Resultats de la cerca

El sector centrat per l’antiga parròquia de Sant Pere de Madrona s’estén al NW del terme, travessat pel riu de Madrona que neix prop de Clarà, dins el terme de Castellar de la Ribera, i desguassa al Segre aigua avall de Castellnou de Bassella És cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus es localitzen a les clarianes de les masies, molt escampades El nucli central té dues masies habitades eventualment i vers el S, la de Sangrà, habitada L’antiga església parroquial Sant Pere era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures…

Hi té l’entrada l’ avenc de Capolatell , de 115 m de profunditat

És al clot de Cuberes , al vessant septentrional de la serra de Cuberes , alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció NW-SE, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l’Infern, al sud, i que s’estén des del prat d’Orient, límit amb la vall de Cabó Alt Urgell, fins al pas dels Collegats a la Noguera Pallaresa culmina al pic del Pi-sec 1906 m alt, límit entre el Pallars Sobirà Baén i el Pallars Jussà Hortoneda de la Conca El 1163 és esmentada l’església de Sant Sadurní de Cuberes

La geografia física Cap de comarca, Solsona Es formada de tres elements diversos les terres mitjanes de l’alta Segarra , al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo o de Matamargós, de les conques del Segre i del Cardener, respectivament les terres altes de la ribera Salada , al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre i les terres altes de l’alt Cardener , al NW De N a S, dues àrees es diferencien clarament un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscillen entre els 900 i…

Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’…

És drenada pel riu de Guiló , emissari dels estanys de Guiló , que aflueix a l’ estany de Romedo de Baix

Prop seu hi ha un jaciment d’ous de dinosaure, excavat des de l’any 2005 per un equip de l’ Institut Català de Paleontologia amb la collaboració de l’entitat Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell L’existència de fòssils ja havia estat documentada anteriorment a la zona Posteriors excavacions i anàlisis confirmaren, el 2010, que es tracta d’un dels jaciments més importants d’Europa per l’abundància d’ous de dinosaure La troballa donà lloc, el 2005, a l’obertura de la sala Límit K-T, museu dedicat als dinosaures al mateix nucli de Coll de Nargó

Davalla de la línia de crestes que separa el Pallars de Coserans, dominada pel pic de Sotllo 3073 m alt i pels dels Estanys 2956 m, de Baborte 2938 m i de Pedresblanques 2772 m A l  estany de Sotllo 2350 m alt rep per l’esquerra l’emissari de l’ estany d’Estats , que centra la coma d’Estats dominada per la pica d’Estats

Neix als estanys de la Coma de Sotllo , a uns 2500 m d’alt, al vessat SW del pic de Sotllo Discorre fins l’ estany de Sotllo , on també arriben les aigües provinents de l’ estany d’Estats , i continua fins al seu desguàs a la Noguera de Vallferrera , a uns 1733 m