Resultats de la cerca
Es mostren 4575 resultats
puig de la Roureda
Volcà
Antic volcà de la regió d’Olot, dins el municipi de Santa Pau (Garrotxa), al sud del turó de Croscat.
el Rossinyol
Curs fluvial (altres)
Curs d’aigua del Vallès Oriental, afluent, per l’esquerra, de la riera de Tenes, format per la unió de diversos torrents que davallen del pla de la Garga, al terme de Sant Martí de Centelles (Osona), i s’uneix al seu col·lector a Sant Miquel del Fai.
Rossinyol
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), a la dreta del Fluvià, aigua amunt del poble.
Hi ha indústria tèxtil
Roskilde
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’ amt
homònim, a Sjaelland, Dinamarca.
Situada al fons d’un fiord, 30 km al SW de Copenhaguen, és un important centre industrial paper, licors, maquinària agrícola Capital de Dinamarca des del s X fins a l’any 1443 i seu del bisbat de Sjaelland fins el 1536, hom enterrà a la seva catedral prop d’un centenar de membres de la reialesa Hi fou signada la pau de Roskilde , entre Frederic III de Dinamarca i Carles X de Suècia 26 de febrer de 1658, que acabà la guerra iniciada entre ells l’any anterior El darrer hi obtingué d’aquell els territoris d’Escània, Halland, Blekinge i Trondheim i l’illa de Bornholm, que afermaren la supremacia…
Rosanes
Història
Gran casal fortificat, antiga domus, del municipi de la Garriga (Vallès Oriental), al sud de la vila, a la dreta del Congost.
Hom l’ha anomenat castell de Rosanes els seus senyors prengueren el cognom Rosanes
puig Rodó
Volcà
Volcà (840 m) del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), a la dreta de la capçalera de la riera de Llémena, al N de la serra de les Medes.
la Roca del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb el Maresme, a la vall mitjana del Mogent, accidentat a l’E pels vessants interiors de la Serralada Litoral (534 m alt.), sector on es localitzen els boscs de pins i alzines (2.427 ha).
Situació i presentació Limita amb els termes de Llinars del Vallès NE, Cardedeu i les Franqueses del Vallès N, Granollers W i Vilanova del Vallès S A llevant, la Roca confronta amb els municipis d’Orrius, Argentona i Dosrius, pertanyents al Maresme Fou un dels municipis més extensos de la comarca L’any 1983, però, el nucli de Vilanova del Vallès adquirí la seva segregació i passà a ser municipi independent El terme és emplaçat a la vall mitjana de la riera de Mogent, tributària del Besòs per l’esquerra Aquest riu solca en diagonal el territori, de NE a SW a l’extrem NE rep, dintre el municipi…
serra de Rocacorba
© Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Gironès, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector NW de la comarca, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.
És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides Merlant, Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina