Resultats de la cerca
Es mostren 4770 resultats
Barri Gaudí
![](/sites/default/files/media/FOTO/A074420.jpg)
Barri Gaudí, a Reus (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Reus (Baix Camp), al NW del centre urbà.
Fou construït per iniciativa oficial i amb subvenció oficial, seguint el projecte de Ricard Bofill i Levi 1964-65, que preveu l’edificació de 8 ha per a 12 500 habitants Hom n'inicià la construcció a la fi dels anys seixanta És ocupat per obrers qualificats i per empleats
Gallicant
Caseria
Caseria del municipi d’Arbolí (Baix Camp), al nord del terme, vora el límit amb el de Cornudella, en un replà del vessant septentrional del puig de Gallicant (1008 m alt.), damunt la vall del riu de Siurana.
Fresnillo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Zacatecas, Mèxic.
Principal centre urbà i comercial de l’estat, als contraforts de la Sierra Madre Oriental Centralitza la producció minera del Cerro de Proaño or, argent, zinc, coure i plom i té indústria metallúrgica Es comunica a través del ramal central de la carretera Panamericana
Formosa
Divisió administrativa
Província del nord de l’Argentina, entre el Paraguai —del qual la separa el riu Pilcomayo— al nord, el riu Bermejo al sud, Salta a l’oest, i el riu Paraguai, a l’est; forma part de la regió del Gran Chaco.
La capital és Formosa 93 603 h 1980 És una plana alluvial inclinada cap a l’est en la qual l’escàs pendent facilita la formació d’aiguamolls i arenys El clima hi és tropical, amb temperatures mitjanes anuals de 20°C i pluges de 1 000 mm, que augmenten cap a l’est, i amb una estació seca del maig a l’octubre La vegetació és de sabana, amb bosc de cedres Poblada al final del s XIX, la manca de comunicacions ha mantingut la població concentrada als marges del riu Paraguai la densitat és molt baixa 4 h /km 2 1980 L’estructura econòmica és agropecuària hi destaquen el conreu de cotó, l’explotació…
Culiacán
Ciutat
Capital de l’estat de Sinaloa, Mèxic.
Situada a la plana costanera del golf de Califòrnia, a la vora esquerra del riu Culiacán Fou fundada pels colonitzadors, al s XVI El creixement demogràfic ha estat extraordinari l’any 1940 tenia 22 025 h, puix que és centre d’una àrea minera or, argent, coure, plom, cobalt i agrícola canya de sucre, blat de moro, cotó, tabac, hortalisses, fruiters en plena expansió, a causa de la construcció de rescloses que permeten la industrialització nucli industrial refineries de sucre, destilleries, ciment, tabac i centre comercial Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad Autónoma de…
Cuicuilco
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Cuicuilco_jaciment.jpg)
Cuicuilco
TravelingOtter (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Centre arqueològic, al sud de Mèxic DF, on hi ha actualment la ciutat universitària.
Té un dels monuments més antics de la vall de Mèxic, una falsa piràmide de basament circular, de 135 m de diàmetre, feta d’una barreja de fang i pedres, al voltant de la qual han estat trobades diverses sepultures Correspon a la cultura arcaica uns 600 anys aC La ciutat fou sepultada per la lava del volcà Xitle
Cuernavaca
Ciutat
Capital de l’estat de Morelos, Mèxic.
És un important centre turístic i seu episcopal Fou la capital dels tlahuiques, tributaris dels asteques Hernán Cortés la conquerí el 1521 i l’emperador la hi cedí com a part del seu patrimoni personal Triada com a lloc de residència pel conqueridor, n'inicià la transformació urbana a partir del 1530 Entre els edificis, són remarcables el palau d’Hernán Cortés s XVI, actual palau del governador, i la Capilla Abierta s XX, construïda per Félix Candela També hi ha un important jaciment arqueològic de la cultura de Ticomán 600-150 aC
riu de Cortiella
![](/sites/default/files/media/FOTO/A025334.jpg)
El riu de Cortiella, afluent del Siurana, al terme de Porrera (Priorat)
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Baix Camp i del Priorat, que neix sota el coll de Cortiella, obert entre el puig Cerver i la punta del Montllor.
El riu de Cortiella , que neix sota aquest coll, és afluent del riu de Siurana per l’esquerra, després de passar per Porrera Priorat El lloc formava part de la Comuna del Camp de Tarragona
cabo Corrientes
Cap
Cap de la costa del Pacífic, a l’estat de Jalisco, Mèxic; tanca, pel sud, la badia de Banderas.
Corrientes
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió del Litoral.
La capital és Corrientes És una plana formada de sediments sobre el sòcol cristallí hom hi pot distingir dos sectors lleugerament ondulats i un de pantanós al nord esteros de Santa Lucía i Batel, Laguna Iberá El clima hi és temperat càlid, amb temperatures mitjanes anuals de 20°C i precipitacions abundants entre 1 000 i 1 500 mm anuals La xarxa hidrogràfica és constituïda pel Paraná, que estableix els límits septentrional i occidental de la província, amb els seus afluents Santa Lucía, Corrientes, Sarandi i Guayquiraró, i el riu Miriñay i Aguapey, que comunica els dos grans rius El bosc en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina