Resultats de la cerca
Es mostren 4680 resultats
Sant Diumenge
Vista parcial de l’església de Sant Diumenge a Riner (Solsonés)
© Fototeca.cat
Masia
Masia situada en una carena espadada de 811 m alt., del municipi de Riner (Solsonès), dins la parròquia i al nord de Su.
Té adossada una església romànica de la fi del s XII, que es conserva molt deturpada per afegits posteriors
Sant Cristòfol de Piera
Església
Església sufragània de la parròquia de Piera (Anoia), situada a prop de la vila, pròxima al mas Poc.
Existia ja el 1068, el 1184 figura com a sufragània i des del 1414 com a simple capella Tenia també els altars de Sant Pere i de Sant Martí
Sant Cristòfol de la Donzell
Sant Jaume de Sant Cristòfol (abans Sant Cristòfol de Salinoves) Vista exterior de les ruïnes d’aquesta església, molt cobertes per la vegetació
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al NW del terme, als contraforts de la serra de Comiols, a l’indret d’un antic monestir ( Sant Cristòfol de Salinoves
) i castell ( Salinoves
).
el Sant Crist de Balaguer
Vista panoràmica del Sant Crist de Balaguer
© C.I.C.-Moià
Convent
Nom actual de l’església i convent de l’antic nucli d’ Almatà
(Balaguer, Noguera).
L’emplaçament és situat en el de l’antiga mesquita major, transformada en església parroquial amb el nom de Santa Maria d’Almatà El 1351, iniciades les obres de la nova església parroquial de Santa Maria de Balaguer, la de Santa Maria d’Almatà esdevingué església d’una comunitat de clarisses que s’hi establí i, a la vegada, santuari de la Mare de Déu d’Almatà El 1626, després de dos segles de decadència, el convent fou repoblat amb clarisses observants hom amplià l’església i traslladà a l’altar major, en presència de Felip IV, una imatge de talla del Crist molt venerada des d’aleshores l’…
Sant Climenç
Vista parcial de l’església de Sant Climenç a Pinell del Solsonès
© Fototeca.cat
Poble
Poble i nucli urbà més important del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), aturonat a 800 m entre les rieres de Sallent i de Sanaüja, al SE de l’església de Pinell, a l’indret de l’antic castell de Sant Climenç
, bastit al s XIV (que formà part del comtat de Cardona).
Forma un dels agrupaments de població més importants del terme, al sector més planer i amb bons conreus Ben comunicat amb Solsona des del 1934 per la carretera que ha d’arribar a Sanaüja, aquest fet i l’electrificació li han donat més vida Presideix el petit conjunt urbà un gran casal senyorial, que conserva alguns elements de la construcció primitiva segle XIV però que fou molt reformat als segles XVI i XVII té a la façana emblemes heràldics Aquest castell és esmentat ja el 1375 i fou de la jurisdicció del comtat de Cardona, subinfeudat a diversos senyors al segle XVIII ho eren els Rovira i…
Sant Bartomeu
Cim
Cim (870 m) de la serra que separa les valls del Cardener (terme d’Olius) i de la riera de Solsona (terme de Solsona), al Solsonès.
Santa Susanna
Poble
Poble del municipi de Riner (Solsonès), al NE del terme, entre les valls del Cardener i de la riera de Solsona, vora la carretera de Cardona a Solsona.
De la seva església parroquial depenen la de Sant Pere d’Hortoneda i la capella de la Presentació hi ha estat venerada tradicionalment una imatge de sant Blai
Santa Perpètua
Església
Església del municipi de Vilanova de l’Aguda (Noguera), a la dreta del barranc de Formiguera, al peu de la serra del Pubill, al N del poble.
Sant Antoni de Bordell
Església
Església del municipi de Pinell de Solsonès, a l’W de Madrona i dependent de seva parròquia.
Santa Maria de Pinós
Santuari de Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada