Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
el Sant Crist del Remei
Ermita
Ermita del municipi de Llubí (Mallorca), a l’oest de la vila, al límit amb el terme d’Inca, dedicada al Sant Crist de la Salut i del Remei
.
Fou beneïda el 1896 i refeta el 1955 entre el 1897 i el 1900 hi residiren uns ermitans procedents de la cella de Ternelles S'hi venera també una imatge de la Mare de Déu dels Àngels procedent del convent de Jesús, extramurs de Palma
ses Covetes
Caseria
Caseria de la marina de Campos (Mallorca), vora un promontori que separa la platja des Trenc i l’arenal de sa Ràpita (en total, 5 km de platges).
Sorgí a la segona meitat del s XIX com a centre d’estiueig de famílies de Campos Porreres i Montuïri, en terres de l’antiga possessió de Torremarina Hi ha unes pedreres que foren emprades per a la construcció de les muralles de Palma
Capocorb
Antiga possessió del municipi de Llucmajor (Mallorca), al sud del terme, prop del cap Blanc.
A l’edat mitjana era un rafal que Jaume II de Mallorca pensà de convertir en parròquia Subdividida repetidament, a Capocorb Vell hi ha el poblat prehistòric de Capocorb Vell Capocorb Nou és un casal fortificat que pertanyia, a la segona meitat del s XVIII, als jesuïtes de Palma
Santa Maria del Camí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Comprèn tres sectors el primer s’enfila pel vessant sud-est de la serra de Tramuntana puig de son Agulla, 503 m alt i culmina al puig de na Marit 666 m i a la mola de Lluc Entre aquesta i la serra d’Alfàbia, se situa la vall d’Orient on neix el torrent de Coanegra anomenat en el seu primer tram torrent des Freu , afluent del torrent Gros, que drena el terme cap a la badia de Palma El segon sector és el Raiguer, que trenca el pendent del peu de muntanya Ací els materials són més recents quaternaris i fragments de miocènics i donen sòls profunds, que han atret els conreus i la…
sa Creu Vermella
Raval
Raval de Palma, Mallorca, a l’E del centre urbà, a l’entroncament de la carretera de Palma a Sineu amb la que duu as Pla de Na Tesa.
Portals Nous
Urbanització
Urbanització del municipi de Calvià (Mallorca), prop del límit amb el de Palma.
Situada a la costa, fou iniciada el 1932 al voltant de la cala de Portals Nous , on fou edificat en 1865-66 el santuari per a venerar la vella imatge de la Mare de Déu de Portals , fins aleshores venerada a la cova de Portals cala Portals Vells
So N’Anglada
Barri
Barri del municipi de Palma (Mallorca), al N del nucli de sa Vileta.
cala Nova
Cala
Cala de la badia de Palma (Mallorca), a Cas Català, dins el terme de Palma , al límit amb el de Calvià; en 1940-45 hi fou construït un port esportiu.
Llucmajor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al sector de Migjorn, el més extens de l’illa.
Ocupa la plataforma estructural vindoboniana que recolza en el massís de Randa i acaba a la mar amb una costa d’espadats, aixecada a 100-200 m alt entre les conques alluvials de les hortes de Sant Jordi Palma i la de Campos La costa s’estén al sector de llevant de la badia de Palma, des de s’Arenal fins al cap Blanc, i continua vers l’est puntes de Capocorb i Plana, fins després de s’Estanyol Hi predominen els sòls pobres de terra rossa , d’una escassa potència i amb encrostaments calcaris que sovint afloren a la superfície Els torrents s’encaixen als marges de la plataforma terciària i…
Bunyola
Municipi
Municipi de Mallorca, al vessant meridional de la serra de Tramuntana.
El terme, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia 1 067 m alt i és drenat pel torrent de Bunyola , que neix als contraforts meridionals de la serra d’Alfàbia, recull les aigües de nombrosos torrents i aflueix, ja dins del terme de Palma, al torrent Gros La vegetació natural ocupa la meitat del terme, i és formada principalment per pinedes, alzinars i garriga, amb pasturatges de propietat comunal i privada El secà oliveres, garrofers i ametllers predomina totalment sobre el regadiu La ramaderia és especialment de bestiar oví i porcí Hi ha pedreres de ciment Les…