Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Centre d’Estudis d’Història Moderna Pierre Vilar
Historiografia catalana
Fundat a Barcelona l’any 1986 sota l’impuls de l’Associació d’Historiadors Modernistes Pierre Vilar creada un any abans, aquest centre d’estudis tingué com a objectius principals promoure l’estudi i la recerca de la història moderna, especialment de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic Entre les seves activitats ha destacat la celebració anual de cicles de conferències amb el títol genèric d’“Història Moderna Història en construcció”, i la coedició de volums com La familia en la España mediterránea Siglos XV-XIX 1987 i 1640 La Monarquía Hispánica en crisis 1992 Dissolt l’any 1997, ha estat presidit per Carlos Martínez Shaw Lectures MARTÍNEZ SHAW, C “El Centre d’Estudis d’Història Moderna Pierre Vilar”, Historia Moderna Historia en construcción , Lleida 1999, vol I, p 9-17
Fabian Society
Associació socialista britànica constituïda a Londres el 1883.
El nom li fou donat en record del cònsol romà Fabi Màxim Verrugós, conegut per la seva prudència i constància L’actitud de l’associació fou determinada per la consideració d’una gradual transformació de la societat “d’acord amb el més alt ideal moral” Fou dirigida al principi per Edward Pease, Bernard Shaw, Sidney i Beatrice Webb, Sidney Oliver i Graham Wallas, que li donaren l’impuls decisiu El 1889 publicà els Fabian Essays in Socialism , obra en bona part deguda a Shaw i a Webb, la qual propugnà l’evolució socialista en comptes de la revolució Els fabians…
Androcles
Història
Esclau romà que, segons una tradició estoica represa per Sèneca, fugí del patró.
Retrobat i condemnat a morir a l’arena, fou reconegut i defensat per un dels lleons, al qual havia curat una ferida durant la seva època de llibertat A conseqüència d’això fou indultat Bernard Shaw tractà el tema satíricament en la seva comèdia Androcles and the Lion , estrenada el 1912
La verdad sobre el caso Savolta
Cinematografia
Pel·lícula del 1978-1979; ficció de 130 min., dirigida per Antonio Drove Fernández-Shaw.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Domènec Pedret, PC Barcelona, Filmalpha Itàlia, Nef Diffusion França ARGUMENT La novella homònima 1975 d’Eduard Mendoza GUIÓ Antonio Larreta, ADrove FOTOGRAFIA Gilberto Azevedo color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Argüello MUNTATGE Guillermo SMaldonado MÚSICA Egisto Macchi INTERPRETACIÓ José Luis López Vázquez Domingo Pajarito de Soto, Ovidi Montllor Javier Miranda, Omero Antonutti Enrique Savolta, Charles Denner Lepprince, Stefania Sandrelli Teresa, Rogelio Ibáñez Fortet, Ettore Manni Nicolás Claudedeu, Alfred Lucchetti el vell, Pau Garsaball Vázquez,…
Revista de Historia Moderna
Historiografia catalana
Publicació de periodicitat anual, creada el 1981 com a vehicle de difusió de la investigació del Departament d’Història Moderna de la Universitat d’Alacant i oberta a les col·laboracions d’investigadors modernistes d’altres universitats espanyoles i estrangeres.
El primer director fou Antoni Mestre i Sanchis que, en la presentació del primer número, exigí dues condicions per a l’acceptació de treballs rigor històric i respecte amb els discrepants Des del número 4 el contingut passà a ser monogràfic, essent els temes “Libros, libreros y lectores”, “El País Valenciano”, “Municipios y poder en el Antiguo Régimen valenciano”, “Reformismo y crisis del reformismo en la España del siglo XVIII”, “Aspectos de la vida cotidiana en la España Moderna I y II”, “Jurisdicción y señorío en la España Moderna”, “Aspectos de la administración española del siglo XVIII…
Dagoll Dagom
Escena de l’obra Historietes, de la companyia teatral Dagoll-Dagom
© Fototeca.cat
Teatre
Companyia de teatre de Barcelona, fundada pel director i poeta Joan Ollé.
Inicià les seves activitats en castellà — Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos , sobre textos de Rafael Alberti 1974— El 1975 presentà el seu primer espectacle en català, Nocturn per a acordió, sobre textos de Joan Salvat-Papasseit El 1977 estrenà No hablaré en clase , que fou el seu primer gran èxit Durant les representacions d'aquesta obra s’incorporà Joan Lluís Bozzo , sota la direcció del qual el grup es constituí com a companyia estable i es decantà per la comèdia musical, amb textos adaptats o traduïts generalment per Xavier Bru de Sala A més d’ Antaviana 1978,…
premi Nobel de literatura
Entitats culturals i cíviques
Literatura
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la literatura.
És concedit per l’Acadèmia Sueca de Literatura De manera excepcional, a causa d’un escàndol que afectà el jurat l’any 2018, aquest any es posposà l’anunci i la concessió del premi al guanyador a l’any 2019 Relació de premis Nobel de literatura 1901 Sully Prudhomme França 1902 Theodor Mommsen Alemanya 1903 Børnstjerne Bjørnson Noruega 1904 Frederic Mistral França, José Echegaray Espanya 1905 Henryk Sienkiewicz Polònia 1906 Giosuè Carducci Itàlia 1907 Rudyard Kipling Gran Bretanya 1908 Rudolf Eucken Alemanya 1909 Selma Lagerlöf Suècia 1910 Paul von Heyse Alemanya 1911 Maurice Maeterlinck…
Stuart
Llinatge escocès que originà sengles dinasties a Escòcia i Anglaterra.
La forma del nom fou originàriament Stewart, que fou adoptada precisament pel fet de derivar de l’exercici, per part dels seus membres, del càrrec de steward senescal o majordom dels comtes de Dol Durant el temps de la reina Maria I, per influència francesa, s’imposà també, almenys en la línia reial, la forma Stuart L’estirp coneguda és Alan , segon senescal hereditari de Dol 1045, avi d’un altre Alan , que exercí el mateix càrrec i fou favorit del rei Enric I d’Anglaterra i sheriff de Shropshire 1101 Aquest tingué tres fills El darrer fou el cap de la família dels Fitzalan, comtes d’Arundel…
Teatre Nacional de Catalunya

Teatre Nacional de Catalunya
© Ferran Mateo/TNC
Teatre
Teatre de titularitat pública constituït el 1995 i inaugurat el 1997.
Té com a finalitat impulsar, mantenir i projectar un referent teatral de qualitat i, en general, de les arts escèniques, identificat amb el país a través, sobretot, de l’estrena d’espectacles de creadors catalans i majoritàriament en llengua catalana, i alhora homologable internacionalment Gènesi El TNC té els antecedents en els contactes iniciats al començament dels anys vuitanta entre l’aleshores conseller de Cultura, Max Cahner i Garcia , i l’actor Josep Maria Flotats i Picas , aleshores vinculat a la Comédie-Française , al qual fou encomanat el projecte de crear i organitzar el futur…