Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
el Ter
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…
l’Onyar
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Gironès, afluent del Ter per la dreta.
Neix als estreps nord-orientals de les Guilleries muntanya de Santa Bàrbara, 854 m al municipi de Brunyola Selva S'enfondeix en el massís, canviant la direcció E que segueix, fins passat Brunyola, per la SE Vilobí d’Onyar ja a la depressió de la Selva Un cop al fons de la depressió el curs, vacillant, gira al NE a Riudellots de la Selva, fins que gira decididament al N per Campllong Passa per Fornells de la Selva i Quart abans d’entrar a Girona per Palau-sacosta, deixant la ciutat vella a la dreta, i a l’esquerra l’eixample i la ciutat nova L’aiguabarreig amb el Ter té lloc, passat l’antic…
Penedes
Veïnat
Veïnat disseminat del municipi de Llagostera (Gironès), al NE del terme, a la capçalera de la riera de Banyaloques.
L’antiga parròquia de Sant Hipòlit esdevingué sufragània de la de Llagostera Hi ha fonts d’aigües medicinals aigua de Penedes , bicarbonatada, càlcica i ferromanganosa Entre les diverses masies destaca can Llambí, que posseeix un dels principals patrimonis surers de la comarca
Vila-roja
Poble
Poble del municipi de Girona (Gironès), dins l’antic terme de Sant Daniel, a la dreta de l’Onyar.
Eclesiàsticament havia depès de la parròquia de Sant Feliu de Girona, i després, de la de Palol d’Onyar A la fi del s XVII formava part de la batllia de Girona Les aigües minerals de la font de la Pólvora havien estat comercialitzades Modernament ha esdevingut un barri perifèric de la ciutat de Girona, receptor de la població immigrada Ha duplicat gairebé la població en el decenni 1960-70
Serralada Transversal Catalana
Serralada
Serralada d’orientació NW-SE situada majoritàriament a la comarca de la Garrotxa, formada per un conjunt de muntanyes d’entre 900 m i 1.200 m d’altitud que fan de pont entre els Prepirineus i el sector septentrional de les serres prelitorals (les Guilleries).
S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià
la Vall de Sant Daniel
Conca de la riera de Galligants, que s’estén a l’E de Girona, entre la muntanya de Montjuïc i els contraforts nord-occidentals de les Gavarres (amb els vessants occidentals del pic de la Mare de Déu dels Àngels).
L’agricultura, escassa, es localitza a les zones planes cereals, farratge i hortalisses, complementada per la ramaderia Hom ha explotat també les aigües minerals, carbòniques i ferruginoses Abunden els boscs de pins, alzines, alzines sureres i castanyers La bellesa del paisatge i l’abundància de les deus d’aigua han fet de Sant Daniel una zona d’esbarjo per als gironins, tot i l’impacte mediambiental provocat per la variant de la carretera N-II que travessa la vall, inaugurada el 1993 El poble de Sant Daniel és el nucli principal de l’antic terme, annexat a Girona el 1962, que…
séquia d’en Vinyals
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Gironès, que pren les aigües del Ter a Pontmajor i rega el sector de plana de la dreta del riu dels termes de Celrà, Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà; en aquest darrer terme desguassa al Ter.
Bordils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació S’estén a la dreta del Ter, que forma part del límit septentrional amb uns meandres pronunciats i el separa del terme municipal de Cervià de Ter Limita, a més, amb els municipis de Sant Joan de Mollet E i SE, Sant Martí Vell i Juià S, Celrà W i Sant Julià de Ramis NW El territori és travessat d’W a E per la séquia d’en Vinyals, que procedeix del Ter, a ponent de Celrà, i s’uneix a la riera de Sant Martí, dins el terme de Bordils A part del nucli de Bordils, cap administratiu, el municipi comprèn el veïnat de Rissec, al NE del poble, el conjunt disseminat del Molí i el…
Flaçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, estès a la riba dreta del Ter.
Situació i presentació El terme de Flaçà, d’una superfície de 6,53 km 2 , s’estén a la riba dreta del Ter, riu que fa de límit septentrional del municipi amb el de Sant Jordi Desvalls El municipi limita a més amb Foixà E i amb la Pera S, municipis ambdós del Baix Empordà al SW limita amb Sant Martí Vell, per les fonts de Moradells i d’Aleu, i a l’W amb Sant Joan de Mollet El terreny és pla excepte a la part oriental, que comprèn uns contraforts de la serra de Vall-lloreda, que arriben fins al Ter Aquesta part és coberta de bosc, no gaire poblat Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la…
Sant Julià de Ramis
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Confronta amb Medinyà, Cervià de Ter i Celrà al sector oriental, amb Girona i Sarrià de Ter al S, amb Sant Gregori al SW i amb els municipis de Palol de Revardit W, Cornellà del Terri NW i Vilademuls N, tots tres de la comarca del Pla de l’Estany El terme de Sant Julià s’estén a la riba esquerra del Ter i comprèn una sèrie d’elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià, amb el collet de Costa-roja i el puig dels Sants Metges, i Montagut Aquestes elevacions formen, davant la serra de Sant Miquel, al NW de les Gavarres, el congost del Ter El terme comprèn també…