Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Horacianes
Literatura catalana
Poemari de Vicent Andrés i Estellés, que consta d’una sèrie de vuitanta poemes liriconarratius, escrits entre el 1963 i el 1970, i publicat, en versió revisada, per primer cop al segon volum de les obres completes de l’autor, Pedres de l’àmfora (1974).
Desenvolupament enciclopèdic És un dels seus llibres més destacats Hi reprèn la utilització de personatges, temes i formes de l’època clàssica grecollatina com havia fet abans i després amb les èglogues de Virgili o les figures de Catul i Ovidi D’entrada, el recull d’Estellés és una subversió de les Horacianes 1906 de Miquel Costa i Llobera, amb tota la seva càrrega de desrealització, classicisme, enyor de Grècia, noblesa, formalisme, universalitat i unitat, però el llibre d’Estellés és el contrari realista, proper, emotiu, irònic, modern, estudiadament informal, popular, localista i…
Llibre de meravelles
Literatura catalana
Un dels poemaris més emblemàtics i més populars de la vasta producció lírica de Vicent Andrés i Estellés, publicat per primera vegada per l’editorial L’Estel de València l’any 1971 i prologat per Manuel Sanchis Guarner.
De seguida va assolir la categoria d’autèntic best-seller de la poesia en català al País Valencià Segons la confessió del mateix poeta en una nota preliminar de la primera edició, Llibre de meravelles formava part d’un cicle de quatre poemaris titulat Manuscrits de Burjassot i escrit entre la darreria del 1956 i la primavera del 1958 Estellés va manllevar part del títol de la novella de Ramon Llull, Fèlix, o Llibre de meravelles per indicar l’orientació general del poemari, que havia de ser un inventari de les meravelles que trobava en el món de la València capital de postguerra El llibre…
Lo reliquiari
Literatura catalana
Recull de poemes de Francesc Matheu, publicat el 1878.
Una endreça «A madamo Mistral», en occità i en la mateixa estrofa que la Mirèio mistraliana, identifica l’autor com un «romeu» en camí «vers la pàtria de la divina poesia», portador d’un «reliquiari» que estotja la memòria lírica d’una joventut agitada Segueixen, a manera de suites , tresseccions que evoquen episodis successius de labiografia del poeta La primera, “Morta” coneguda en part des del 1874, en què fou premiada als Jocs Florals de Barcelona, un aplec de 41 poemes escrits a propòsit del traspàs de l’estimada, és testimoni del dolor i la desolació continguts del poeta la segona, “…
Poesies completes de Marian Aguiló
Literatura catalana
Títol amb què el 1925 Francesc Matheu publicà una part representativa de l’obra poètica de Marià Aguiló, molta de la qual dispersa.
Desenvolupament enciclopèdic El primer volum inclou “Esplais de jovenesa” que reprodueixen en gran part uns anteriors “Records de jovenesa”, 1900, publicats a cura del fill de Marià, Àngel Aguiló, bàsicament de poemes amorosos escrits als anys quaranta, i “Llibret d’aniversaris”, recull de composicions escrites del 1844 al 1885 en memòria de la mare del poeta, morta en plena joventut, i d’un valor molt desigual El segon, segurament el més interessant, inclou dues obres el “Llibre de la mort” obra apareguda ja el 1898, a cura d’Àngel Aguiló, en un volum que incloïa també l’esmentat “Llibret d’…
Poesies d’Àngel Guimerà
Literatura catalana
Primer recull de poemes d’Àngel Guimerà, publicat el 1887, amb una introducció de Josep Yxart, reeditat el 1905 i el 1920, any en què es publicà, amb pròleg de Lluís Via, Segon llibre de poesies (1920), que el completa, tant amb poemes anteriors com posteriors.
En el vessant líric, ressalten la plasmació de la solitud particularment en Nit de Nadal i Records , el cant a personatges de condició humil, sovint marginats entre d’altres, Captant , Mort del joglar i Mort del soldat , la poesia amorosa particularment l’adulterina, l’elegíaca com Tristes , la interrogació metafísica que illustra Nebulosa , la poesia amb referents religiosos que oscilla de la professió de fe al dubte —més manifest en poemes no recollits—, passant per un cristianisme basat en l’amor i el perdó, una visió crítica de l’Església, l’ecumenisme i plantejaments que ratllen l’…
Classicisme
Música
Període de la història de la música occidental que, convencionalment, comprèn determinades estètiques i estils musicals apareguts entre els anys 1730 i 1806 aproximadament.
El fet que dins el terme classicisme s’hagin encabit importants i destacades personalitats musicals occidentals com Franz Joseph Haydn 1732-1809, Wolfgang Amadeus Mozart 1756-1791 i Ludwig van Beethoven 1770-1827 ha provocat que, popularment, el mot arribi a designar el corpus de manifestacions musicals cultes de tradició europea El terme prové del llatí classicus , i l’ús popular que se n’ha fet com a sinònim d’excellència i referència s’ha vist substituït, els darrers anys, pel de canònic en el sentit donat per Harold Bloom en El cànon occidental , on canònic designa aquella manifestació…