Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Federació Catalana de Pàdel
Pàdel
Organisme rector del pàdel a Catalunya.
El seu antecedent el trobem en l’Associació Catalana de Pàdel, constituïda l’any 1990, que organitzà els primers Campionats territorials L’any 1998 es van iniciar els tràmits per a constituir la Federació, que s’encarrega de l’organització, la reglamentació i la promoció d’aquest esport Ivan Corretja en fou el primer president Els seus estatuts foren aprovats l’any 2004 i té la seu a Barcelona Vers el 2009 s’arribà a unes 6400 llicències i més de 60 clubs registrats Organitza els Campionats Internacionals de Catalunya, la Lliga Catalana i circuits com el català, l’ amateur o el de menors…
Barcelona Plató Film Commission
Cinematografia
Oficina tècnica creada el 1996 per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona quan declarà Barcelona Ciutat Plató (1995.
La preocupació municipal per tornar a convertir la ciutat en un centre de producció cinematogràfica potent té els seus precedents en diversos articles apareguts des de mitjan dècada del 1920 en les revistes "Arte y Cinematografía" i "Films Selectos", com el de Germán Gómez de la Mata intitulat Barcelona, ciudad fotogénica 1931 El polític Carles Pi i Sunyer, futur alcalde de la ciutat 1934, presentà al Congreso Hispanoamericano de Cinematografía Madrid 1931 la comunicació Posibilidades naturales y económicas de la ciudad de Barcelona para la producción cinematográfica La Barcelona Plató…
Estatut d’Autonomia del País Valencià del 2006
Dret català
Llei orgànica promulgada el 10 d’abril de 2006 que atorga al País Valencià un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d'Autonomia del País Valencià del 1982, el qual deroga.
Les negociacions del projecte s’allargaren durant els deu mesos anteriors a la seva aprovació fins que un pacte entre el president Francesc Camps Partit Popular i Joan Ignasi Pla, secretari general del principal partit de l’oposició del Partit Socialista del País Valencià PSPV, possibilità una fórmula de consens rebutjada frontalment per Esquerra Unida i l’extraparlamentari Bloc Nacionalista Valencià BNV Després dels tràmits al parlament valencià i al Congrés i el Senat espanyols, el projecte fou definitivament aprovat el 27 de març per les Corts Valencianes i entrà en vigor l’11…
Reial Automòbil Club de Catalunya

Participant a la Copa Catalunya del 1909 organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya
© RACC
Automobilisme
Entitat amb seu a Barcelona dedicada al foment de l’automobilisme i a l’orientació tècnica i pedagògica del conductor.
Coneguda popularment per la sigla RACC, nasqué el 1906 amb el nom d’Automòbil Club de Barcelona gràcies a l’impuls d’un grup d’automobilistes El mateix any rebé la distinció de reial d’Alfons XIII i el 1910 adoptà la denominació actual El seu primer president fou Lluís F Baixeras En aquella època circulaven molt pocs cotxes, els carrers i les carreteres no estaven preparats per a la circulació automobilística, no existien benzineres ni tallers mecànics, ni senyals, ni reglaments i els accidents eren freqüents Amb l’objectiu de millorar aquesta situació, el RACC denuncià el mal estat de la…
,
Biblioteca del Castell de Peralada
Historiografia catalana
Biblioteca propietat de Carme Mateu, situada a l’edifici que havia estat el convent del Carme de Peralada, que actualment forma part del castell de Peralada.
La biblioteca consta de 80 000 volums i està especialitzada en història de l’art, sense menystenir la bibliografia comarcal, de la qual és una bona dipositària El convent fou fundat a mitjan segle XIV i funcionà com a tal fins que, al segle XIX, la comunitat es veié afectada per la Llei de Desamortització Després de seguir nombrosos tràmits legals, la família Rocabertí aconseguí incloure el convent dins les seves propietats Fou així com cap al 1876 començaren les obres de restauració del conjunt monumental, amb la consegüent annexió del convent al castell Es considera que la…
la Decadència
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el període comprès entre la fi de l’edat mitjana i la Renaixença, el qual es caracteritza per una notable minva en l’ús literari del català i per la mediocritat estètica de les obres que s’hi produïren.
En un principi Pers i Ramona, el 1857, hom situava el començament de la Decadència entorn del 1600 després, el límit inicial fou fixat entorn del 1500, coincidint aproximadament amb la mort de Roís de Corella Quant a l’aspecte ligüisticoliterari, la penetració del castellà als Països Catalans és anterior al 1500, bé que a partir dels primers decennis del segle XVI s’accentuà també el llatí, revifat per l’humanisme del Renaixement, s’hi presenta com a idioma competitiu Tot i que mai no deixà d’haver-hi una literatura en català, és evident que el català deixà d’ésser la llengua predominant en…
Constitució del 1978
Dret constitucional
Constitució de l’Estat espanyol, sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978.
El 1977, després de les primeres eleccions generals un cop acabat el franquisme, el Congrés dels Diputats , en una de les primeres sessions, designà una Comissió Constitucional anomenada més tard Comissió d’Assumptes Constitucionals i Llibertats Públiques, que trià la ponència redactora de l’avantprojecte de Constitució, i que era formada per Gabriel Cisneros Laborda, Manuel Fraga Iribarne , Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón , Gregorio Peces-Barba , José Pedro Pérez Llorca, Miquel Roca i Junyent i Jordi Solé i Tura Després dels tràmits parlamentaris pertinents, el dia 31 d’…
guerra de Successió Hispànica
Història
Conflicte bèl·lic (1702-1715) originat per l’extinció de la branca hispànica dels Àustria en morir Carles II, l’encisat, l’any 1700.
Introducció Fases de la guerra de Successió De fet, aquest fou el darrer dels nombrosos enfrontaments desencadenats a Europa per la política expansionista de Lluís XIV de França A la mort de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó , l’emperador germànic Leopold I, Anglaterra i Holanda no acceptaren el testament últim del monarca traspassat, que cedia els regnes hispànics i llurs dependències territorials a Felip d’Anjou, net de Lluís XIV, i defensaren els drets successoris de l’altre pretendent, l’arxiduc Carles d’Àustria Fou decisiva en la formació d’aquesta coalició armada…