Resultats de la cerca

En el seu origen, equivalgué probablement a Senatus Populus Quirites Romani quirit Més tard, però, com resta testimoniat per les monedes i inscripcions sobretot als arcs de Tit i Septimi Sever, designà inequívocament el senat i el poble de Roma, Senatus Populus Que Romanus El seu ús, a través de l’edat mitjana, ha perdurat fins a l’actualitat i figura encara a l’escut de l’administració comunal de Roma

L’objectiu era articular una proposta per a la reforma del Senat que reconegués la plurinacionalitat de l’estat La candidatura obtingué 8 senadors, que amb els 3 per representació autonòmica formà grup parlamentari amb Isidre Molas PSC com a portaveu En les eleccions generals del 2004 obtingué 12 senadors, als quals se n'afegiren 4 de representació autonòmica, amb Carles Bonet ERC com a portaveu, i en les del març del 2008 el mateix nombre En les eleccions del 20 de novembre del 2011 Esquerra Republicana de Catalunya abandonà l’Entesa que restà aleshores formada pel PSC i IC-V-…

Compost de seixanta membres, forma, amb la cambra de representants Dáil Éireann , l’Oireachtas o parlament Creat per la constitució del 1922, fou mantingut per la del 1937 i la modificació d’aquesta, feta el 1949 Renovats cada cinc anys, onze dels membres no són electius i són designats directament pel primer ministre

Mancat del poder personal suficient per a atacar Catilina abans que aquest es comprometés definitivament, pronuncià la primera Catilinària — que comença amb el famós Quousque tandem — al senat el 8 de novembre, i induí Catilina a fugir de Roma La segona fou pronunciada el 9 de novembre al fòrum per informar el poble La tercera, pronunciada el 3 de desembre també al fòrum, explica la detenció dels conjurats que havien restat a Roma La quarta, pronunciada el 5 de desembre al senat, decidí la condemna a mort dels conjurats Retocades pel mateix Ciceró, foren publicades…

És format per dues cambres el Congrés dels Diputats i el senat

Es compon de 60 membres, dividits en dues cambres l' Efri Deild o senat, de 20 membres, i la Nedri Deild o cambra baixa, de 40 membres

S’integrà en la coalició Alianza Popular -Convivencia Catalana, mentre que Viola es presentà com a independent al Senat per Lleida Després de les eleccions abandonà la política i el partit desaparegué

En les eleccions legislatives de 1979 presentà candidatura al Senat i al Congrés, aquesta última en coalició amb el Partido Liberal, encapçalada per Edmon Armisén 3265 vots Al juliol del mateix any s’integrà a la Unió de Centre de Catalunya

Es presentà com a gran opció de centreesquerra nacionalista al Principat de Catalunya, on fou, amb 11 diputats, la segona força política Per al senat sostingué, amb Centre Català i UDC, la coalició Democràcia i Catalunya, que obtingué dos escons

Es proposà de difondre l’ideari falangista i d’aconseguir la unitat nacionalsindicalista Impulsors Antonio Pelegero i José Alejandro Mateo Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 A Catalunya presentà candidatures al Congrés que foren retirades i al Senat Edità Unidad 1980