Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
El otro
Cinematografia
Pel·lícula del 1919; ficció de 127 min., dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Eduardo Zamacois [dir. art.], J.Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ EZamacois FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ EZamacois, Bianca Valoris, Ramon Quadreny, Josep Balaguer, Leandro Cinca, Anita Stephenson, Silvia Mariategui, Antònia Baró, Julián de la Cantera ESTRENA Barcelona, juny del 1919 i agost del 1920 Sinopsi L’esperit del Dr Riaza turmenta la vida de dos amants La trama comunica el misteriós terror que envaeix els personatges a través d’un curiós cas de desdoblament de personalitat Producció El film de la prestigiosa productora Studio Films s’estrenà oficialment el mes…
Tenora
Música
Editorial de música impresa catalana.
Es fundà l’any 1988 per iniciativa de Josep Cruells amb la finalitat de recuperar obres totalment abandonades i que procedien d’editorials desaparegudes, entre les quals hi ha nombrosos títols de la música tradicional catalana com Llevantina , Torroella Vila-vella , les sardanes d’E Morera, les havaneres El meu avi , La Gavina i Mare, vull ser pescador , etc L’encert en la gestió feu ampliar el camp d’activitat vers la música simfònica Amb aquest objectiu es creà, dins la mateixa editorial, Catalana d’Edicions Musicals, que publicà inicialment obres d’E Morera, A Nicolau, J Lambert i E …
Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Música
Institució fundada l’any 1886 amb el nom d’Escola Municipal de Música de Barcelona, destinada a l’ensenyament del solfeig i dels instruments musicals.
Fins el 1896 estigué vinculada a la Banda Municipal de Barcelona, i la primera seu de l’escola fou al carrer de Lledó Josep Rodoreda fou director de les dues institucions Rodoreda volia donar a conèixer la música als joves i estimular-los perquè componguessin a través d’una institució oberta a totes les tendències estètiques i que, a més, reunís tots els recursos necessaris per a una completa formació artística La seva gestió fou durament criticada i abandonà el càrrec l’any 1896 Del 1896 al 1930 el substituí A Nicolau, i la direcció de la banda fou delegada a C Sadurní També l’any 1896 l’…
,
Institució Patxot
Institució cultural fundada el 1926 per Rafael Patxot i Jubert.
Aquest nomenà un patronat Eduard Fontserè, Jordi Rubió, Agustí Duran i Sanpere, Francesc Pujol, Josep Maria Batista i Roca per tal d’englobar diversos mecenatges seus anteriors la Fundació Montserrat Patxot i Rabell 1919, a benefici de noies pobres, preferentment filles de Sant Feliu de Guíxols la Fundació Maria Patxot i Rabell 1925, que donava beques d’estudis a noies sense mitjans econòmics la Fundació Clara Jubert de Patxot 1920, que facilitava pensions de vellesa els concursos Rafael Patxot i Ferrer 1920 per a estudis històrics, polítics i socials, convocats per l’Acadèmia de Bones…