Resultats de la cerca
Es mostren 2192 resultats
Collbàs
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Collbàs
, del municipi de Carme (Anoia), prop del coll Bas, al camí de Carme a Igualada.
L’església, esmentada ja al s XIV, fou refeta a la fi del s XVIII Dóna nom a la serra de Collbàs , que limita pel nord la vall de la riera de Carme
Dusfort
![](/sites/default/files/media/FOTO/A098865.jpg)
Capella de Santa Maria de Durfort
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), 2 km al NW de Calaf.
Hi ha una important indústria de ceràmica Gres Català i una de teules Sugranyes La capella de Santa Maria, dalt d’un turó, és d’origen romànic fou sufragània de Conill fins el 1878, que fou unida a Mirambell Al s XIX formava un municipi
Durban
Veïnat
Veïnat del municipi de Veciana (Anoia), a l’W del terme.
L’església, arruïnada, era dedicada a Sant Jaume Al s XIX formava un municipi amb la quadra de Balsareny de Segarra
l’Astor
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Astor.jpg)
Aspecte del poble de l'Astor (Pujalt)
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Pujalt (Anoia) situat en un tossal que domina la vall del Sió, a la Segarra.
L’església parroquial de Santa Magdalena depèn de la de Segur Al nord hi ha les restes del castell de Montesquiu
comanda d’Ascó
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple que tenia com a centre el castell d’Ascó (Ribera d’Ebre).
Els templers reberen l’any 1153, del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, béns a Ascó El rei Alfons I els empenyorà el castell d’Ascó l’any 1167, i per fi Pere I, l’any 1210, els cedí tots els drets que tenia a l’esmentat lloc La comanda era ja organitzada l’any 1197 La veïna comanda de Riba-roja, de curta durada, depengué, de fet, d’Ascó Dissolt l’orde del Temple 1312, Ascó continuà com a comanda hospitalera, dependent de la castellania d’Amposta Tingué comanador titular fins el 1780
Ascó
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100012.jpg)
Castell d’Ascó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme d’Ascó, de 73,63 km 2 d’extensió, és situat en la meitat septentrional de la comarca, a la dreta de l’Ebre, encara que comprèn un petit sector a l’esquerra del riu, anomenat les Illes o la plana de Vinebre, per on corre el llit antic de l’Ebre A l’W el municipi confronta amb el de la Fatarella Terra Alta el límit nord-occidental, on per un petit tram limita també amb el terme de Riba-roja d’Ebre, coincideix amb la part més elevada de la serra de la Fatarella punta de l’Home, 552 m, i el sud-occidental amb el sector de la caseria de les Camposines, pertanyent a…
Argençola
![](/sites/default/files/media/FOTO/A023687.jpg)
Vista parcial d’Argençola (Anoia)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la zona de transició amb la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km 2 , un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà Limita amb Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà, al SW, a l’W amb Talavera de la Segarra, on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu NW, Sant Guim de Freixenet Segarra, Veciana N, Jorba E i Sant Martí de Tous SE El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel torrent del…
la Guàrdia Pilosa
![](/sites/default/files/media/FOTO/A023710.jpg)
L’església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa, al terme de Pujalt (Anoia)
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Pujalt (Anoia), a l’extrem oriental del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume Formava municipi independent a mitjan s XIX
la Guàrdia del Bruc
Castell
Antic castell del municipi del Bruc (Anoia), aturonat a l’W del coll de Can Maçana, als contraforts W del massís de Montserrat.
Esmentat el 974 amb el nom de castell de Bonifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d’abans del 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia 1158, i d’ací la denominació de vescomtat de la Guàrdia L’adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc Resta una part dels murs i de l’antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell
puig de la Guàrdia
![](/sites/default/files/media/FOTO/n053703.jpg)
Restes de l’antic castell de Jorba, sobre el puig de la Guàrdia
© Fototeca.cat
Muntanya
Tossal (549 m) que domina el poble de Jorba (Anoia), on hi ha les restes de l’antic castell de Jorba.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina