Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
primavera de Praga
Història
Nom donat a l’ampli moviment de liberalització iniciat a Praga (1967-68), com a contestació a la crisi econòmica i política del règim txecoslovac.
Començat per una crítica dels escriptors al sistema, a la qual s’afegiren els universitaris i una majoria dels membres del comitè central del partit, aquest votà la separació del càrrec de president de la República del de secretari del partit i atorgà el darrer a ADubček- Més tard, el president Novotn hagué de dimitir i fou substituït per Svoboda El partit elaborà i inicià un programa de liberalització en tots els aspectes de la vida del país, que també cercava uns lligams majors amb Occident Aquest procés finí amb la invasió del país per part de les tropes del Pacte de Varsòvia…
guerra del Golf Pèrsic
Història
Militar
Conflicte bèl·lic que es produí del 17 de gener al 28 de febrer de 1991, entre l’Iraq i una coalició militar de 29 estats encapçalada pels EUA i agrupada sota la bandera de l’ONU.
L’esclat del conflicte fou precedit per una crisi que s’inicià arran de l’ocupació de Kuwait per part de l’Iraq, el 2 d’agost de 1990 Les causes de la contesa provingueren, d’una banda, de les reivindicacions territorials de l’Iraq damunt Kuwait i, de l’altra, del fet que l’Iraq no havia pogut imposar als països productors de petroli, l’alça dels preus del cru, que necessitava per a afrontar la crisi econòmica produïda per la llarga guerra contra l’Iran 1980-88 Arran de l’ocupació de Kuwait, l’ONU votà primer una resolució d’embargament econòmic absolut contra l’Iraq i,…
Llei de l’Aran
Dret
Llei promulgada el 5 de febrer de 2015 per la Generalitat de Catalunya que regula l’autonomia de la Vall d’Aran
Substitueix la Llei sobre el règim especial de la Vall d'Aran del 1990 S’hi reconeix la realitat nacional occitana de la Vall d'Aran derogant en la pràctica l'estatut de comarca, estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran amb la variant aranesa de l’occità com a llengua pròpia i que ha de ser la llengua d’ús normal i preferent de l’Administració al territori, incloent-hi l’escola, atorga el dret de decidir el propi futur i estipula un model de finançament revisable bilateralment al cap de tres anys i atorga al territori un diputat al Parlament de Catalunya No reconeix al Consell…
Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico
Dret
Llei orgànica aprovada per les Corts Generals espanyoles el 30 de juny de 1982 i declarada en part inconstitucional.
El seu objectiu era la igualació del sostre competencial entre les comunitats autònomes i establir la primacia de les lleis i normes dictades pel govern espanyol sobre les de les comunitats autònomes En l’article 2 “se entenderá que corresponde a las Cortes Generales o, en su caso, al Gobierno la determinación de los principios y reglas esenciales de la regulación de la materia de que se trate” afirmava la capacitat de l’Estat d’interferir en la normativa autonòmica, i en l’ article 4, establia explícitament que "Las normas que el Estado dicte en el ejercicio de las competencias que le…
Front de Libération Nationale
Partit nacionalista algerià format el 1954.
El FLN fou l’element motor de la insurrecció i de la independència algerianes i fins el 1989 constituí, el partit únic de l’estat algerià, amb Controla el govern, l’assemblea nacional i l’exèrcit Els seus estatuts el declaren socialista i regit pel principi del centralisme democràtic El seu màxim organisme és el consell de la revolució, el qual delega els seus poders en un secretariat executiu Al juny del 1990 se celebraren les primeres eleccions lliures des del 1962, on es votà la nova composició dels consells regionals i locals La victòria del Front Islàmic de Salvació FIS, que…
Tribunal de les Aigües de València
Dret
Tribunal que es reuneix cada dijous d’onze a dotze del matí a la part dreta de la porta dels Apòstols de la seu de València, per tal de veure i de resoldre les diferències sorgides entre els regants de l’Horta valenciana, excepte els beneficiaris de la séquia de Montcada, que constitueixen una comunitat a part.
Jaume I feu donació, el 1238, de les séquies del Túria als usuaris, respectant el dret consuetudinari “ segons fo acustumat e establit en temps de sarraïns ” L’aigua del Túria 15 m 3 /s és considerada dividida en 138 files, de les quals, per la vora esquerra del riu, en pren 48 la séquia de Montcada, 10 la de Tormos, 14 la de Mestalla i 14 la de Rascanya, i per la vora dreta pren 14 files la séquia de Quart, 10 la de Mislata, 14 la de Favara i 14 la de Rovella Una assemblea general de regants de cada séquia, que es reuneix cada dos anys, designa directament el seu síndic o sequier i la junta…
compromís de Casp

El compromís de Casp
Història
Nom donat a la declaració de successor del rei Martí I de Catalunya-Aragó en el tron de corona catalanoaragonesa, feta a la vila aragonesa de Casp el 24 de juny de 1412 pels jutges elegits pels parlaments del Principat de Catalunya i dels regnes d’Aragó i de València.
De fet, el veritable compromís fou la decisió, presa pels representants del Parlament català i l’aragonès d’Alcanyís, en aquesta darrera vila, el 15 de febrer de 1412, de delegar en uns jutges o compromissaris la facultat de fer aquella declaració El rei Martí, mort sense hereu legítim directe el 31 de maig de 1410, no havia designat successor en vida perquè confiava d’obtenir la legitimació del seu net directe, l’infant Frederic d’Aragó i de Sicília , fill natural del seu fill Martí I de Sicília , rei de Sicília, mort sense fills legítims el 1409 també influí en la vacillació del rei la…
Brexit
Acrònim compost pels mots anglesos british o Britain (‘britànic’, ‘Gran Bretanya’) i exit (‘sortida’) que designa la retirada de la Gran Bretanya de la Unió Europea.
El terme començà a aparèixer als mitjans de comunicació el 2012, poc després de la posada en circulació d’un terme anàleg Grexit , relatiu a la possibilitat d’expulsió de Grècia de la Unió Europea Pràcticament des de l’ingrés 1973, les reticències a formar part de la UE aleshores Comunitat Econòmica Europea foren sempre molt esteses entre els ciutadans britànics, i aquesta desconfiança comportà desavinences, sobretot a partir del govern de Margaret Thatcher 1979, que es feren especialment visibles amb la negativa a participar en la política agrícola comuna, però també per la negativa a…
Unió Democràtica de Catalunya
Reunió del comitè de govern d’Unió Democràtica de Catalunya
© AVUI/M. ANGLARILL
Història
Partit polític català, fundat el 7 de novembre de 1931 com a partit catalanista i democràtic d’inspiració cristiana, però no confessional.
De la fundació a la fi de la Guerra Civil Espanyola La major part dels seus membres fundadors o incorporats en els primers moments procedien del tradicionalisme, del qual havien sortit perquè aquest no permetia la propaganda a favor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, o d’ Acció Catalana Republicana , quan aquesta donà la seva aprovació als articles de la constitució de la República considerats lesius per a la llibertat religiosa d’altres procedien de la Lliga Regionalista i fins i tot d’ Esquerra Republicana o no havien actuat fins llavors en cap organització política Tingué un diputat a…
Unión de Centro Democrático
Partit polític
Partit espanyol que pretenia aglutinar un espai polític entre la dreta franquista i el socialisme marxista.
Impulsat des del govern el 1977, el formaven tres grans famílies ideològiques socialdemòcrates, liberals i democratacristians, tot agrupant antics franquistes amb sectors moderats de l’oposició El seu programa advocava per la reforma democràtica i la modernització de l’Estat Creació i ascens d’UCD a Catalunya 1977-1979 UCD sorgí inicialment com a coalició electoral el 3 de maig de 1977, cinc dies abans que es tanqués el termini de presentació de candidatures per a les eleccions legislatives del 15 de juny El seu antecedent immediat fou la coalició Centro Democrático, creada al gener del…