Resultats de la cerca
Es mostren 4469 resultats
Sant Jaume de Fenollet
Església
Església romànica (segle XI) propera al mas de Fenollet, al municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona), a ponent del poble.
És de tradició llombarda, amb culte, sencera i sense afegitons
Sant Hipòlit de Voltregà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És el municipi més petit de la comarca i un dels més petits de Catalunya, al bell mig de la Plana, completament envoltat per les terres de les Masies de Voltregà Tot el seu àmbit municipal és pràcticament ple d’habitatges i edificacions, que tenen continuïtat urbanística, fins i tot, dintre del municipi de les Masies de Voltregà El tipus de relleu del municipi és el característic de la Plana, encara que es troba prop de les serralades orientals del Lluçanès És un petit territori que envolta el turonet on s’aixeca l’església, en la qual s’originà el nucli primitiu del…
Sant Genís Sadevesa
Església
Antiga església sufragània d’Olost, situada a l’extrem occidental del municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona), entre els masos Devesa i Sala.
És esmentada el 977 L’església és un edifici romànic del s XI, adossat a una masoveria
Sant Genís del Pi
Església
Antiga església parroquial i més tard (s XVII) sufragània de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), municipi al qual pertany.
Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938 L’antic domini del Pi s’estenia de l’Alou a Casa-ramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu al s XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella L’església, refeta al s XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878 Té culte i és unida a Sant Agustí
Sant Fruitós de Quadres
Capella
Capella rural situada dins la demarcació de l’antiga vil·la rural de Quadres (974), del municipi de Gurb (Osona), a la parròquia de Granollers de la Plana.
Existia ja el 948, i amb els masos veïns formà una quadra, fusionada amb Gurb el 1840 L’església és preromànica, amb l’afegitó d’una capçalera i un absis al començament del s XI Fou restaurada el 1868 No té culte d’ençà del 1936
Sant Francesc-s’hi-moria
Capella
Popular capella del municipi de Vic (Osona), dins la parròquia de Calldetenes, prop de la carretera de Vic a Olot.
El seu nom, estrafet modernament, va lligat a una llegenda del pas de sant Francesc pel país, contada per Verdaguer Es deia abans Sant Francesc Salmunia per haver-se edificat prop del mas Almunia és coneguda des del 1244 S'ha reedificat diverses vegades, la darrera el 1946
Sant Feliu de Savassona
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Tavèrnoles (Osona), situada a poca distància al nord del castell i parròquia de Savassona
, dalt un roquissar conegut pel puig de Sant Feliuet.
Es troba al centre de l’àmbit ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la pedra dels sacrificis És coneguda des del 1035, però té el santuari preromànic segle X i la nau refeta al segle XI Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic
Sant Feliu de Planeses
Església
Antiga parròquia i demarcació senyorial dins l’antic terme de Sant Llorenç o de Meda, a la dreta de la riera Major, aigua avall de la parròquia de Sant Sadurní d’Osormort (Osona), de la qual depèn actualment l’església de Sant Feliu (segle XI).
L’antic casal de Planeses fou substituït pel mas Verneda El lloc és esmentat ja el 970
Sant Cristòfol de la Donzell
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al NW del terme, als contraforts de la serra de Comiols, a l’indret d’un antic monestir ( Sant Cristòfol de Salinoves
) i castell ( Salinoves
).
el Sant Crist de Balaguer
© C.I.C.-Moià
Convent
Nom actual de l’església i convent de l’antic nucli d’ Almatà
(Balaguer, Noguera).
L’emplaçament és situat en el de l’antiga mesquita major, transformada en església parroquial amb el nom de Santa Maria d’Almatà El 1351, iniciades les obres de la nova església parroquial de Santa Maria de Balaguer, la de Santa Maria d’Almatà esdevingué església d’una comunitat de clarisses que s’hi establí i, a la vegada, santuari de la Mare de Déu d’Almatà El 1626, després de dos segles de decadència, el convent fou repoblat amb clarisses observants hom amplià l’església i traslladà a l’altar major, en presència de Felip IV, una imatge de talla del Crist molt venerada des d’aleshores l’…