Resultats de la cerca

Compta amb un comitè assessor format per experts en el camp de l’ecologia, el medi ambient i la planificació territorial La seva seu és a l’edifici de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània OCCC de València Organitzen diverses activitats de divulgació i pretenen desenvolupar línies d’investigació en collaboració amb la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives Publiquen Gaia Pensament global, territori i medi ambient

La seva activitat se centra a assessorar sobre el desenvolupament legislatiu, fiscal, econòmic i social de la custòdia del territori i a coordinar i donar suport a les entitats de custòdia ja formades La custòdia del territori, una idea que prové de l’Amèrica del Nord al final del s XIX, es basa a signar acords voluntaris amb els propietaris de finques per tal d’assegurar-ne la preservació i sensibilitzar els usuaris Les primeres iniciatives en terres catalanes daten del final dels anys noranta

És integrada per uns 350 membres, la major part arquitectes, geògrafs i economistes Des de la seva fundació ha dedicat l’atenció preferentment als temes de la coordinació intermunicipal, la distribució politicoadministrativa de Catalunya i la història de les infraestructures del Principat

L’antecedent immediat és el Pla Sexennal de la Mancomunitat, però la teoria general prové de PGeddes divulgat des del 1915 per CMontoliu, Abercombie i del pla regional de Nova York iniciat en 1922-23 Les propostes del Regional Planning, basades en una determinada política anticíclica, es fonamenten en la preservació de les àrees agrícoles i ramaderes, selecció restrictiva dels rius a utilitzar industrialment, reducció de les àrees incomunicades per a potenciar econòmicament tot el territori, reforçament del sistema portuari del Principat, reequilibri territorial en definitiva que…

Fou aportada en dot per Marulla de Verona al seu marit Alfons Frederic d’Aragó, comte de Salona, que fou succeït pels seus fills Pere, Joan, Jaume i Bonifaci Frederic d’Aragó El fill d’aquest darrer, Pere Frederic d’Aragó, es rebellà, i el seu cosí i vicari general d’Atenes, Lluís Frederic d’Aragó, s’emparà de l’illa el 1380, però la retornà al fill del rebel, Joan Frederic d’Aragó, la filla del qual es casà 1394 amb Antoni de Caupena el 1425 llur fill Aliot posà l’illa sota la protecció de Venècia per por dels turcs, amb la condició que si s’extingia la seva família la senyoria passaria a…

Sostingut inicialment per Mauritània, ben aviat rebé el suport d’Algèria i de Líbia Perseguit pel govern de Madrid, en passar el territori a les mans del Marroc i de Mauritània en virtut de l’acord tripartit 1975, inicià una lluita de guerrilles i de resistència per l’alliberament del propi territori El 1976 el Polisario declarà la creació de la República Àrab Sahrauí Democràtica i, amb el suport d’Algèria, ha continuat hostilitzant l’exèrcit marroquí, el qual, malgrat haver-se annexat la totalitat del territori després de la renúncia de Mauritània 1979…

Història De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començ del segle VI El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d’Elx vicari apostòlic seu a títol personal, puix que la seu continuà sotmesa a la metròpolis de Cartago Nova i, després, a Toledo per a resoldre certs afers eclesiàstics Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d’Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo Després del 624, els bisbes d’Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d’Elx i d’Elo talment és com signen uns quants bisbes del segle…

Segons una tradició, potser llegendària, té el seu origen en la donació feta a mitjan segle X, a l’església de Magalona i en la persona del seu bisbe Ricuí, per part de dues germanes de Fulcrand, bisbe de Lodeva, de Montpeller i Montpelleret, respectivament, que havien heretat de llur mare, filla del comte de Melgor Ricuí donà Montpeller en feu a un senyor del país anomenat Guillem alguns el coneixen per Guiu I de Montpeller vers el 975 Onze anys després aquest rebé en feu de Bernat II de Melgor un domini considerable al voltant de Montpeller Un successor seu, Guillem V de Montpeller mort el…

El genearca fou Conrad de Bentelsbach , que vers el 1083 bastí el castell de Wirtinisberg o Württemberg, a la riba del Rotemberg, prop de Stuttgart, i esdevingué comte Conrad I de Württemberg El succeí el seu nebot fill d’una germana, el comte Conrad II de Württemberg mort vers el 1137, que fou rebesavi del comte Ulric I de Württemberg , dit el Fundador mort el 1265 Aquest posseí una gran part del territori entre els rius Neckar i Rems, que guanyà a expenses de la davallada dels Hohenstaufen, i el seu fill, el comte Eberard I de Württemberg mort el 1325, dit l’Illustre , donà suport al rei…

Aquest darrer, en una avinença, en rebé aquella part Els seus descendents portaren tots com a segon nom el de Delfí en record d’una ascendència materna, i d’aquest fet s’originà el nom d’aquest territori, conegut també com a comtat de Clarmont Al s XV passà, per matrimoni, als ducs de Borbó, i el 1503 el duc Carles III el reuní al seu ducat d’Alvèrnia, que havia heretat del seu oncle i sogre Pere i Beaujeu Arran de la traïció de Carles III i la confiscació, amb el comtat de Montpensier, fou lliurat 1560 a Lluís de Borbó-Montpensier, fill de la seva germana Lluïsa La darrera…