Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Els Surfing Sirles
Música
Grup català de rock fundat el 2006.
Sorgí de la unió de Martí Sales veu i guitarra, Guillem Caballero teclats i cors, Uri Caballero guitarra i Xavi García bateria El nom del grup alludeix a la cultura gitana sirla significa “navalla” en romanó i a la música surf Debutà amb el disc LP 2010, orientat cap a un rock de garatge de sonoritat crua, amb influències del soul i amb un llenguatge que barreja girs colloquials i cultes, amb cites a J V Foix i Joan Maragall El 2011 publicaren el segon disc, Romaní, semen i sang
premi Andersen
Premi internacional de literatura infantil en memòria de l’escriptor danès Hans Christian Andersen que, des del 1956, concedeix cada dos anys la International Board on Books for Young People.
Llista de guardonats 1956 Eleanor Farjeon Gran Bretanya 1958 Astrid Lindgren Suècia 1960 Erich Kästner Alemanya 1962 Meindert DeJong Estats Units d’Amèrica 1964 René Guillot França 1966 Tove Jansson Finlàndia 1968 James Krüss Alemanya i José Maria Sanchez-Silva Espanya 1970 Gianni Rodari Itàlia 1972 Scott O'Dell Estats Units d’Amèrica 1974 Maria Gripe Suècia 1976 Cecil Bødker Dinamarca 1978 Paula Fox Estats Units d’Amèrica 1980 Bohumil Riha Rep Txeca 1982 Lygia Bojunga Nunes Brasil 1984 Christine Nöstlinger Àustria 1986 Patricia Wrightson Austràlia 1988 Annie MG Schmidt Països Baixos 1990…
Guillem Tell
Folklore
Heroi llegendari de la independència helvètica, originari del cantó d’Uri.
Hom creu que era gendre de Walter Fürst, que el 1307, en unió amb els representants dels cantons de Schwyz i d’Unterwalden, jurà d’alliberar la pàtria de la dominació austríaca La llegenda diu que, havent-se negat a retre acatament al governador del cantó, Gessler, i a l’emperador, Tell fou sotmès a la prova d’haver de disparar una fletxa contra una poma posada al cap del seu fill Reeixí en l’empresa i aconseguí, finalment, de venjar l’afront donant mort al governador La llegenda d’aquest personatge constituí la base argumental de l’obra Wilhelm Tell 1804, de Schiller, i del llibret de l’…
Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques

L’esportista català Uri Navarro, de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques, fent una immersió en apnea amb pes constant
Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques / Susi Navarro
Submarinisme
Organisme rector de les activitats esportives subaquàtiques a Catalunya.
Constituïda l’any 1967, a redós del naixement de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques, sorgida a partir del Comitè d’Activitats Subaquàtiques, creat el 1947, i que s’integrava dins de la Federació Espanyola de Pesca i Activitats Subaquàtiques En aquella entitat la presència i influència catalana fou fonamental, ja que Catalunya fou la pionera en les activitats subaquàtiques arreu de l’Estat i molts directius hi jugaren un paper destacat Encarregada d’ordenar, impulsar i dirigir l’activitat esportiva subaquàtica, així com de promoure i realitzar accions envers la conservació, la…
Unió Esportiva Olot

Jugadors de la Unió Esportiva Olot celebrant un gol durant la fase d’ascens a segona B la temporada 2012-13
UE OLOT / MARTÍ ALBESA
Futbol
Club de futbol d’Olot.
Els seus precedents es troben a l’Olot Deportivo i l’Sport Club Olotí, ambdós fundats el 1912 i dissolts tres anys més tard El 1919 es jugà un partit entre l’Sporting Club i el Renaixement Esportiu, la fusió dels quals donà pas a l’Agrupació Sport Olot El 14 de maig de 1922 es fundà l’Olot Futbol Club, que fins a la Guerra Civil havia participat en el campionat provincial S’entrenava al camp de l’Estació Després de la guerra passà a anomenar-se Unión Deportiva Olot i jugà a la categoria territorial fins que en l’edició de 1956-57, gràcies a una reestructuració de categories, competí per…
comtat de Torralba
Història
Títol concedit en el regne de Sardenya el 1631 al noble Miquel Comprat i de Castellví, senyor de Torralba, Urí, Meilogo i Iberi.
El 1925 fou rehabilitat pels Queralt i li fou canviada la denominació original per la de comtat de Torralba de Aragón Ha passat als Pinyero
Sonderbund
Història
Aliança establerta, el 1845, a Suïssa, entre els cantons catòlics i conservadors: Uri, Schwyz, Unterwalden, Lucerna, Zug, Friburg i Valais, enfront del moviment radical i regenerador dels cantons protestants.
La dieta, amb majoria radical, dissolgué 1847 el Sonderbund i decretà també l’expulsió dels jesuïtes, però els cantons catòlics no se sotmeteren L’enfrontament armat es féu inevitable Les tropes liberals, menades pel general ginebrí Dufour, s’enfrontaren 1847 a les catòliques de Salis-Soglio Amb la caiguda gairebé sense resistència de Friburg, Zug i Lucerna, el Sonderbund capitulà definitivament La victòria dels liberals donà pas a la primera constitució federal de Suïssa 1848
Habsburg

Possessions dels Habsburg
© Fototeca.cat
Llinatge feudal, possiblement originari d’Alsàcia, un dels més importants d’Europa, que detingué ininterrompudament el soli imperial des del 1452 fins al 1918.
El nom deriva de la possessió del castell d’Habsburg, construït prop del riu Aare Suïssa pel comte Radbot mort abans del 1045, net del comte Guntram el Ric que vivia l’any 950, considerat el genearca dels Habsburg El comte Werner I d’Habsburg mort el 1096 —fill de Radbot— fou el primer a portar aquest títol El seu besnet, el comte Albert III d’Habsburg el Ric mort el 1199/1200, fou també comte de Zuric i landgravi de l’Alta Alsàcia des del 1186 El comte Rodolf II d’Habsburg mort el 1232, fill d’aquest, adquirí Laufenburg, Schwyz, Uri, Unterwalden i Lucerna, territoris que es…
Abū-l‘Afiya
Família de jueus sefardites dels s. XII-XIII a la qual pertanyeren el cabalista Abraham Abū-l-‘Afiya, el cortesà Ṭodros ben Yĕhudà ha-Urí Abū-l-‘Afiya i el talmudista Abū-l-‘Afiya Meir ben Ṭodros ha-Leví.
Tots quatre foren poetes notables