Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Les, de 23,45 km 2 , es troba al sector NW de la comarca, estès a banda i banda de la Garona, entre Bossost i el darrer tram del riu a la vall, en una situació molt pròxima als dos passos fronterers amb França Eth Portilhon i Eth Pònt de Rei Limita amb els termes aranesos de Bausén i Canejan al N, amb aquest darrer també limita a l’E termeneja per un punt amb Viella, al SE amb Vilamòs, al S amb Bossost i a l’W amb el terme francès de Luchon L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents des del coll d’Era Barracomica, a l’extrem SE, el…

Situació i presentació El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents des del tuc d’Era Escaleta 2457 m, a l’extrem SW, el termenal va vers llevant,…

Conté 150 estels coneguts, set dels quals són visibles a ull nu La distància mitjana a la qual es troben els estels del cúmul és de 350 anys llum, i tots es desplacen a l’espai amb un moviment comú El cúmul de les Plèiades és submergit dins una nebulosa de reflexió molt difusa, l’existència de la qual fou observada per primera vegada per L Swift l’any 1874 Els estels més brillants del cúmul pertanyen al tipus espectral B, són de color blau i llurs dimensions són mitjanes

Fou refet el 1960 Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares , important centre d’excursions

Passà als Cao de Benòs, i fou confirmada i reconeguda com a títol del regne el 1742 a Francesc Cao de Benòs i de Peguilhan

Té un diàmetre de 520 km, la seva magnitud, quan és en oposició, és 8,4, i el semieix major de la seva òrbita és de 2,77 UA asteroide

Per aquest motiu són conegudes també amb el nom de Cinturó d’Orió Un altre nom que reben, sense cap relació amb la figura mitològica bàsica, és el de les Tres Maries

La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa El pendent és molt fort…