Resultats de la cerca

Situació i presentació Forma el termenal nord-occidental la riera de Mus, que separa el municipi del de Bescanó Al N limita amb Salt, a l’E amb Girona sector de Palau-sacosta, al SE amb Fornells de la Selva i al S, pel puig de Sant Roc i el Güell, amb Aiguaviva El terreny és eminentment pla, excepte al SW, on s’aixeca el puig de Sant Roc, amb petites zones de bosc de pins i alzines El poblament és sobretot disseminat hi ha el poble de Vilablareix, que dóna nom al municipi, el veïnat del Perelló, cap administratiu, la caseria de la Farigola i la urbanització del Mas Aliu, compartida amb…

Situació i presentació Limita al N amb el terme de Cassà de la Selva, a l’E amb Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, al S amb el de Tossa de Mar i a l’W amb el de Caldes de Malavella, aquests dos de la Selva El seu territori és accidentat a la banda sud per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Grau o del Puig de Cadiretes, i al N per contraforts de les Gavarres La part muntanyosa del terme és poblada de boscos, amb predomini del suro, el roure i el pi El terme és drenat per les rieres de Gotarra i de Banyaloques, que desemboquen a l’Onyar per la dreta, i per la…

Limita, al S, amb el canal de Bristol, al N amb la mar d’Irlanda i a l’W amb el canal de Sant Jordi A l’E, una línia que marca pràcticament el final del sistema muntanyós de Galles, els monts Cambrians, assenyala també la frontera amb Anglaterra La capital és Cardiff Caerdydd La geografia física País muntanyós, amb una zona costanera plana i de rica cultura, la seva geografia, en general esquerpa i accidentada, explica la millenària resistència celta enfront de totes les invasions La formació geològica més antiga, precambriana o paleozoica, és a l’illa nòrdica de Môn Anglesey, al llarg del…

Situació i presentació És el més extens del Solsonès, al seu extrem oriental, en contacte amb el Berguedà Capolat, l’Espunyola i Montmajor i amb una petita part del Bages Cardona Dins la comarca limita amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys N, Odèn, Lladurs i Olius W i Clariana SW i S Geogràficament, pertany en bona part a la vall de Lord vall de Lord Jussà i les nombroses parròquies que componen aquest complicat municipi corresponien, efectivament, al deganat de la vall de Lord S'estén al S de la serra dels Bastets i de la mola de Lord, entre el vessant oriental de la capçalera del Cardener…

Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…

Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…