Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Santander
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Cantàbria, a la costa cantàbrica i considerada port de Castella.
És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan s XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo, Torrelavega La ciutat s’ha…
parc nacional de Doñana
Zona protegida de la província de Huelva, Andalusia, de 50.720 ha.
És situat al municipi d’Almonte, a la riba dreta de la desembocadura del Guadalquivir Té el seu origen en els territoris del Coto de Doñana, que el 1624 era propietat del duc de Medina Sidònia, passà després al duc de Tarifa i més tard al marquès de Borghetto El 1964 fou convertit en una estació biològica, i el 1969 fou declarat parc nacional Hom pot distingir-ne dos sectors una zona d’aiguamolls, on destaquen les aus aquàtiques, i un sector sec, que inclou tres ecosistemes el bosc mediterrani pinars i suredes, la garriga i les dunes Té una gran riquesa faunística, amb algunes…
parc nacional de Timanfaya
© Arxiu Fototeca.cat
Espai natural
Zona volcànica de l’illa de Lanzarote, a la província de Las Palmas, Canàries, de 5 107 ha, que fou declarada parc nacional el 1974.
Comprèn els termes municipals de Yaiza i Tinajo, en indrets on hi foren habituals les erupcions volcàniques durant els s XVII i XVIII La zona inferior del parc, formada per lava solidificada, presenta una superfície majoritàriament plana El parc és travessat per la Ruta dels Volcans, camí de 14 km, que s’inicia a l’anomenat illot d’Hilario i culmina a una zona de cràters La vegetació, poc abundant, és constituïda fonamentalment per l’argelaga La fauna també hi és escassa amb domini dels rèptils i, sobretot, del llangardaix
parc nacional de Las Tablas de Daimiel
Espai natural
Zona humida de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, de 2 200 ha, que fou declarada parc nacional el 1973 i ampliada el 1979.
És situat a l’aiguabarreig dels rius Cigüela i Guadiana La vegetació aquàtica és constituïda pel canyís i, sobretot pels gramenets alts, mentre que l’única espècie arbòria de la zona és el tamariu El més representatiu del parc és, però, la seva funció de lloc de pas i hivernació per a diverses espècies d’aus aquàtiques
la Sarsa
Caseria
Sector que comprèn la caseria de la Sarsa dividida entre els municipis de Favanella i de Jumella, a la província de Múrcia, dins la zona de llengua catalana de la regió del Carxe.
És la zona de població de llengua catalana més profunda a ponent de la ratlla de Castella
parc nacional de La Caldera de Taburiente
Espai natural
Zona de l’illa de La Palma, a la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, de 4 690 ha, que fou declarada parc nacional el 1954.
Situat dins el municipi d’El Paso, abasta tot el perímetre del cràter de la Caldera de Taburiente, formació volcànica que culmina al Roque de los Muchachos 2413 m Constitueix una gran depressió que l’acció erosiva de nombrosos barrancs ha contribuït a formar fins els 2 000 m és una zona de domini del pi canari, mentre que, a partir d’aquesta alçada domina el matollar de genísties especialment codeso La fauna és escassa i composta fonamentalment per petits vertebrats conills, tudons, llargandaixos, etc La peculiar morfologia de la Caldera de Taburiente feu que aquesta fos un…
Binèfar
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, a la zona actualment aragonesa de la plana de la Llitera, entre Tamarit de Llitera i Montsó.
El terme, pla en la seva major part, és regat pel canal d’Aragó i Catalunya, que permet el conreu de 1 850 ha de regadiu cereals, farratge, arbres fruiters, hortalisses, bleda-rave sucrera, cotó, lli el secà 180 ha produeix cereals i vinya i olivera associades Hi ha ramaderia bovina, porcina i ovina La industrialització, especialment la derivada de l’agricultura, ha ajudat al desenvolupament de la vila, que rebé durant els anys setanta un fort corrent immigratori, que comprenia població catalana procedent de l’alta Llitera i de Ribagorça Aquest desenvolupament féu que el seu mercat desplacés…
Estada
Municipi
Poble i municipi de la zona actualment aragonesa (província d’Osca, Aragó) de l’antic comtat de Ribagorça, situat a la confluència de l’Éssera i del Cinca, dels quals queda a l’esquerra.
Una gran part del terme és accidentat per la serra d’Estada 1 026 m, extrem occidental de la serra de la Corrodella, límit septentrional de la plana de la Llitera La zona de conreu és una estreta franja limitada pel riu i pel canal d’Aragó i Catalunya La senyoria d’Estada fou unida des del s XIII a la baronia de Castre La seva parròquia Sant Pere passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre
Alquézar
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a la zona de transició entre Sobrarb i el Somontano, accidentada pels darrers contraforts del Pirineu i drenada pel riu Vero.
L’oli, el vi i les ametlles són els principals productes agrícoles Des dels anys vuitanta és un important centre turístic a l’estiu, gràcies al riu Vero És situada al peu d’una gran roca espadada coronada per un antic castell, després monestir d’Alquézar Santa Maria d’Alquézar Era una canonja augustiniana establerta al final del segle XI Enclavada en una zona disputada pels bisbes d’Osca i de Roda de Ribagorça, a mitjan segle XII, després de la conquesta de Tortosa i de la reorganització de la seva diòcesi, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, príncep d’Aragó, adjudicà a la…
Rías Altas
Zona costanera de Galícia, a les províncies de Corunya i Lugo.
Comprèn les ries de Camariñas, Corme i Laxe, la Corunya, Betanzos, Ares, Ferrol, Cedeira, Ortigueira, O Barqueiro, Viveiro, Foz i Ribadeo És muntanyosa i accidentada El clima és oceànic i la vegetació abundant El poblament està repartit en petits nuclis de caràcter dispers L’activitat econòmica més important és la pesca i les indústries derivades
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina