Resultats de la cerca
Es mostren 11499 resultats
Canàries
Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…
les Guixeres de Vilobí
Caseria
Caseria del municipi de Vilobí del Penedès (Alt Penedès), dividit en dos nuclis, les Guixeres de Baix i les Guixeres de Dalt, situats al S del poble.
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
el País Basc
El pic d’Auñamendi
© Fototeca.cat
País de l’Europa sud-occidental, a les costes de la mar Cantàbrica, estès entre l’inici dels Pirineus Centrals i el de la serralada Cantàbrica, i entre el baix Ador i l’alt Ebre. És dividit entre els estats francès i espanyol; al primer pertany l’Euskadi del Nord (2.818 km2; 238.000 h [est 1991]), que comprèn les comarques de Lapurdi, la Baixa Navarra i Zuberoa, i al segon, les comunitats autònomes de Navarra (10.421 km2; 519.277 h [1991]) i del País Basc (7.261 km2; 2.104.009 h [1991]).
La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la…
Casesnoves
Llogaret
Llogaret del municipi de Binacet, a la zona actualment aragonesa a l’esquerra del Cinca, despoblat probablement amb la guerra de Successió i repoblat al començament del segle XX, amb la construcció del canal de Saidí.
Arantzazu
Vista del santuari d’Arantzazu
© Marga Pradas
Santuari
Santuari del municipi d’Oñati, a la regió de Guipúscoa, País Basc.
Segons la llegenda, el 1469 la Mare de Déu s’aparegué al pastor Rodrigo de Balzategi Els primers intents de construcció d’un convent els feren els mercenaris 1493, però foren els franciscans del terç orde els qui se’n feren càrrec definitivament 1514 L’any 1834 el santuari fou incendiat, però se’n salvà la imatge L’actual 1950-55 és obra dels arquitectes Francisco Sainz de Oiza i Luis Laorga a l’interior destaca el gran mural de fusta de l’absis, obra informalista de Lucio Muñoz Hi ha un gran fris esculpit per Jorge Oteiza sota el qual s’obren les portes, executades per Eduardo Chillida Lloc…
Barakaldo
Municipi
Municipi de la regió de Biscaia, País Basc, a la ria del Nerbión.
És un nucli industrial que començà a desenvolupar-se al segle XIX amb la installació 1854 dels alts forns de la fàbrica de Nuestra Señora del Carmen de la firma Ibarra y Cía, que el 1882 fou comprada per la societat Altos Hornos y Fábricas de Hierro y Acero de Bilbao El 1902 la fusió de tres empreses donà lloc a Altos Hornos de Vizcaya, que té ferrocarrils i mines de ferro pròpies Somorrostro, Mendierreta Tanmateix, la ciutat no té solament indústries siderometallúrgiques, sinó també de maquinària, eines, material de transport ferroviari i marítim, productes químics colorants, explosius,…
Lacs
Despoblat
Despoblat del municipi de Montsó (Aragó), a l’esquerra del Cinca, separat del sector principal pel de Selgua, que formà un terme fins al segle XIX amb la Cardosa.
En resta el santuari de la Mare de Déu de Lacs
Nerbion
Pont sobre el Nerbion, a Bilbao
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Basc, a Àlaba i Biscaia (43 km).
Neix a Peña Orduña, a la zona frontera amb Burgos, en direcció N A Basauri uneix les seves aigües amb les de l’ Ibaizabal , nom amb el qual és designat oficialment a partir d’aquí travessa Bilbao i desguassa a la mar Cantàbrica en forma de ria