Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ballesteros Madrid ARGUMENT Les novelles Mariona Rebull 1944 i El viudo Rius 1945 d’Ignasi Agustí GUIÓ JLSáenz de Heredia FOTOGRAFIA Alfred LGilks blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Santamaría, Luis Noain MUNTATGE Julio Peña MÚSICA Manuel Parada SO Rafael Pavón, Andrés Lara INTERPRETACIÓ José María Seoane Joaquín Rius, Sara Montiel Lula, Blanca de Silos Mariona Rebull, Tomás Blanco Ernesto Villar, Alberto Romea Llobet pare, Carlos Muñoz Llobet fill, José María Lado el vell Rius, Adolfo Marsillach Darío, Mario Berriatúa Desiderio, Manrique Gil…

Aquests tres darrers grups abandonaren l’AUN per discrepàncies amb el líder, que des de 1997 esdevingué el partit dels seguidors de Sáenz de Ynestrillas, amb reduïda presència a Catalunya Defensa un ideari catòlic, ultranacionalista espanyol oposat a les autonomies i als acords de Maastricht i reclama la pena de mort per delictes de terrorisme En les eleccions europees de 1999 obtingué 1571 vots a Catalunya Premsa Destino

La senyoria dels Quadrells , prop de la Molsosa, l’havia heretada dels pares, que l’havien comprada El títol ha passat als Sáenz ara Sáenz de Magarola

Passà als Despujol i als Sáenz de Heredia

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ No-Do per a TVE, "La Vanguardia" ARGUMENT I GUIÓ Horacio Sáenz Guerrero , Francisco González Ledesma, Fèlix Pujol, ARibas FOTOGRAFIA Vicente Minaya blanc i negre i color, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Jordi Cervelló SO Jordi Sangenís, Antonio Vaquero ESTRENA Barcelona, 11091980 PREMIS Ciutat de Barcelona 1979 al director i l’equip de realització Sinopsi Tretze breus biografies illustrades i documentades de catalans famosos arreu del món Ignasi Barraquer, Josep Trueta, Francesc Duran i Reynals, Montserrat Caballé, Pau Casals, Josep Lluís…

Dirigida per Josep M Ferrando, JA Romeo i Jaume Massó, tingué com a redactors Joan M Batlle, Quique Guasch, Antoni Closa, Olga Viza i Santi Nolla, entre d’altres, i collaboracions especials de Martí Farreras, Josep M Fusté, Ricard Maxenchs i Arcadi Alibés, i els fotògrafs Miguel Moreno, Zoltan Czibor i Eduardo Sáenz Estava escrita en castellà amb alguns articles en català, i informava sobre el Futbol Club Barcelona El mateix any desaparegué per donar pas al diari Sport

S'inaugurà amb l’exposició Surrealismo entre el Viejo y el Nuevo Mundo i té la seva seu en un edifici antic rehabilitat per l’arquitecte Sáenz de Oiza Dirigit per l’escultor Martín Chirino, ha format una collecció estable i una biblioteca Sorgí amb la intenció d’oferir noves possibilitats per a la producció d’art en general i com a punt d’unió entre continents i cultures d’orígens diversos, a més de la promoció de l’art canari Entre les exposicions realitzades, destaquen mostres com Desplazamientos 1991, Automatismos paralelos La Europa de los movimientos experimentales 1992 i…

Fundat al final de la dècada de 1960, nasqué amb el nom d’Associació Barcinona Durant els anys setanta tingué una gran activitat i al final del 1980 es vinculà amb el Club Tennis Barcino i adoptà el nom de CE Barcino Guanyà el Campionat absolut de Catalunya 1980, 1994, 1995 i el d’Espanya 1997 Gràcies a aquesta última victòria l’any següent participà en el Campionat d’Europa de clubs També fou campió de Catalunya de partides ràpides 1991 i subcampió del Campionat d’Espanya 1996 Destacaren jugadors com Kewin Spraggett, Josep Parés, Manel García, Jordi Estrella o Josep Maria Sáenz…

Fou promoguda per un grup de periodistes escindits de la revista Barça, en desacord amb l’orientació que el club volia donar a aquella publicació Carles Barnils en fou l’editor i tingué redactors com David Castillo, Juan J Castillo, Manuel Ibáñez Escofet, Antonio Saénz Guerrero, Ricardo Huerta i Francesc Peris Josep Morera Falcó i Horaci Seguí s’encarregaren dels reportatges fotogràfics i Joaquim Muntañola, de les pàgines d’humor Al juny del 1981 el número 847 anuncià la suspensió de la revista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart i al setembre del mateix any la publicació inicià una…

En fou nomenat president Josep de Caralt i Sala, comte de Caralt, i conseller delegat Arturo Guillén Sáenz, expresident del Banco Castellano La gerència fou assumida per Julio Guillén Álvarez, nebot d’A Guillén Sáenz, i César Alba Delibes, fill de Santiago Alba Bonifaz, els noms dels quals serviren per a denominar l’empresa La firma començà distribuint films de la marca italiana Cines, però el seu gran encert fou obtenir la concessió en exclusiva del material de la Metro Pictures, tot i que també hi hagué la producció d’altres firmes Trans-Atlantic, American Film,…