Resultats de la cerca

Ha tingut la seva força principal al País Valencià i a Múrcia i practica una venda molt militant de la seva premsa A Catalunya va concórrer a les eleccions legislatives de 1982 2307 vots i de 1986 5179 vots i a les autonòmiques de 1988 3358 vots Dirigent Héctor Aliu Edita Arma del Pueblo 1976-1982 i, des de 1983, De Verdad

Pretengué d’establir un poder popular català En les eleccions legislatives de 1977 donà suport a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Formà part de la Coordinadora d’Esquerra Nacionalista dels Països Catalans amb el Partit Socialista de Mallorca, el Partit Socialista de Menorca i Socialistes del País Valencià Dirigents Joan Josep Armet, Josep M Aluja, Jordi Roure, Josep M López Llaví i Ricard Salvadiego El 1978 participà en la fundació del Bloc Català de Treballadors Edità Via Fora i la revista teòrica Procés Obert

Els principis bàsics de la unificació foren la lluita per la revolució democraticosocialista mitjançant la presa del poder per la classe obrera i la instauració transitòria de la dictadura del proletariat la formació d’un front únic dels treballadors a través de l’Aliança Obrera i l’atracció o neutralització de la petita burgesia i dels camperols la unificació sindical i la formació d’un sol partit marxista S’oposà a la política de front popular, tot i que signà els pactes electorals de Front Popular i de Front d’Esquerres de Catalunya pel qual obtingué acta de diputat el seu secretari…

Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…

Fou fundat el 1997 arran de la fusió dels clubs UD Sant Antoni de Llefià, ADB Sant Morí i Llefià Atlètic Competí en la primera categoria territorial les temporades 2004-06 i 2009-11 L’any 1999 formà una escola de futbol, que disposa de vint equips distribuïts per totes les categories de base Juga al terreny municipal de la Rambla de la Solidaritat

Fundat el 2005, després d’una successió de fusions de diferents clubs del barri L’any 1919 es creà el Futbol Club Artiguense i es federà el 1922 Durant els anys vint participà de manera destacada en la tercera categoria del Campionat de Catalunya El 1926 es fusionà amb el CS Llevant-Catalunya i adoptà el nom de Llevant FC Artiguense La temporada 1928-29 disputà la promoció d’ascens a la segona categoria i el 1933 fou absorbit pel Futbol Club Badalona Després de la Guerra Civil reaparegué amb la denominació d’Artiguense Unió Deportiva Entre el 1955 i el 1963 jugà a la tercera divisió del…

Intentà la unificació amb el Partit Obrer d’Unificació Marxista i amb Acción Comunista Edità Boletín Informativo i Debate Marxista

En fou secretari i principal impulsor Valentí Almirall Hi participaren nombrosos congressistes, dividits en dos grups oposats un de minoritari, partidari de la unificació del dret civil amb figures com Manté, Mascaró i Sol i Ortega, i un altre de majoritari i partidari de la conservació del dret civil català, que triomfà, gràcies a la collaboració de Buxaderes, Bertran i d’Amat, Vallès i Ribot, i Valentí Almirall, entre d’altres