Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
anticicló de les Açores

Forma típica de l’anticicló de les Açores
© fototeca.cat
Meteorologia
Àrea anticiclonal, part de la faixa d’altes pressions subtropicals de l’hemisferi nord, ocupada per una massa d’aire relativament calent i humit (centrada habitualment a la regió atlàntica de les Açores), cenyida pel meandre nord-atlàntic del jet stream.
Quan domina, a la península Ibèrica impedeix que les depressions del front polar traspassin els Pirineus a l’hivern, origina tongades de temps serè i molt fred, amb calmes i boirades matinals d’inversió tèrmica a l’estiu, origina dies de nebulositat mínima, assolellats i sense pluja Quan roman a l’oest de Galícia envia sobre les costes dels Països Catalans vents freds de component nord tramuntana, mestral, cerç
tors de Belvedere
Escultura d’Apol·loni d’Atenes conservada als Musei Vaticani (Ciutat del Vaticà).
És una obra típica de l’art hellenístic
cultura de Bernburg
Prehistòria
Cercle cultural emparentat amb el de Waltenenburg i derivat del període Montelius III de la cultura megalítica nòrdica.
És típica la seva ceràmica amb decoració de cordes
cultura de Baden
Prehistòria
Cultura prehistòrica d’època eneolítica el nom de la qual deriva del poble de Baden, al sud de Viena, i que s’estengué per una bona part de l’Europa central (Àustria, Txèquia, Hongria, sud de Polònia i Romania) a la primeria del segon mil·lenni aC.
La base econòmica era el conreu dels cereals i la ramaderia bous, porcs i bens És típica la seva ceràmica decorada amb línies incises seguides i punteig
Così fan tutte
Música
Òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo da Ponte, estrenada el 1790 a Viena (a Barcelona el 1798).
És una típica òpera bufa setcentista d’argument absurd dos promesos sotmeten llurs enamorades a prova, instigats per un vell escèptic És remarcable la seva perfecció formal
cultura de Castelluccio
Prehistòria
Cultura prehistòrica de l’edat del bronze que ocupà la meitat oriental de Sicília.
El nom deriva del poble del mateix nom, prop de Noto Hom en coneix poblats de cabanes de planta ellíptica i sepulcres dins covetes artificials, amb els cadàvers arrupits N'és molt típica la ceràmica pintada
La Catalunya pintoresca
Àlbum de dibuixos de Xavier Nogués amb texts de Francesc Pujols i pròleg de Joan Sacs, editat per Salvat-Papasseit el 1919 (reeditat el 1933 i el 1947).
La sèrie, que havia estat iniciada a la Revista Nova , supera amb escreix el pintoresquisme i la categoria del simple dibuix humorístic Esdevingué l’obra típica de l’ala realista del Noucentisme, d’equilibrada composició i d’una aguda, però mai estrident, ironia Bona part dels originals són al Museu d’Art Modern de Barcelona
mestre de Martínez Vallejo
Pintura
Nom amb què hom ha designat un pintor anònim valencià dels s. XV-XVI.
Dins el cercle del mestre dels Perea, sumà una influència italianitzant a la flamenca típica de l’època Li dóna nom el retaule de La Mare de Déu de la Llet , procedent de la collecció de Juan Martínez Vallejo Museu de Belles Arts de València Hom atribueix a la mateixa mà, entre altres obres, una coneguda Santa Anna
Clactonià
Prehistòria
Indústria prehistòrica del Paleolític inferior.
La denominació deriva del jaciment anglès de Clacton-on-Sea, al sud de la desembocadura del Tàmesi Breuil la definí i la inclogué dins les grans etapes tècniques del Paleolític inferior, i la suposà típica de períodes glacials, durant els quals el fred no permetia de tallar el sílex en forma bifacial, cosa que ara hom tendeix a no acceptar Les peces típiques són resquills amb pla de percussió llis i bulb pronunciat Ha estat estudiada sobretot a França i a les illes Britàniques Fins ara és desconeguda als Països Catalans
Arruda
La catedral d’Elvas (1517), obra de Francisco Arruda, a Portugal
© B. Llebaria
Família d’arquitectes portuguesos oriünda d’Évora.
Els principals membres en són els germans Diego Arruda Évora — 1531 i Francisco Arruda Évora — 1547, que collaboraren freqüentment Del primer sobresurten la nau i la sagristia del convent de Cristo de Thomar 1510-13, on destaquen les finestres, típica mostra de l’art manuelí pels mateixos anys, tots dos feren un viatge al Marroc, on construïren diverses fortificacions i reberen influències de l’art autòcton Francisco retornà del Marroc el 1515 per dirigir, a Lisboa, la construcció de la torre de Belém fins el 1519 Aquest any s’establiren a Évora, on exerciren càrrecs arquitectònics…