Resultats de la cerca
Es mostren 9225 resultats
coma de Burg
La vila de Tírvia encimbellada en un petit pujol al punt de la confluència de les tres valls: la coma de Burg, la Vall Ferrera i la Vall de Cardós (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les tres (amb les de Cardós i Ferrera) que formen les valls de Tírvia.
És al sud de la vall Ferrera, de la qual és separada per la serra de Màniga 2 515 m alt, i al nord de la Ribalera, vall de la qual és separada per la serra del ras de la Fontnegra 2 386 m alt, i el coll de Màniga Al vessant meridional hi ha extensos boscs mata de Mallolís, boscs de Farrera, Burg i Montesclado És drenada pel barranc de Burg , afluent de la ribera de Tírvia per l’esquerra a la qual desemboca aigua avall de la vila, i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc de Mallolís És inclosa al municipi de Farrera de Pallars, i comprèn, a més, els pobles i els llogarets de Burg, Alendo,…
Burg
Burg
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al centre de la coma de Burg
, a la dreta del barranc de Burg.
En direcció al coll de Màniga, a 1 550 m d’altitud, hi ha les bordes de Burg
Brussel·les
L’Atòmium, pavelló de l’Exposició Universal de 1958, i conservat a la ciutat de Brussel·les des d’aleshores
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la regió homònima i de l’estat de Bèlgica.
Situada a la vora del riu Senne i del canal Anvers-Charleroi, en un punt d’encreuament de grans línies de relació internacional És un nucli industrial i un centre comercial, administratiu, cultural i de comunicacions de primer ordre, no solament belga, sinó també europeu La ciutat baixa o nucli, a la vall del riu, antic barri residencial i industrial, és el centre administratiu i comercial els sectors oriental i septentrional són principalment industrials els sectors occidental i meridional són constituïts predominantment pels barris residencials del segle XIX, i té tot un cinturó de…
Bruges
Vista del nucli antic de Bruges
Sjaak Kempe Sjaak Kempe (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat de Flandes, capital de la província de Flandes Occidental, Bèlgica.
La geografia És unida a la mar del Nord per diversos canals, com el Brugge Zeekanal, que la uneix a Zeebrugge Centre industrial, turístic i comercial El seu port constitueix una unitat amb el de Zeebrugge Hi ha drassanes, i és un nus ferroviari i de carreteres El seu nom procedeix dels nombrosos ponts brug en flamenc que travessen els canals que passen per la ciutat Des del 1950 hi funciona el Collegi d’Europa, centre internacional d’estudis europeus El gran floriment artístic de la ciutat a l’època gòtica pot ésser comprovat encara actualment en edificis com la catedral, un dels monuments…
el Bruc
Despoblat
Despoblat de l’antic vescomtat de Vilamur, situat vora Soriguera (Pallars Sobirà), habitat encara al segle XIV.
coma de Broate
Coma de la vall de Cardós (terme de Lladorre, Pallars Sobirà), entre el pic de Broate
(2 705 m) i el pic de Sotllo.
És drenada pel riu de Broate , un dels que formen la Noguera de Cardós A llevant del pic de Broate hi ha el port de Broate de Montestaure, per als occitans, per on passa el camí de la vall de Cardós a la vall llenguadociana de l’Artiga
Bretui
Bretui, Baix Pallars (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), al pla d e Corts.
Depengué fins el 1969 del municipi de Montcortès de Pallars L’església és dedicada a sant Esteve
Bressui
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat a la dreta de la Noguera Pallaresa.
L’església de Sant Miquel depèn de la parròquia d’Enviny
Bresca
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situat en un coster a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, prop la seva confluència amb el riu Major.
L’església de Sant Miquel depèn de la parròquia de Gerri
ducat de Bouillon
Geografia històrica
Territori (actualment pertanyent al Luxemburg belga), erigit en ducat de l’Imperi el 1093 a favor de Jofre de Bouillon, el qual el vengué (1095) al bisbe de Lieja per tal de procurar-se diners per a la croada de Terra Santa.
Pertangué a la família de La Marck 1483 i als vescomtes de Turena 1591 Ocupat 1676 i annexionat 1793 pels francesos, el 1814 el territori passà a formar part dels Països Baixos