Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Hospital de Terrassa
Medicina
Centre hospitalari de Terrassa.
Forma part del Consorci Sanitari de Terrassa, integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa i la Fundació Sant Llàtzer Des d’abans del s XVII hi ha notícies d’un Hospital de Sant Llàtzer i Casa de Caritat a Terrassa El 1966 s’incorporà a la xarxa d’hospitals de la Diputació de Barcelona Durant el període 1976-1979, l’Estat havia posat en marxa el Projecte de construcció de l’Hospital de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa, amb capacitat per a 500 llits, que es traspassà a la Generalitat Aquesta, en comptes de vincular-ho a l’Institut Català de la Salut, creà el…
Cursa El Corte Inglés

Sortida de la Cursa d'El Corte Inglés
Atletisme
Competició atlètica de caràcter popular que, des del 1979, té lloc pels carrers de Barcelona.
Organitzada pels grans magatzems El Corte Inglés i l’ajuntament de Barcelona, recorre una distància aproximada de 10,766 km, amb sortida i arribada propera a la plaça de Catalunya, passant per l’interior de l’Estadi Olímpic Lluís Companys Arribà al cim de participació amb 109457 corredors l’edició del 1994, que situà la cursa en primer lloc pel nombre de participants de tot el món, amb una mitjana d’entre 50000 i 70000 inscrits Mohamed Benhmbarka, amb sis victòries 2008-11, 2013, 2015, té el rècord de triomfs en categoria masculina i Núria Pastor, amb cinc 1991-95, en categoria femenina El…
,
Equip Crònica
La família de Carles IV (múltiple), de l' Equip Crònica
© Fototeca.cat
Equip d’artistes valencià, integrat per Rafael Solbes (València 1942 — 1981), Manuel Valdés (València 1940) i, inicialment, per Joan Antoni Toledo.
Foren els primers practicants del corrent anomenat Crònica de la Realitat, efectivament actiu des del 1965 Els elements del seu art s’iniciaren com una superació ètica de la frivolitat pop i derivaren després —amb una gran brillantor d’imatges— vers formulacions de tipus satíric en què fan conviure elements iconogràfics procedents de la cultura artística històrica i de la contemporània La seva tasca ha tingut una àmplia repercussió Del 1970 al 1981 el grup pintà uns tres-cents llenços aplegats en catorze sèries, els temes centrals de les quals són art i societat, el llenguatge plàstic i l’…
Centre de Lectura
Societat cultural fundada a Reus el 1859 per Josep Güell i Mercader.
Es defineix com a entitat de caràcter privat amb vocació de servei públic i sense ànim de lucre que té com a finalitat el foment de la cultura en totes les seves manifestacions Els ingressos provenen bàsicament de les quotes dels socis, les donacions i les subvencions i de la gestió del seu patrimoni A partir del 1875 s’hi començaren a vincular intellectuals, que l’anaren convertint en ateneu, i al tombant de segle conegué una etapa d’esplendor en obrir-se a la influència de la Renaixença, cosa que en provocà la catalanització És format per les seccions d’art, música, lletres,…
pacte de Toledo
Acord sobre el sistema de la seguretat social subscrit entre el govern espanyol del PSOE i les forces de l’oposició a les Corts espanyoles.
L’acord, que tenia l’origen en els treballs elaborats en el curs de la Unió Econòmica i Monetària , en les recomanacions contingudes en el Llibre blanc de Jacques Delors i, de manera més concreta, en una Proposició no de llei presentada per Convergència i Unió al final del 1993, fou aprovat l’abril del 1995 per 268 vots a favor, un en contra i dues abstencions A més del suport de la patronal, el govern el negocià amb els sindicats majoritaris UGT i CCOO El pacte, sense data de caducitat explicitada, té com a objectiu garantir la solvència de la seguretat social i, molt especialment, la de les…
Centre de Treball i Documentació
Història
Centre d’estudis fundat a Barcelona el 1976, al caliu de la darrera ofensiva antifranquista, per constituir un nucli interdisciplinari d’anàlisi i de debat en el terreny de les ciències socials, amb voluntat de vincular-se a les lluites per l’emancipació social i nacional.
La primera de les seves tasques fou la organització d’un homenatge a les Brigades Internacionals i d’un colloqui sobre la Guerra Civil Es dotà d’una revista, Quaderns del Centre de Treball i Documentació , que tingué una durada efímera 1981 Ha estat en aquests anys la plataforma d’activitats diverses, sobretot en el terreny de la història més recent Destaquen entre les dels darrers anys el seminari sobre les actituds socials davant el franquisme 1987 que es publicà amb el títol Franquisme Sobre resistència i consens a Catalunya 1938-1959 1990, la coorganització del I Colloqui…
Memòries
Literatura catalana
Llibre de memòries de Josep Maria de Sagarra, publicat el 1954.
Vida i obra Sagarra evoca els orígens familiars i la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, el 1918, una data que coincideix amb el final de la Primera Guerra Mundial La voluntat de l’autor de vincular la seva peripècia personal amb la trajectòria collectiva i amb la història pròpiament dita, hi és ben explícita ja des del pròleg de les seves memòries «El meu intent no és sols d’explicar una personal peripècia, sinó presentar sobre les planes del meu llibre el panorama de la vida espiritual d’aquest país durant tot el que va de segle, però amb aquell material de…
Unió Democràtica de Catalunya
Reunió del comitè de govern d’Unió Democràtica de Catalunya
© AVUI/M. ANGLARILL
Història
Partit polític català, fundat el 7 de novembre de 1931 com a partit catalanista i democràtic d’inspiració cristiana, però no confessional.
De la fundació a la fi de la Guerra Civil Espanyola La major part dels seus membres fundadors o incorporats en els primers moments procedien del tradicionalisme, del qual havien sortit perquè aquest no permetia la propaganda a favor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, o d’ Acció Catalana Republicana , quan aquesta donà la seva aprovació als articles de la constitució de la República considerats lesius per a la llibertat religiosa d’altres procedien de la Lliga Regionalista i fins i tot d’ Esquerra Republicana o no havien actuat fins llavors en cap organització política Tingué un diputat a…
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Partit polític
Partit constituït al març de 1969 a partir d’una escissió de la joventut marxista i independentista del Front Nacional de Catalunya, essencialment procedent de la Secció Universitària, que havia adquirit una elevada autonomia els anys precedents.
D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer…
ETA
Membres d’ETA fent una conferència de premsa
© Fototeca.cat
Sigla d’Euskadi ta Askatasuna (‘País Basc i Llibertat’), organització basca revolucionària clandestina.
Dels inicis sota el franquisme a la Transició espanyola Creada el 1959 per grups d’estudiants de Guipúscoa i de Biscaia organitzats al voltant de la revista Ekin ‘Fer’, ‘Treballar’ 1952, es definia com a nacionalista, aconfessional i democràtica En 1959-61 aparegué Zutik ‘Dempeus’, l’òrgan oficial, i la lluita fou de caràcter marcadament propagandístic Les assemblees I 1962, II 1963, III 1964 i IV 1965 concretaren la teoria i les formes d’organització d’ETA i decidiren explícitament el recurs a l’acció armada com una de les vies d’assoliment dels objectius La V Assemblea 1966-67, arran de la…