Resultats de la cerca

Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest —programa signat per 36 societats que aviat havien d’ésser prop de 60— Sobresortí especialment la proclamació d’una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els…

Arran dels incidents del Cu-cut es creà un ampli moviment d’oposició al projecte de llei de Jurisdiccions , que aplegava des del carlisme fins a una bona part dels republicans Organitzà com a primer acte públic la festa de l’homenatge als diputats que votaren contra la llei de Jurisdiccions 20 de maig de 1906 En formaren part dels carlins, la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana Salmerón, Eusebi Coromines, Junoy, Layret, Bastardas, etc Només en restaren fora els partits monàrquics centralistes i…

Els seus principis bàsics eren “Dios, Patria y Tradición” i volia “trasladar a todos los sectores de la sociedad catalana la voz del pueblo católico y patriota” El 1992 es dissolgué per integrar-se al Bloque Catalán

Els seus origens arrenquen de les successives consultes per la independència celebrades en nombroses poblacions de Catalunya a partir del setembre del 2009 En fou el líder i aglutinador Joan Laporta i Estruch , antic president del Futbol Club Barcelona , el qual poc abans havia creat el partit polític Democràcia Catalana, que s’alià en la coalició amb altres formacions i incorporà membres a títol individual A més de Laporta, dels seus dirigents destaquen Alfons López i Tena i Uriel Bertran, antics membres destacats de Convergència Democràtica de Catalunya i d' Esquerra Republicana de…

El seu camp d’acció és el Principat de Catalunya, si bé cerca la coordinació amb altres centrals dels Països Catalans Present a l’Organització Internacional del Treball des del 1964 i membre de la Confederació Mundial del Treball des del 1959, alguns dels seus membres, juntament amb independents, crearen el curs 1964-65 l’Escola Professional del Clot, a Barcelona, la primera dels Països Catalans Nacionalista i socialista autogestionària, però independent de qualsevol opció política concreta, ha tingut com a secretari general Xavier Casassas i Miralles, i una implantació considerable en el…

Nasqué com un moviment espontani de defensa davant els obstacles al desenvolupament de la cultura catalana, als intents de restablir el centralisme i com a reacció a un manifest en què hom denunciava la pretesa discriminació dels castellanoparlants a Catalunya Posteriorment la Crida evolucionà fins a reivindicar la independència dels Països Catalans Convocà actes multitudinaris camp del FC Barcelona, 1981, manifestacions contra la LOAPA, 1982, campanyes de solidaritat internacional Etiòpia, Eritrea, Nicaragua, etc, viatges en massa a institucions internacionals i accions directes…

La Crida propugnà l’autodeterminació dels Països Catalans, la consideració del català com a llengua pròpia i única de la nació catalana, defensà les llibertats collectives, la construcció d’una societat més justa i lliure, la desmilitarització, la desnuclearització, la protecció del medi ambient i la internacionalització del fet català Es dissolgué al juny de 1993 Al principi comptà amb el suport de diversos partits parlamentaris Inicià la seva activitat amb grans mobilitzacions com les campanyes “Som una Nació”, que omplí el Camp Nou, o la realitzada contra la LOAPA El fracàs d’un concert…