Resultats de la cerca
Es mostren 358 resultats
Bombai
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Mahārāṣhṭra, l’Índia.
Originàriament fou edificada sobre unes petites illes, que successius ponts i calçades convertiren en l’illa de Bombai, de 58,5 km 2 Actualment el Gran Bombai s’estén també a l’illa veïna de Salsette, situada al nord, i unida a la ciutat per istmes artificials el Gran Bombai té així una extensió total de 452,4 km 2 L’emplaçament insular permet a Bombai l’establiment d’un port excellent Té un clima calorós i humit, amb 26,2°C de temperatura mitjana anual i 3175 mm de pluja anual, recollida de juny a setembre Nucli industrial, hi destaquen les indústries químiques refineries de petroli i…
Tripura
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Agartala 157358 h 1991 Situat a l’E de Bangladesh, limita amb els estats de Mizorām i Meghālaya Regió muntanyosa, de serres d’orientació N-S, amb explotació forestal i conreus itinerants, l’agricultura el 24,3% de la superfície es dóna principalment a l’W arròs, jute, cotó, ananàs i te Densament poblada 292 h/km 2 est 1994, la ciutat principal és Agartala El pla de desenvolupament del govern es dirigeix principalment a solucionar les comunicacions, l’educació i la sanitat, malgrat els problemes que planteja el terreny, el clima i la població nòmada Antic principat, fou integrat…
Agra
© X. Pintanel
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, a l’Índia.
Situada en una gran corba que descriu el Yamunā vers l’E i aixecada damunt la plana de l’Hindustān, és el centre comercial, agrícola i industrial d’una regió productora de sucre, cotó i cereals, regada pel canal d’Agra i comunicada per ferrocarril i carretera Al costat de la producció artesanal que li ha donat anomenada seda, tapissos, orfebreria i el turisme de luxe, s’hi han desenvolupat les indústries tèxtils i química Té universitat i aeroport Agra conserva les millors obres arquitectòniques dels emperadors mogols s XVII com el palau del Diwan-i-an, la mesquita de la Perla i…
Madràs
Ciutat
Capital de l’estat de Tamil Nadū, Índia.
És situada a la costa de Coromandel golf de Bengala, al nord del riu Adyar S'ha desenvolupat sobre l’establiment britànic, del 1639, de Madraspetam, protegit pel fort Saint George La Madràs moderna comprèn una aglomeració de fesomia irregular que el 1995 comprenia un total d’uns 6 000 000 h, situada en una immensa àrea no planificada, travessada pel riu Cooum i els canals Buckingham i Cochrane És el centre del comerç de la pell i un important nucli industrial, que inclou refineria de petroli i indústria de l’alumini, tèxtil cotonera, de material ferroviari, de bicicletes, química i del ciment…
presidència de Bombai
Divisió administrativa
Divisió administrativa de l’Índia britànica.
Iniciada amb un establiment de la Companyia de les Índies Orientals a l’illa de Bombai 1672, i estesa pel continent a partir de la segona guerra amb els marathes 1802-18, arribà a comprendre un vastíssim territori que anava des del Sindh i el Gujarat, al nord, fins a la ratlla de Mysore i Madràs, al sud, i àdhuc la ciutat àrab d’Aden La circumscripció, que constituí un element fonamental en la penetració britànica a l'Índia, es convertí el 1947 en l’estat de Bombai
Machilīpatnam
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Andhra Pradesh, Índia.
És situada al delta del Krishna, a la costa de Coromandel Hi ha producció de teixits de cotó Fou l’establiment comercial més important 1611 de la Companyia de l’Índia Oriental
Oudh
Geografia històrica
Antiga província del N de l’Índia britànica.
Formà part, successivament, de diversos imperis i fou conquerida pels musulmans 1194 Unida al soldanat de Delhi i més tard a l’imperi mongol, al s XVIII aconseguí la independència quasi absoluta El 1856 fou annexada per lord Dalhousie a les possessions de la Companyia de les Índies Orientals, fet que provocà la rebellió del 1857 El 1902 s’integrà a les Províncies Unides i, proclamada la independència de l’Índia, formà l’estat d’Uttar Pradesh 1950
Dhānbād
Ciutat
Ciutat de l’estat de Bihār, Índia, a la vall del Dāmodar.
Centre industrial indústria mecànica i química Hi ha l’Escola de Mines i Geologia Aplicada de l’Índia i l’Institut Nacional d’Investigació Petroliera
Panjab
Regió
Regió de l’Índia septentrional, repartida entre la Unió Índia i el Pakistan.
S'estén des de l’Indus, a l’W, fins al Yamuna a l’E, i de l’Himàlaia, al N, fins al desert de Thar, al S És essencialment una plana alluvial formada per cinc afluents de l’Indus Jhelum, Chenab, Rāvi, Sutlej la diversitat del seu paisatge és, com en el conjunt de la plana indogangètica, la dels interfluvis Doāb i les valls Clima continental rigorós La influència del monsó és poc sensible, i les precipitacions són dèbils i separades per llargs períodes secs amb variacions notables entre el N i el S, on es deixen sentir els aires secs del Thar L’agricultura depèn del règim estacional dels rius…
Ajmer
Geografia històrica
Antic estat del Rājasthān al NE de l’Índia fundat al final del s. XI per un príncep rajput.
El seu solivā, Prithvī, s’enfrontà amb el gurida Mu'izz al-Dīn i fou mort el 1192 Finalment fou conquerit 1193 pel primer representant de la “dinastia dels esclaus” de Delhi, Quṭb al-Dīn Aybak, i declarat vassall de soldanat fins al 1365, que passà a les mans d’un príncep mewar En temps d’Akbar, Bayrām Khān l’incorporà a l’imperi mogol 1556 El 1770 caigué en poder dels maratha i, després de diverses lluites entre els nouvinguts i els prínceps rajput, fou cedit 1818 a la companyia britànica que colonitzà l’Índia, bé que la seva administració depenia del govern central de l’…