Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Càntic dels Càntics
Llibre de l’Antic Testament conservat entre els escrits sapiencials i que havia estat atribuït a Salomó.
La redacció del text hebreu conservat data del s III aC Consisteix en una collecció de poemes breus que canten l’amor humà a través del diàleg alternat entre l’estimat i l’estimada, que aspiren a la mútua possessió i a la plenitud de llur amor El sentit directe del text no ofereix cap indici d’un contingut directament religiós Però tant la tradició rabínica a partir de les traduccions del Targum com la cristiana des dels primers Pares de l’església han interpretat el llibre com una allegoria de l’amor de Déu per Israel o de Crist per la seva església i, des d’època medieval, de l’amor entre…
Challenger
Nom del vaixell britànic que del 1872 al 1876 feu un creuer científic de volta al món.
Dirigit per sir Charles Wyville Thomson, realitzà investigacions oceanogràfiques, cartogràfiques i biològiques, les quals significaren una aportació decisiva per al coneixement científic de les mars Com a resultat de l’expedició fou publicat el Challenger Report , en 50 volums, entre el 1890 i el 1895
Victoria and Albert Museum

Vista exterior del Victoria and Albert Museum
© Victoria and Albert Museum
Museu
Museu de Londres fundat el 1852 ( Museum of Ornamental Art
).
El 1899 fou construït l’actual edifici, obra de sir Aston Webb, i el museu prengué el nom actual Conté una riquíssima collecció d’art aplicat i decoratiu —en un sentit ampli, que inclou també pintura i escultura— de totes les èpoques, tots els estils i tots els països
John Falstaff
Teatre
Personatge còmic shakespearià que apareix a Enric IV i a Les alegres comares de Windsor.
Físicament voluminós i de caràcter fatu i presumptuós, probablement és inspirat en sir John Oldcastle, executat el 1417 per heretgia i alta traïció Sobre la seva figura, Verdi creà l’òpera Falstaff , estrenada a Milà el 1893 a Barcelona, el 1896 i O Welles en feu el film homònim 1965
Hampton Court Palace

Entrada del Hampton Court Palace
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Arquitectura civil
Conjunt d’edificis iniciats a Anglaterra pel cardenal Thomas Wolsey (1514).
Obra mestra de l’arquitectura Tudor, fou palau reial d’Enric VIII, que l’amplià i hi installà el famós rellotge astronòmic El 1689 sir Christopher Wren inicià una reconstrucció de maó enriquit amb pedra de Portland, típic exemple del Renaixement anglès tardà Conté riques colleccions d’art i una pista de tennis del 1530 És centre d’uns jardins de disposició radial en semicircumferència
comtat de Pembroke
Història
Títol que detingueren consecutivament diverses famílies angleses.
Creat el 1138, fou atorgat pel rei Esteve a Gilbert de Clare mort ~1148, a través del fill del qual, Richard, passà a William Marshall mort el 1219 i als fills d’aquest Tingut per William de Valence mort el 1296 i els seus descendents, el 1414, passà al quart fill d’Enric IV, Humphrey, i més tard a Jasper Tudor ~1431-95 i a Sir William Herbert ~1506-70 i als seus descendents, entre els quals es destacaren Philip 1584-1650 i Thomas ~1656-1733 Actualment el deté Sidney Charles Herbert
comtat de Westmorland
Història
Títol concedit a Anglaterra, el 1397, a Ralph Neville (mort el 1425), quart lord Neville of Raby i mariscal d’Anglaterra, cunyat del futur rei Enric IV.
El succeí el seu net Ralph Neville, mort el 1484 sense fills, i el comtat passà al seu nebot Ralph Neville mort el 1499, que ajudà Ricard III contra els rebels 1484 El rebesnet d’aquest i sisè comte, Charles Neville mort el 1601, fou un dels líders catòlics anglesos li foren confiscats tots els estats i títols, i es feu escàpol als Països Baixos hispànics El títol fou concedit de nou, el 1624, a sir Francis Fane mort el 1629, baró de Burghersh i lord Despenser, descendent per línia materna del primer comte El títol continua en aquesta família Fane
Seymour
Llinatge de la petita noblesa anglesa que fa remuntar la seva ascendència a un company del rei Guillem I el Conqueridor (segle XI).
Assolí importància política i social arran del casament de Joana Seymour amb el rei Enric VIII Joana era filla de sir John Seymour mort el 1536 —oficial a la casa reial, originari del Wiltshire i casat amb una descendent del rei Eduard III—, i els seus germans ocuparen aviat llocs clau en la política Edward Seymour , el germà gran, i Thomas Seymour mort el 1549, que fou creat baró Seymour of Sudeley 1547 i exercí el càrrec de lord alt almirall d’Anglaterra des del 1547 fins al 1549, que fou executat acusat d’alta traïció
Orfeón Donostiarra
Música
Formació coral basca.
Fundada a Sant Sebastià el 21 de gener de 1897 per un grup de vint cantaires de l’antiga Sociedad Coral, liderats per Norberto Luzuriaga Des d’un començament ha tingut caràcter amateur , fet que no ha impedit que es converteixi en una de les formaciones més prestigioses d’Espanya i del món Al llarg de la seva història ha tingut com a directors Secundino Esnaola 1902-29, Juan Gorostidi 1929-68, Antxón Ayestarán 1968-86 i, des del 1987, José Antonio Sainz Alfaro També ha estat dirigit per algunes de les grans batutes internacionals, com Claudio Abbado, Daniel Barenboim o sir Simon…
BBC Chorus
Música
Cor anglès fundat el 1928 per Stanford Robinson, que en fou el primer director.
En un principi dugué el nom de Cor Nacional, i posteriorment el canvià diferents vegades Cor de la BBC 1932, Societat Coral de la BBC 1935 i Cor Simfònic de la BBC 1977 Han estat directors de l’agrupació, entre d’altres, Stanford Robinson, Cyril Dalmaine o Brian Wright Des del 1989 Stephen Jackson n’és el director titular El cor debutà el 23 de novembre de 1928 en l’estrena de The Pilgrim’s Progress de sir Granville Bantock, que en dirigí la partitura El cor és integrat per uns 170 cantaires, que s’alternen d’acord amb les actuacions i el repertori escollit Han fet gires arreu d’…