Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Agrupació Deportiva Ultra
Futbol
Club de futbol del barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona.
Fundat l’any 1957 per l’empresa Ultraesteatita de Badalona, que cedí i condicionà uns terrenys contigus per a la pràctica del futbol, prengué el seu nom El primer equip començà com a amateur La temporada 1964-65 ascendí a primera divisió regional El 1966, per motius de canvi en la direcció de l’empresa, es quedaren sense terreny de joc Vestia de blanc i tenia un equip en categoria juvenil
Esplai
Setmanari
Revista apareguda a Barcelona de l’1 de novembre de 1931 al 19 de juliol de 1936; suplement, primer, del diari «El Matí», esdevingué després setmanari informatiu amb presentació de luxe.
Oferí, ben seleccionada, illustració fotogràfica d’actualitat, ultra comentaris, contes i dibuixos d’escriptors i artistes, d’acord amb la línia catòlica de la publicació
tractat de Berlín
Història
Tractat signat el 22 de maig de 1939 entre Itàlia i Alemanya per temps indefinit.
És conegut també pel nom de Pacte d’Acer Ultra constituir un mitjà de pressió política contra França, féu pública la identificació entre el feixisme italià i el nacionalsocialisme alemany enfront de les altres potències
cultura de Zacatenco
Jaciment arqueològic
Cultura preclàssica de la vall de Mèxic (1500-800 aC) que pren el nom del seu jaciment principal: una petita localitat que hi havia a la vora del llac de Texcoco, actualment dessecat i sobre el qual s’aixeca la ciutat de Mèxic.
Ultra nombrosos instruments de tall i estris de terrissa, hom hi ha descobert unes figuretes de terracota que representen dones nues, d’amples malucs, que devien formar part d’una mena de culte a la fertilitat
Baliares
Història
Nom que els escriptors grecoromans donaren a l’arxipèlag balear, llevat de les illes d’Eivissa i de Formentera, les quals anomenaren Pityussae
o Pityusae
( les Pitiüses
).
Ultra les illes Maior i Minor Mallorca i Menorca, formaven les Baliares, segon Plini el Vell, Capraria l’actual Cabrera i els illots de les Menariae, Tiquadra i d' Anníbal, inidentificables amb precisió, però que han d’ésser la Dragonera, la Conillera i algun dels petits illots propers a Mallorca, com el Sec, la Porrassa o algun altre
El Porvenir del Obrero
Publicacions periòdiques
Publicació mensual —i esporàdicament quinzenal— anarquista apareguda a Maó (Menorca) de l’u de setembre de 1898 a l’octubre del 1915.
Fundada com a butlletí d’una societat mutualista, el 20 d’octubre de 1898 fou adquirida per la Societat Llibertària Agrupació Germinal Fou suspesa la seva publicació en dues ocasions 1903-04, 1907-12 Dirigida per Joan Mir i Mir, tingué una especial importància en el desenvolupament del sindicalisme menorquí i hi collaboraren, ultra menorquins, Federico Urales, Anselmo Lorenzo i d’altres
Sicània
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada a València (juliol del 1958 — desembre del 1959) per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano.
Illustrada, incloïa articles en català i castellà, especialment de temàtica valenciana, però amb una certa atenció per la producció bibliogràfica de la resta dels Països Catalans Entre els seus collaboradors cal destacar, ultra l’editor, Vicent Badia i Marín, Emili Beüt, Eliseu Bellés, Àngel Jiménez i Torres, Josep L’Escrivà, FPuig i Espert, VSorribes i Gramatge i Jordi Valor i Serra
Vulgata
Versió llatina de la Bíblia adoptada, no sense resistències, per l’Església llatina al segle V i oficialitzada pel concili de Trento.
Llevat d’alguns llibres deuterocànonics i els Salms , la versió és de sant Jeroni a partir del text hebreu Quant al Nou Testament, únicament en revisà els evangelis Ultra l’edició oficial de Sixt V, publicada per Climent VIII 1592, se n'han fet diverses edicions crítiques, la més important de les quals —iniciada el 1926— és la de l’abadia de San Girolamo de Roma
carta d’Arístees
Carta jueva escrita en grec.
L’autor, que es presenta com a funcionari de Ptolemeu II Filadelf 285-247 aC, pretén d’explicar l’origen de la versió grega dels Setanta Ultra recollir la llegenda de la traducció que efectuaren els setanta-dos savis jueus, inclou entusiastes elogis de la llei jueva i de la seva saviesa per demostrar la seva superioritat sobre la cultura hellenística Pot ésser datada aproximadament l’any 140 aC, bé que alguns autors la consideren del segle I dC
Lèpida
Família de patricis romans que, al llarg de la història de la ciutat, ostentaren importants magistratures.
Entre els seus membres es destaquen els quatre cònsols homònims Marc Emili Lèpid, el primer, ostentà el consolat el 232 aC El segon, ultra exercir com a cònsol 187 i 175 aC, conquerí la Ligúria i actuà d’ambaixador a Egipte El tercer intervingué, sense gaire fortuna, en les guerres de Numància I el quart, cònsol el 78 aC, fou pare del triumvir i intentà d’enderrocar la constitució de Sulla, a la mort del dictador Tanmateix, hagué d’exiliar-se a Sardenya
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina