama de la reina Esclarmunda encarregada de l’…

Aquest es decidí a pactar-hi davant la pressió de França sobre els territoris occitans i àdhuc catalans, i a causa de la situació desfavorable per a Catalunya creada per la mort de Ramon Berenguer V de Provença 1245, pel casament de la seva filla, Beatriu de Provença, amb Carles d’Anjou, germà de Lluís IX, i per la mort de Ramon VII de Tolosa 1249 Com a procuradors catalans Jaume I nomenà Arnau, bisbe de Barcelona, Guillem, prior de Cornellà, i el lloctinent de Montpeller, Guillem de Rocafull, els quals anaren a Corbeil, on l’11 de maig de 1258 foren signats dos pactes un de…