Resultats de la cerca

Es troba prop de l’important mas Vicenç Existia ja el 1012 i es trobava sota la tutela del monestir de Sant Pere de Casserres Des del s XIV consta com a sufragània de Sant Pere de Roda de Ter, categoria que ha conservat fins a l’actualitat L’església actual fou refeta el 1786 Del s XII al XVII tenia 9 masos, convertits en 21 el 1860 Avui dia té dins la seva demarcació petits barris i cases que formen el nucli del municipi de les Masies de Roda

És documentada des del 1150 És a cura dels amos del mas de Gallifa, que l’han restaurada recentment És una edificació romànica s XI, amb la nau i el campanaret modificats un xic més tard

El lloc pertanyia a Cuixà abans del 1011 El 1045 Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, consagrà el lloc, d’acord amb el comte d’Empúries i l’arquebisbe de Narbona, i el destinà al futur monestir Es consagrà només el solar o terreny on es començà l’edificació de l’església, consagrada el 1066, després de plets sobre la seva propietat amb el senyor local Guillem de Fonolleres La comunitat s’hi devia reunir entre el 1045 i el 1066, i era regida per un abat, amb un nombre de monjos que oscillà de vuit a quatre al llarg dels s XII, XIII i XIV Al s XV era ja en decadència i a partir del 1530 estigué…

Situació i presentació El municipi de Sant Miquel de Fluvià, d’una extensió de 3,5 km 2 , és situat a l’esquerra del Fluvià, riu que fa de límit meridional amb el municipi de Sant Mori i amb el de Ventalló, a l’inici del Terraprim Occidental, lleugerament accidentat, que assenyala el límit de ponent on acaba la plana alluvial de l’Alt Empordà Confronta a tramuntana i a ponent amb el municipi de Palau de Santa Eulàlia i a llevant amb Torroella de Fluvià El 1937 el municipi adoptà el nom de Fluvià d’Empordà Al poble de Sant Miquel de Fluvià hi ha una estació del tren de Barcelona a Portbou Una…

L’església de Sant Miquel dels Sants de Balenyà és el nucli a partir del qual s’expandí Formen també part de la seva parròquia, diversos masos dels municipis de Seva, Balenyà, el Brull, Malla i Taradell El febrer del 2015 fou constituïda com a Entitat Municipal Descentralitzada EMD, categoria que la dotava d’una certa autonomia Entre el 26 de març i el 2 d’abril se celebrà una consulta en què s’aprovà la constitució d’un municipi independent de Seva Malgrat el resultat, el nucli no complia els requisits previstos tenir més de 2000 habitants i una distància mínima de 3 km del centre del…

És situada en un collet sota les ruïnes del castell de Voltregà 854 m alt Fou erigida vers el 1097 i tingué la categoria de parròquia fins al s XIV, que es fusionà amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà Es conserva sencera, però en estat ruïnós

El centra l’antiga església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, amb campanar quadrat posterior El lloc sembla que ja és esmentat el 872 L’església fou cedida el 1116 a la seu de Girona El 1204 tenien la senyoria del lloc els Creixell, que la cediren al priorat de Lledó A la fi del s XVII era lloc reial

L’església, existent el 934, fou renovada i consagrada el 1068 És un edifici romànic amb creuer i tres absis i un esvelt campanar, força ben conservat té només un portal nou 1561 i la sagristia i afegitons laterals 1771 Es conserva part de l’antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original d’Adam, al Museu Episcopal de Vic A mitjan segle XVIII la rectoria es traslladà a l’església de Santa Maria de Vilanova o de les Escales, situada a mitja hora de la parroquial, reconstruïda el 1670 i ampliada el 1909 Des del segle XV formà part de la batllia de Cabrerès tenia 9…

És esmentat ja el 946 L’església, a la dreta de la riera de Sant Julià, consta com a sufragània de Sant Julià des del 1050 L’edifici actual s XI fou ampliat amb un pòrtic s XII, amb capelles laterals 1573 i modificat i abarrocat al s XVIII Era una de les Quadres Unides d’Osona, amb 16 focs l’any 1370, 17 el 1430 i 630 h el 1830 La creació del nucli de Calldetenes deixà com a agregat rural el de Sant Martí de Riudeperes, que eclesiàsticament continua vinculat a Sant Julià de Vilatorta

La decadència de la ciutat romana motivada per les invasions dels segles III i V i per les males condicions naturals del port motivaren que la població d’Empúries, a l’alta edat mitjana, es refugiés al promontori de Sant Martí l’església és esmentada ja el 842 Esdevingué la primitiva capital del comtat d'Empúries fins a les invasions normandes del segle IX el comte Gausbert féu restaurar o reedificar la població el 927 Detall de la porta d’entrada a l’església de Sant Martí © CIC-Moià Les restes de les muralles medievals i del castell d’Empúries són del segle XIII També en aquesta època fou…