Resultats de la cerca

El punt fonamental de discòrdia era l’esclavitud El Nord volia abolir-la o almenys que no es propagués als nous estats de la Unió El Sud, contràriament, volia mantenir-la i estendre-la Durant anys les tensions s’havien resolt a base de compromisos provisionals Però l’elecció d’A Lincoln —decidit abolicionista— com a president de la Unió 1859 provocà la separació d’onze estats del Sud, que constituïren la Confederació Sudista , i el desencadenament de la guerra, que tingué tres fronts El front de l’E, entre Washington i la capital confederada, Richmond, que no era gaire lluny, fou estacionari…

La separació s’esdevingué per la divergència entre els interessos dels estats del sud, de grans explotacions agràries servides per esclaus de raça negra, i els dels estats del nord, industrials i capitalistes en plena expansió cap als nous territoris de l’oest americà, fet que amenaçava de reduir els estats del sud a una minoria impotent en els òrgans de govern comuns El primer estat a proclamar la secessió fou Carolina del Sud 1860 s’hi uniren 1861 Mississipí, Florida, Alabama, Geòrgia, Louisiana i Texas llurs representants, reunits a Montgomery Alabama, que en fou elegida la…

En fou el motiu la construcció i la reparació, a la Gran Bretanya, de diversos vaixells de guerra per als confederats Alabama, Florida, Shenandoah i d’altres, els quals destruïren vaixells mercants nordistes En acabar la guerra, el govern nord-americà acusà el govern britànic de violar les normes de la neutralitat i li exigí una indemnització, que no volgué pagar El 1871, pel tractat de Washington, la qüestió fou sotmesa a l’arbitratge d’un tribunal internacional reunit a Ginebra 1872, que condemnà la Gran Bretanya a pagar una forta indemnització 15 500 000 dòlars

El seu fundador, William Wilhelm Knabe Kreuzberg, Berlín 1803 - Baltimore, Maryland 1864, s’anticipà en uns vint anys al periple americà dels Steinway Després d’haver adquirit a Alemanya una sòlida formació cultural i en l’ofici de constructor, el 1833 emigrà als Estats Units i s’establí a Baltimore, al sud del país Superant la greu crisi econòmica provocada per la guerra de Secessió, els seus fills Ernest i William Knabe consolidaren la firma, n’obriren agències a Nova York i en altres ciutats nord-americanes i la convertiren en un dels principals competidors de Steinway i de…

Concebuda inicialment com a agència de notícies econòmiques, rebé aviat la subscripció de tots els diaris londinencs La guerra de Secessió nord-americana i l’etapa imperial francesa consagraren l’agència, que s’estengué per Alemanya i els EUA, mentre que la consolidació de l’imperi colonial britànic permeté l’establiment de sucursals a Austràlia, Nova Zelanda, l’Índia, la Xina, etc El 1915, en morir Herbert Reuter, fill de Paul Julius, l’agència esdevingué una societat anònima amb l’ajut del Banc d’Escòcia el 1925 es transformà en una cooperativa de diaris anglesos, australians,…

Fundat el 1850 a l’estat d’Alabama pels germans Lehman, intermediaris del sector del cotó Al final de la guerra de Secessió, traslladà la seu a Nova York i esdevingué un dels grans bancs d’inversió dels EUA, establerts al districte financer de Wall Street El 14 de setembre de 2008 féu fallida com a conseqüència de la seva exposició al mercat hipotecari i la pèrdua de confiança dels inversors La Reserva Federal intentà que un altre banc se'n fes càrrec, com féu amb Bear Stearns, un altre banc d’inversió adquirit al març del 2008 per JP Morgan Chase Lehman Brothers era un dels protagonistes del…

El seu objectiu és la secessió de Flandes de Bèlgica —conjuntament amb la regió de Brusselles— i l’expulsió dels estrangers immigrants Durant els anys vuitanta els resultats electorals no l’acompanyaren, però a partir dels anys noranta, en què es feu sentir el lideratge de Filip Dewinter, protagonitzà un gran ascens a la Cambra de representants passà de 12 escons el 1991, a 11 el 1995, 15 el 1999, 18 el 2003 i 17 el 2007, i en l’àmbit municipal se situa entre les forces més votades en ciutats importants com ara Anvers, Gant o Malines L’increment també es reflectí al Parlament…

La llegenda començà a estendre's a partir del regnat de Felip II, bàsicament arran de la guerra de secessió de Flandes i de la mal aclarida mort de Carles d’Àustria, primogènit del rei Tingué l’origen en la rivalitat d’interessos de diversos països europeus envers la corona de Castella i el seu imperi d’ultramar, on l’estat castellà representava l’obstacle medievalitzant, enfront de les concepcions burgeses que s’imposaven arreu La llegenda fou un suport ideològic d’aquestes darreres en el conflicte i es nodrí dels abusos en la colonització d’Amèrica descrits per Bartolomé de Las…

L’ideal del moviment correspon al del Modernisme N’existiren a Munic fundat l’any 1892, a Berlín 1893 i a Viena 1897 Per la importància dels seus components i de les seves obres arquitectòniques, el nucli vienès fou, en molt, el més important Constituït en els inicis per dinou membres, cal esmentar, entre ells, O Wagner, A Loos, J Hoffmann, JM Olbrich i G Klimt Encara que les construccions d’O Wagner tingueren una gran influència, hom considera que la construcció més representativa del moviment és el palau d’exposicions de la Wiener Sezession, a Viena 1898, obra de JM Olbrich, en què es…

El seu primer president fou Antonio Egea, com a president de l’associació de premsa de València, entitat que es féu càrrec del club El seu primer nom fou Hoja del Lunes Valencia fins que, al cap de pocs mesos, els empresaris Joan i Ferran Roig Alfonso n'assumiren la direcció i li donaren el nom actual Juga els seus partits al pavelló de la Font de Sant Lluís, que té una capacitat de 9 200 espectadors Ha estat campió de la Copa del Rei 1998, subcampió de la copa Saporta 1999 i subcampió de la Copa del Rei 2000