Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Veda
Cadascun dels quatre texts (Ṛig-veda,Yajur- veda,Sāma-veda i Atharva-veda que constitueixen la primera part de les escriptures hindús cànon hindú).
En tant que és un recull d’himnes i fórmules sacrificials, cada Veda és anomenat també saṃhita Segons la tradició, els Vedes existeixen eternament en llur forma perfecta i no tenen autor humà o diví, la qual cosa, segons el Mīmaṁsā , els confereix validesa absoluta Llur revelació als riṣi és el que els converteix en śruti ‘audició revelada’ D’acord amb el Vedānta , Īśvara en persona promulga els Vedes a l’inici de cada cicle creador kalpa
Yajur-veda
Manual litúrgic, dóna una importància cabdal al sacrifici yaja , fins al punt que els déus són sovint sotmesos a la voluntat dels bramans Representa la transició entre la religió espontània del Ṛig-veda i el darrer període bramànic, marcat pel ritualisme i el classisme El text actual consta de dues recensions saṃhitā l’anomenada Taittirīya Saṃhitā o Yajur-veda negre , molt confusa i obscura, i la Vājasaneyī Saṃhitā o Yajur-veda blanc , més metòdica i més clara
Atharva-veda
Recull poeticoreligiós de l’Índia, el quart i darrer Veda
(bé que no sempre és admès en aquesta inclusió).
Relacionat amb el Rig-veda , en el qual s’inspira sovint, el sànscrit en què és escrit és, però, menys complex i més modern Aplega pregàries, fórmules màgiques, especulacions simbòliques, etc, i inclou, entre d’altres, l' Himne a la terra , una de les peces mestres de la literatura antiga
Rig-veda
Recull poeticoreligiós de l’Índia, el més antic i important dels Veda
.
Alguns dels seus 1 028 himnes daten probablement del 1500 aC —els texts més antics de l’Índia—, bé que el conjunt actual fou fixat vers el 300 dC Mentre que uns texts revelen una inspiració altament poètica i són rics en concepcions i imatges sobre el misteri de l’univers, altres no són més que fórmules esotèriques i cultuals Són un document de l’antiga religió dels indoiranians
Viśvakarman
Mitologia
Personificació del poder creador (‘autor de l’univers’) en el Rig-veda, que correspon al Prajāpati del Brāhmana i al qual hom transfereix la concepció vèdica del Puruṣa suprem que immola el seu propi cos per tal de crear l’univers.
Hom el concep com un artesà que modela els déus i llurs insígnies i armes Com a tal, li és atribuïda la revelació del Sthāpatya-veda ‘ciència de les construccions’
Sūrya
Mitologia
Déu solar de la mitologia índia, reinterpretat profundament en funció de la teologia vèdica del sacrifici.
El mite solar i el curs de l’astre —el Rig-Veda parla de tres sols— situat al zenit són fonts de poesia i metafísica sublim és la faç de la veritat, signe d’allò que no té cap signe, forma d’allò que no té cap forma
Agni
Déu del foc, en el seu triple aspecte de foc solar, de foc del llampec i, sobretot, de foc del sacrifici.
Considerat, segons les diverses tradicions, fill de Dyaus, del mahārishi Káśyapa o de Brahmā, és la divinitat a la qual són consagrats més himnes al Ṛig-veda És descrit com a benèfic, protector de la llar, testimoni dels actes solemnes i mitjancer de les ofrenes fetes als déus
Nenias reales y lágrimas obsequiosas
Corona poètica que l’Acadèmia Desconfiada dedicà a la mort de Carles II (1700).
Recopilada pel fiscal de la corporació, Josep Amat i de Planella, l’antologia recull un gran nombre de composicions en castellà i en llatí i cinc en català un sonet de Josep Amat, unes redondillas de Josep Clua, un jeroglífic de Manuel de Veda i de Rovira i un sonet i un romanç d’Antoni de Peguera i Aimeric
El Cazador
Caça
Publicacions periòdiques
Revista de caça publicada quinzenalment a Barcelona del 1856 al 1857.
És considerada la primera publicació periòdica catalana de temàtica esportiva Fou l’òrgan d’expressió dels caçadors davant les autoritats, per defensar els seus drets i fer complir les lleis sobre la caça Informava sobre les llicències, la reglamentació d’armes o els períodes de veda i tenia seccions de crònica local i notícies de caça d’Espanya i d’Europa Es venia a l’Armeria Barcelonesa