Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
es Balladors
Barri
Barri d’Esporles (Mallorca).
Constitueix una eixamplada de la vila, on hi ha els millors edificis
cala Pi
Cala
Cala de la costa meridional de Mallorca, dins el terme de Llucmajor, a llevant de la punta de Capicorb.
Constitueix un canyó enfonsat del torrent de cala Pi que davalla de prop de Capicorb Hi fou construïda una torre de defensa torre de cala Pi
cala Figuera
Cala
Cala de la costa meridional de Mallorca, dins el terme de Calvià.
Limitada al sud pel cap de cala Figuera , promontori que constitueix l’extrem occidental de la badia de Palma i que és coronat per la torre de cala Figuera del 1580 i per un far
Artà
Municipi
Municipi de Mallorca, situat en una península quadrada ( península d’Artà
), extrem septentrional de les serres de Llevant i de les subbètiques.
El litoral integra la meitat del contorn i culmina al nord amb el cap de Ferrutx on hi ha l’antiga talaia Moreia - del s XVI L’encaixat torrent de na Borges constitueix la frontera occidental d’un terme ben accidentat Les muntanyes d’Artà formen complexes alineacions SW-NE que atenyen 400 m als cims la talaia Freda, 561 m, el puig de Ferrutx, 519 m, i el puig d’Alpare, 487 m El rocam secundari constitueix una sèrie d’escates imbricades, empeses des del SE i molt erosionades Descomptada la construcció, l’activitat fabril és mínima, reduïda al capítol alimentari,…
puig Major
© Fototeca.cat
Massís de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el terme d’Escorca, el més alt de les Illes i del sector NE de les serralades bètiques (1.443 m alt.).
La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar…
serra del Cavall Bernat
Serra
Serra (875 m alt.) del terme de Pollença (Mallorca), una de les primeres alineacions del conjunt de direcció NE-SW, que constitueix el promontori coronat pel cap de Formentor.
Molt escarpada a ponent, es prolonga damunt la mar donant lloc a la punta de la Troneta, que al límit septentrional forma la cala de Sant Vicenç
cap des Pinar
Cap
Cap de la costa oriental de Mallorca, al límit dels termes de Son Cervera i Capdepera, que constitueix una de les entrades de les serres de Llevant dins la mar.
serres de Llevant
Alineació muntanyosa de Mallorca, orientada de NNE (cap de Ferrutx) a SSW (cap de ses Salines), que es prolonga per l’arxipèlag de Cabrera i constitueix l’extrem septentrional emergit de la Serralada Subbètica.
Es compon bàsicament de materials que abracen tot el Secundari, plegats al començament del paroxisme alpí, i d’una plataforma estructural miocènica que els recobreix per la base discordant-hi i que forma la llenca de marina Morfològicament, hom hi pot distingir el massís d’Artà, el sector de Felanitx i la plataforma estructural El massís d’Artà, el més robust i compacte, forma la península d’Artà, entre la punta de n'Amer, la de Capdepera i el cap de Ferrutx Forma dues alineacions l’oriental origina un litoral abrupte on s’obren les coves d’Artà i l’occidental, que mira a la badia d’Alcúdia,…
ses Salines de Santanyí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al Migjorn, on constitueix un llindar planer entre la marina de Migjorn i les serres de Llevant, l’extrem meridional de les quals és precisament la punta de ses Salines (terme de Santanyí).
Aquest llindar és constituït per una depressió allargassada i parcialment endorreica, formada per materials quaternaris a l’entorn dels estanys des Tamarells i de ses Gambes, de límits constants i compartits amb el terme de Santanyí i vers on s’escorren aigües del puig de Randa El litoral corresponent a la depressió és baix però relativament accidentat, de l’illa Llarga a la platja des Dolç, separada per sa Puntassa de la cala Galiota Segueix cap al SE un litoral inarticulat fins a cala en Togores, compartida amb Santanyí, amb llargues platges obertes a garbí i algunes illes na Guardis, na…
Cabrera
© Fototeca.cat
Illa
Illa, la més gran, de l’arxipèlag de Cabrera, situada al sud de Mallorca.
Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades de NW a SE,…