Resultats de la cerca

La revaloració dels productes agrícoles i ramaders de l’estuari, la pressió anglesa sobre el port de Buenos Aires i la competència amb Portugal sobre la banda oriental decidiren la divisió del virregnat del Perú El del Río de la Plata abastà les governacions de Buenos Aires, Paraguai, Santa Cruz de la Sierra i Tucumán, el districte de l’audiència de Charcas i els territoris sota la jurisdicció dels cabildos de Mendoza i San Juan de Pico amb un màxim de 800000 habitants L’etapa virregnal coincidí —i la motivà en gran part— amb una forta expansió econòmica i cultural Els cereals i…

Les tropes de Simón Bolívar hi derrotaren l’exèrcit reialista del general Barreiro, quan aquest es dirigia a Bogotà Bolívar assegurà així la independència del virregnat

Tenia per capital la vila de Monforte, a Galícia, però els seus titulars posseïren altres senyories tant o més importants, com els comtats de Villalba i d’Andrade, el marquesat de Sarria, el ducat de Taurisano i el comtat de Castro a Nàpols Els comtes de Lemos de la família Castro ocuparen càrrecs polítics importants en època dels Àustria Fernando Ruiz de Castro mort el 1601 i Pedro Fernández de Castro-Andrade de Portugal y de Zúñiga-Sandoval foren virreis de Nàpols, Francisco de Castro y Andrade fou ambaixador a Roma 1610-16, Francisco Fernández de Castro 1613-62 fou virrei d’Aragó i Sicília…

L’audiència fou creada per Felip II 1558, i la capital fou La Plata, avui Sucre Tenia quatre governacions Potosí, Chuquisaca, La Paz i Cochabamba i dues províncies Moxos i Chiquitos Les ciutats més importants foren La Paz, Cochabamba, Potosí i Oruro

Dos dels seus membres foren papes Alfons de Borja — Calixt III — 1456-58 i Roderic de Borja — Alexandre VI — 1492-1503 Tant l’un com l’altre practicaren generosament el nepotisme Alexandre VI obtingué per als seus fills diversos títols nobiliaris d’Itàlia, de França i de Catalunya-Aragó Les famílies dels papes Calitx III i Alexandre VI de Borja El cognom Borja sovint italianitzat Borgia apareix vinculat a no pocs cardenals de l’època, a moltíssims bisbes la mitra de València, particularment, els pertangué del 1429 al 1511 i a un sant, Francesc de Borja i d’Aragó , general dels jesuïtes La…

La primera part de la novella El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha aparegué a Madrid al començament del 1605 bé que hom sospita una edició de pocs mesos abans, de la qual no es coneix cap exemplar i la segona El ingenioso cavallero el 1615, ambdues vegades editada pel llibreter Juan de la Cuesta L’èxit de la novella fou gran i immediat el mateix 1605 Juan de la Cuesta publicava una nova edició de la primera part i a Lisboa n’apareixien dues edicions sense autorització La primera part es publicava a Londres 1612, traduïda a l’…

Orígens de la corona Principals fites de l’expansió de la corona de Catalunya i Aragó a l’Edat Mitjana Fou originada per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó duta a terme el 1137 amb la donació, per part de Ramir II d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del regne de Saragossa aquest, sota l’alta senyoria del rei de Castella al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d’Osona, Girona, Cerdanya i Besalú, mitjançant el compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella acomplert el 1150 Ramon Berenguer renuncià a titular-se’n rei –només Peronella es…

Els antecedents del regne es troben en l’antiguitat, quan el país era habitat per vascons, que fruïen d’una igualtat econòmica i social originàriament comunitària, i això els feia contraris a la romanització, és a dir, al predomini de la gran propietat i de l’esclavatge La defensa del seu mode de vida portà els vascons a lluitar contra els romans, els quals no aconseguiren mai de sotmetre totalment i d’una manera definitiva la terra navarresa, de la qual sorgí en part la base social del moviment bagauda La insubmissió dels vascons de Navarra continuà enfront dels visigots i de llurs sobirans…