Resultats de la cerca
Es mostren 1289 resultats
Granollers
Vista del centre de la ciutat de Granollers
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Vallès Oriental.
Situació i presentació En el centre de la comarca, el municipi de Granollers s’alça sobre la terrassa quaternària del Congost, en una situació privilegiada per a l’agricultura, el comerç i les comunicacions Aquesta triple condició ha atorgat a la ciutat, al llarg de la història, la capitalitat del Vallès El terme confronta al N amb les Franqueses del Vallès i Canovelles, al S amb Montmeló, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i Vilanova del Vallès, a l’E amb la Roca del Vallès i a l’W amb Lliçà de Munt i Lliçà de…
el Lledoner
Barri
Barri de Granollers (Vallès Oriental), situat al N de la ciutat, a ambdós costats de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Fins el 1922 pertangué al municipi de les Franqueses del Vallès i a la parròquia de Corró d’Avall Actualment forma un continu urbà amb el barri nou de Bellavista, de les Franqueses del Vallès
la Llagosta
La Llagosta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat en un pla, a la dreta del Besòs.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Fost de Campsentelles E, Mollet del Vallès N, Montcada i Reixac S-SW i Santa Perpètua de Mogoda NW, els dos últims pertanyents a la comarca del Vallès Occidental El municipi de la Llagosta se segregà el 1945 del terme de Sant Fost de Campsentelles El poble de la Llagosta està situat entre la riera de Caldes i la riera Seca el terme, a l’altra banda d’aquesta, forma com una llenca de terreny que s’endinsa vers ponent, envoltada pels municipis de Santa Perpètua i Montcada i Reixac El límit de migdia coincideix, en bona part, amb la vora…
la Força
Nucli
Nom del nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), al voltant de l’església parroquial, on hi havia hagut fins al segle XVI un palau fet construir pels comtes de Barcelona a partir del segle X.
El 1937 el municipi adoptà aquest nom
coll de Fontdecera
Collada
Coll (265 m) de la Serralada Litoral, al límit dels termes d’Alella (Maresme) i Vallromanes (Vallès Oriental), on passa la carretera del Masnou a Granollers.
roca Centella
Cim
Cim (1 000 m) del Vallès Oriental, dins el massís del Montseny.
Forma part de la línia meridional de crestes que des del Tagamanent davalla fins a la plana del Vallès
turó de Castellruf
Vista des de Castellruf (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (459 m) de la Serralada de Marina, dins el terme de Martorelles (Vallès Oriental).
De l’antic castell de Castellruf , esmentat el 1060, depenia la parròquia de Martorelles
Casanoves
Barri
Barri residencial de Parets del Vallès (Vallès Oriental), entre el nucli antic i l’estació del ferrocarril.
sotsvegueria del Vallès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (25.003 h [1718]) que comprenia tot el Vallès (excepte Rellinars, Vacarisses, Castellterçol, Sant Quirze Safaja, Castellcir i Aiguafreda, però inclosos Olesa de Montserrat, Riells de Montseny, Dosrius i Òrrius).
En fou centre Caldes de Montbui i, des de mitjan segle XIV, Granollers De fet formà, ja al segle XIV, una sola demarcació amb la vegueria de Barcelona, dita vegueria de Barcelona i el Vallès El 1716 formà, juntament amb el sector del Maresme entre Montgat i Caldetes, el corregiment de Mataró
quadra de les Planes
Història
Antiga jurisdicció senyorial centrada a la força de les Planes, dins de l’actual terme municipal de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau