Resultats de la cerca
Es mostren 4144 resultats
cercle de Borgonya
Geografia històrica
Cercle format pel Franc Comtat i les províncies dels Països Baixos (Brabant, Limburg, Luxemburg, Flandes, Artois, Hainaut, Holanda, Zelanda, Namur, Anvers, Frísia, etc).
És la zona del ducat de Borgonya que després de la mort de Carles el Temerari 1477 restà sota la sobirania dels Habsburg, reconeguda per França pel tractat de Senlis 1493 El cercle adquirí entitat jurídica el 1512 a la dieta de Colònia, en què l’Imperi fou dividit en deu cercles El 1551 Carles V el cedí a la branca austríaca espanyola
Borgerhout
Ciutat
Ciutat de la província d’Anvers, a la regió del Brabant, Bèlgica.
És un suburbi industrial d’Anvers, especialitzat en la talla de diamants Té indústries diverses del paper, metallúrgica, de filatures de cotó i llana i del tabac
illes Bonin
Arxipèlag
Grup d’illes volcàniques de l’oceà Pacífic, pertanyents al Japó, al sud-est de Kyushu.
Dividides en els grups Muko, Chichi i Haha El clima és tropical la vegetació arbòria fou tallada per obtenir fusta L’economia es basa principalment en l’agricultura canya de sucre, bananes, arbre del pa i en la pesca A l’est de l’arxipèlag hi ha la fossa de les illes Bonin , que s’enfonsa 10 347 m Les illes foren descobertes el 1543 per castellans el 1593 s’hi installà el japonès Ogasawara, però poc temps després foren abandonades El 1880 foren annexades al Japó Foren ocupades per tropes nord-americanes el 1945 El tractat del 28 d’abril de 1952 estipulava que, en cas de proposta dels EUA a…
Bolu
Divisió administrativa
Il de Turquia, a la regió de la Costa de la Mar Negra.
La capital és Bolu
el Bòsfor
El Bòsfor, estret on es comuniquen les aigües de la mar Negra amb les de la mar de Màrmara
© J.A. Afonso
Estret marí
Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.
Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del s VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el 615 aC, Bizanci És…
Kyūshū
Illa
Illa del Japó, la més meridional de l’arxipèlag nipó, la tercera en extensió i la segona en població.
És una de les illes més densament poblades del Japó 318,6 h/km 2 1995 El relleu és muntanyós, amb altituds que superen els 1 500 m de mitjana, i la costa és retallada Els volcans en activitat són l’Aso 1 593 m i el Sakurajima 1 140 m El clima és suau, influït pels monsons, i la vegetació, de tipus tropical L’agricultura, localitzada al litoral i a les valls interiors, es basa en l’arròs, l’ordi i el te La pesca és molt activa, sobretot al NW, on també hi ha jaciments de carbó, i de mineral coure, ferro, estany i argent La indústria es concentra a les ciutats de Sasebo, Kitakyūshū i Nagasaki
Kyoto
Vista de la ciutat de Kyoto, a l’illa japonesa d’Honshu
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del fu homònim, Japó, a l’illa de Honshū.
Situada al S de l’illa, prop del llac de Biwa, a la plana alluvial del Kamo Antic centre de la civilització japonesa, conserva moltes velles tradicions El seu prestigi dóna lloc a un important turisme, del qual viu el 5% de la població Important centre universitari, especialitzat en la investigació atòmica Conserva indústries tradicionals artesanes teixits i estampats de seda, brocats, lacats, porcellanes, joguines, sake , però la indústria moderna és més important i diversificada química alimentària, de maquinària, de material aeronàutic i electrònic i de fabricació de paper fotogràfic…
Kütahya
Divisió administrativa
Il de l’Anatòlia Occidental, Turquia.
La capital és Kütahya
Kütahya
Ciutat
Capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Occidental, Turquia.
La seva posició a la riba del riu Porsuk, a la gran ruta entre la regió de Màrmara i les planes de Mesopotàmia ha determinat fases d’expansió i decadència, segons la variable importància de les rutes comercials A mitjan s XX experimentà un procés d’industrialització, amb l’establiment de refineries de sucre, adoberies, indústria química nitrats, producció de catifes i fabricació de pipes de sepiolita escuma de mar obtinguda en jaciments propers
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina