Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Tifó
Mitologia
En la mitologia grega, monstre que personifica els terratrèmols i les erupcions volcàniques.
Fill del Tàrtar i de Gea i germà dels gegants , es rebellà contra Zeus aquest, però, amb el seu llamp, el precipità al Tàrtar, on continua turmentant eternament la terra que el cobreix Segons Èsquil, la seva sepultura es troba a l’interior de l’Etna Diverses llegendes li atribueixen també la paternitat d’altres monstres i gegants L’art antiga l’ha representat sovint en pintures de vasos amb forma humana a vegades alada i amb extremitats de serpent
Uriel
Un dels quatre o set arcàngels que, segons la literatura apocalíptica (Llibre d’Enoc i quart Llibre d’Esdres), es troben davant el tron de Déu.
Apareix com l’àngel del foc, dels terratrèmols i del tro Poc conegut en la tradició cristiana, llevat d’algunes litúrgies orientals, té un paper important en el gnosticisme on és conegut també per Suriel o Iao com a rei de l’esfera celeste del sol La figura apareix en El paradís perdut de JMilton i, en l’adaptació a l’alemany de Gvan Swieten, en La creació de Haydn
Metges Sense Fronteres
Medicina
Organització no governamental internacional fundada a França el 1971 per un grup de metges i de periodistes amb l’objectiu de proporcionar assistència mèdica a les víctimes de conflictes bèl·lics o desastres naturals.
Present en els conflictes armats més importants d’arreu del món Vietnam, Líban, Cambodja, Afganistan, Somàlia, Kurdistan, Iugoslàvia, Ruanda, Txetxènia, etc i en les grans catàstrofes naturals terratrèmols de Nicaragua, d’Armènia, etc epidèmies causades per les inundacions de Moçambic, per la fam a Etiòpia, Sudan, etc, ha estès una extensa xarxa de difusió i d’informació especialment per Europa a l’Estat espanyol és present des del 1986, l’Amèrica del Nord i Àsia La seu és a Brusselles El 1999 rebé el premi Nobel de la pau
observatori d’Arecibo

L’observatori d’Arecibo, amb l’antena secundària suspesa per cables en tres torres
© Cortesia d’Arecibo Observatory, una instal·lació del NSF
Astronomia
Observatori astronòmic i ionosfèric situat a la costa nord de Puerto Rico, a uns 13 km de la ciutat d’Arecibo.
Forma part del National Astronomy and Ionosphere Center i és administrat per la Universitat de Cornell sota contracte amb la National Science Foundation dels EUA Inaugurat l’1 de novembre de 1963, el principal instrument d’observació consistia en un gran radiotelescopi radar de 305 m de diàmetre, construït sobre el sòl i aprofitant una fondalada natural rectificada per fer-ne un segment d’esfera Suspès per cables elevats per tres grans pilars, a 150 m per sobre de l’estructura corbada s’hi situà el receptor Un sistema d’alimentació permetia d’abastar fins a 20° del zenit Destinat sobretot a…
Flosculi
Historiografia catalana
Miscel·lània de documents relatius a la història de Catalunya redactada, durant el primer terç del s. XVI, per Jeroni Pujades, cronista, doctor en dret, oïdor de l’Audiència i jutge del comtat d’Empúries.
Els tres volums de què consta foren utilitzats per Pèire de Marca en la redacció de la Marca Hispanica, sive limes Hispanicus i avui es conserven a la secció de manuscrit de la BNP, on han estat catalogats amb els números 234, 238 i 239 del fons Baluze La integren transcripcions i regestos de documents, estatuts d’ordes religiosos, genealogies, relacions històriques, esbossos de monografies i correspondència amb erudits coetanis El mateix autor, en el pròleg, justifica el caràcter heterogeni i poc elaborat de l’obra, tot allegant que no constitueix més que un aplec dels textos reunits, al…
Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Repertori de la documentació municipal de Barcelona, més conegut per Rúbriques de Bruniquer, pel nom del seu autor, Esteve Gilabert Bruniquer.
Els originals són conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona El seu origen rau en els intents del Consell de Cent per disposar, des del final del segle XVI, d’una recopilació que fos fàcilment consultable de totes les disposicions i els privilegis que configuraven el dret administratiu municipal i la seva aplicació pràctica usual El 1608 es feu l’encàrrec formal a Bruniquer, el qual el 1614 en feu el lliurament El 1692 continuà l’obra l’escrivà Joan Guiu, que incorporà la informació fins el 1640 A partir del 1699 se n’encarregà Geroni Brotons, que arribà fins a la fi de la…
,
Editorial Selecta

Emblema de l’Editorial Selecta
© Fototeca.cat
Editorial
Editorial fundada a Barcelona (1946) per Josep Maria Cruzet.
La redacció de l’editorial s’installà a la Llibreria Catalònia El projecte nasqué amb la reedició de les Obres completes de Jacint Verdaguer 1943 i es feu realitat gràcies a la tenacitat de les gestions de Cruzet a Madrid i la collaboració de Tomàs Garcés Així s’aconseguí el permís d’editar, en colleccions, els primers llibres catalans de la postguerra En foren directors literaris Josep Miracle i, després, Tomàs Tebé Tot i que, després de la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial, Franco accedí a autoritzar els primers llibres en català de la postguerra per tenir una…
,
Cronicons Barcinonenses
Historiografia catalana
Nom amb què s’ha designat tradicionalment dos cronicons en llatí, del s. XIV, el Barcinonense I (publicat per Baluze a l’apèndix de Marca Hispanica i per Enrique Flórez a España Sagrada, XXVIII) i el Barcinonense II (també publicat per Flórez al mateix volum d’aquesta obra).
Desenvolupament enciclopèdic Aquests textos, però, formen part d’una família més àmplia, que per extensió també s’ha anomenat Cronicons Barcinonenses , originada al voltant del comtat barceloní i, a diferència de l’altra gran família de cronicons catalana, la Rivipullense , en un medi cultural secular i laic Són fruit alhora de la importància creixent de la ciutat comtal i del clima d’optimisme generat per les conquestes de Ramon Berenguer IV El membre més antic d’aquesta família és l’anomenat Cronicó de Sant Cugat , breu i escrit en llatí per diverses mans al final d’un sacramentari del s…
Església catòlica
Representació idealitzada d’una església preromànica, segons una il·lustració del Beatus de Torí de la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Església constituïda institucionalment entorn del papa i que proclama, enfront de la Reforma, d’haver mantingut la successió apostòlica i alhora, enfront de les Esglésies Orientals, la primacia i autoritat de la seu de Roma sobre totes les altres seus apostòliques.
La seva història és comuna, durant segles, amb la història de les Esglésies d’Orient i, durant més segles encara, amb les Esglésies sorgides de la Reforma A partir dels distanciaments mutus la història de cadascuna es particularitza Però cada Església pot escriure la seva història des dels orígens del cristianisme La història Els orígens El primer camp d’expansió de l’Església fou la comunitat jueva i, a partir del 43, els gentils La conversió de Pau, el 38, li donà un dels apòstols i militants més actius Les idees cristianes començaren a topar amb el judaisme oficial arran de la predicació…