Resultats de la cerca
Es mostren 13341 resultats
Il’men’
Llac
Llac de Rússia, a la província de Novgorod.
De forma triangular, la seva superfície màxima és de 2100 km 2 Els seus immissaris principals són el Msta i el Iovat’ i, el seu únic emissari, el Volkhov , el connecta amb el llac Ladoga La ciutat de Novgorod se situa a uns 6 km de la seva desembocadura
Ienissei
Riu
Riu de Rússia, a la Sibèria central (4 092 km de longitud i 2 580 000 km2 de conca).
Neix al Sajan oriental Mongòlia, prop de la frontera amb la República dels Tuvinians, i travessa Sibèria, de S a N, fins a desembocar a la mar de Kara en estuari Voreja, al llarg d’uns 3 000 km, els altiplans de la Sibèria occidental, i passa per Abakan, Krasnojarsk i Dudinka Pel seu cabal mitjà 17 000 m 3 /s, és el riu més important de Rússia i el segon de la zona temperada, després del Mississipí El seu règim és pluvionival, amb crescudes pel maig-juny i aigües baixes del desembre al març Rep els afluents principals per la dreta, procedents de l’altiplà de la Sibèria central…
Horsens
Ciutat
Ciutat de l’amt d’Århus, a Jutlàndia, Dinamarca, situada a la riba del fiord del seu nom.
És un port pesquer i té indústria tèxtil lli, llana i tabac
Herning
Ciutat
Ciutat de l’amt de Ringkøbing, Dinamarca, al centre de Jutlàndia.
Hi ha indústria tèxtil, té mines de lignit i és un nus de comunicacions de carretera i ferrocarril
Helsingør
Ciutat
Ciutat de l’illa de Sjaelland, Dinamarca.
Port industrial i comercial al N de Sjaelland, té nombrosos balnearis, que en fan un centre turístic important Es comunica amb Hälsingborg Suècia amb ferry-boat
Regió Autònoma dels Hebreus
Regió autònoma situada al kraj d’Altai, Rússia.
La capital és Birobidžan 77 000 h 1984 Limita al sud amb la Xina Els boscs cobreixen més d’1/3 del territori El clima és monsònic i el riu més important és l’Amur Hom hi extreu estany i fabrica maquinària agrícola i materials per a la construcció indústria forestal i lleugera Pel seu territori passa el ferrocarril transsiberià017
fiord de Flensburg
Fiord
Fiord del golf de Kiel, a la mar Bàltica occidental, que fa de límit entre Dinamarca i Alemanya.
D’uns 50 km de longitud, la península de Holnis el divideix en un fiord interior 20 km, al fons del qual hi ha la ciutat de Flensburg, i un fiord exterior La profunditat oscilla entre 15 i 50 m a l’interior i entre 4 i 8 m a l’entrada
Fiònia
Illa
Illa de Dinamarca, entre la península de Jutlàndia, de la qual la separa el Petit Belt i a la qual és unida per una carretera, i l’illa de Sjaelland.
Forma un amt de Dinamarca La capital és Odense Formada per dipòsits fluvioglacials, és una fèrtil plana, ben regada, dedicada al conreu de cereals, fruita, flors i farratge per al bestiar boví i porcí Pesca
golf de Finlàndia
Golf marí
Braç de l’E de la mar Bàltica limitat, al N, per Finlàndia, a l’E per Rússia i al S per Estònia.
D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat
Fennoscàndia
Regió
Regió fisiogràfica del nord d’Europa que comprèn l’escut bàltic, estès per Suècia, Finlàndia, Carèlia i la península de Kola, a Rússia, i la major part de Noruega, afectada pel cicle orogènic del Caledonià.
Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898