Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Partit Conservador
Partit polític
Denominació usual del Partit Liberal-Conservador, la principal formació dinàstica que organitzà la Restauració.
Els orígens Va néixer com una plataforma de suport al retorn de la dinastia dels Borbons Alfons XII, després de la Revolució del 1868 Liderat per Antonio Cánovas del Castillo a partir del 4 d’agost de 1873 i amb el model del Círculo Liberal Alfonsino madrileny, el partit s’estructurà de manera progressiva fins que celebrà l’assemblea de notables del 20 de maig de 1875, en què es pot considerar constituït definitivament Aleshores, la seva missió principal fou endegar el sistema polític de la Restauració “sistema canovista” L’assassinat del líder, el 1897, assenyalà l’inici de la llarga…
Ancien Régime
Política
Designació de l’organització política, econòmica i social de la monarquia francesa anterior a la revolució del 1789.
Emprada d’antuvi pels revolucionaris francesos per a indicar el canvi radical que pretenien acomplir, fou recollida durant la Restauració pels legitimistes, que es proclamaren homes de l’Ancien Régime Posteriorment ha esdevingut un concepte historiogràfic usual per a designar aquelles formes i situacions anàlogues a les de l’Ancien Régime, de diversos països europeus, abans de la constitució dels règims liberals Antic Règim
Jóvenes Bárbaros

Fulletó de propaganda de Jóvenes Bárbaros
Història
Denominació usual de la Joventut Republicana Radical, organització juvenil i extremista del lerrouxisme, creada el 1906 a Barcelona.
En foren els dirigents principals Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras L’òrgan de premsa fou “La Rebeldía” 1906-10, editat per Rafael Ulled Tingueren un paper destacat els primers dies de la Setmana Tràgica del juliol del 1909, quan impulsaren la crema de convents i d’edificis religiosos després d’haver intentat de fer derivar cap a l’anticlericalisme el descontentament per la guerra del Marroc A partir del 1910 procuraren, sense gaire èxit, de mantenir una relació conspiradora amb grups de militars
Corpus Iuris Canonici
Dret canònic
Col·lecció dels principals texts jurídics eclesiàstics medievals.
La designació no esdevingué usual fins al segle XVI amb Gregori XIII No constitueix un tot orgànic, sinó una summa d’obres diverses, que tenen força d’obligar per elles mateixes, tot i que el Corpus no hagi estat mai promulgat Comprèn sis obres o reculls el Decret de Gracià ~1140, que aplega materials antics, des dels cànons dels primers concilis fins als capitularis francs les Decretals de Gregori IX 1234, compilades per Ramon de Penyafort el Liber sextus de Bonifaci VIII 1298, que recull la legislació del mig segle precedent les Clementines, recull de Climent V, amb els cànons…
Ausa
Historiografia catalana
Revista del Patronat d’Estudis Osonencs, creada el 1952, dedicada preferentment a temes històrics vigatans, que es publica encara regularment.
De periodicitat trimestral en els inicis, des del 1986 té una regularitat semestral Fins el 1974, el títol i subtítol de la revista, així com la gran majoria d’articles eren escrits en castellà, però a partir del 1975, el català n’esdevingué l’idioma usual D’altra banda, el 1983 i, posteriorment, el 1990, es produïren canvis importants en la imatge de la revista La quantitat d’articles i estudis publicats sobre la comarca d’Osona és molt important història, folklore, art, etc, amb noms tan remarcables entre els seus collaboradors com Ramon d’Abadal i Vinyals, Eduard Junyent i…
Pilar Prim
Literatura catalana
Novel·la de Narcís Oller publicada el 1906, única que defuig els personatges recurrents d’obres anteriors i que es veu influïda pels models modernistes del moment.
Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a…
Diccionari per a ociosos
Literatura catalana
Llibre d’assaig de Joan Fuster, publicat el 1964.
Desenvolupament enciclopèdic Conjunt de seixanta-una proses d’extensió molt desigual que entren dins del gènere assagístic que practicava Fuster A través de la fórmula del diccionari, l’escriptor ofereix un ventall molt vast de reflexions i aforismes, amb el seu estil característic ple d’escepticisme Aquest diccionari, igual com passa amb una part important de la seva obra, és una espècie de memoràndum intellectual de l’escriptor Suggereix punts de vista sobre qualsevol fet quotidià, objecte o persona, sempre des d’un horitzó cultural molt divers i original Així mateix, es pot fer una…
Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Repertori de la documentació municipal de Barcelona, més conegut per Rúbriques de Bruniquer, pel nom del seu autor, Esteve Gilabert Bruniquer.
Els originals són conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona El seu origen rau en els intents del Consell de Cent per disposar, des del final del segle XVI, d’una recopilació que fos fàcilment consultable de totes les disposicions i els privilegis que configuraven el dret administratiu municipal i la seva aplicació pràctica usual El 1608 es feu l’encàrrec formal a Bruniquer, el qual el 1614 en feu el lliurament El 1692 continuà l’obra l’escrivà Joan Guiu, que incorporà la informació fins el 1640 A partir del 1699 se n’encarregà Geroni Brotons, que arribà fins a la…
,
Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló
Historiografia catalana
Revista del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) de la Diputació de Castelló de la Plana, fundada el 1974 sota l’impuls de Francesc Gusi i Jener, arqueòleg provincial i director del SIAP d’ençà de la seva creació.
Desenvolupament enciclopèdic Pensada com a anuari, la revista nasqué amb el títol en castellà de Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses , mantenint-lo en els 15 primers volums del 1974 al 1993, en el que s’ha de considerar una primera època de la publicació el canvi de títol al català es produí el 1995 vol 16 i donà lloc a una segona època que encara continua El número d’exemplars publicats, amb una periodicitat pràcticament bianual és de 21 el primer correspon a l’any 1974, i l’últim a l’any 2000 amb data d’edició del 2001 Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló…
Real Academia Española
Institució destinada a vetllar per la puresa i la propietat de la llengua castellana.
Sorgida de les reunions que el 1713 presidia al seu palau el marquès de Villena, Juan Manuel Fernández Pacheco, fou fundada el 1714 per Felip V a Madrid Originàriament eren 8 membres, però el 1715 foren augmentats a 24 Aquest mateix any foren aprovats els primers estatuts i adoptat l’emblema d’un gresol al foc amb la llegenda Limpia, fija y da esplendor Fins el 1754, que Ferran VI els concedí un lloc a la Casa del Tresor, els acadèmics continuaren les reunions al palau del seu primer president Carles IV els traslladà al carrer de Valverde, i finalment, el 1894, la institució ocupà un palau de…