Resultats de la cerca
Es mostren 14036 resultats
monestir de Gerri
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Santa Maria de Gerri
) situada davant Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), a l’altra banda de la Noguera Pallaresa.
Sembla que en aquest lloc, a l’època visigòtica, hi hagué un monestir sota l’advocació a sant Vicenç, que fou restaurat el 807 pel prevere Espanell i cinc companys Obtingué privilegis d’immunitat i confirmació de béns de Frédol 849 i de Ramon 865, comtes de Tolosa i senyors del Pallars Al segle X prengué com a titular Santa Maria, segurament amb motiu d’acceptar la regla benedictina El 908 tenia setze monjos preveres i tres llecs i vengué al comte Ramon I de Pallars el monestir de Sant Pere del Burgal, que recuperà poc després Joan XIII li concedí l’exempció episcopal el 966 aleshores tenia…
Sant Feliu de Girona
© Fototeca.cat
Canònica
Antiga canònica aquisgranesa, més tard col·legiata i ara parròquia de la ciutat de Girona, situada al peu de la catedral, extramurs, prop de l’antic portal de Sobreportes, al costat de l’antiga via romana, on fou enterrat el diaca Feliu, màrtir.
Sobre l’indret de la tomba s’erigí molt antigament un martyrium o santuari dedicat al sant, al qual el rei Recared vers el 590 regalà una corona d’or votiva, que fou robada per Pau 638 i restituïda pel rei Vamba Un conjunt de sis sarcòfags pagans i paleocristians s II-IV, trobats en fer la nova església i ara encastats en els seus murs interns, indiquen l’existència al lloc d’una antiga necròpoli Després de la recuperació cristiana de Girona 795 es restaurà aquesta església i aviat s’hi establí una comunitat de preveres amb una vida canònica parallela i subjectada a la de la catedral La…
comtat de Rasès
Localitat
Territori o pagus que s’estenia al voltant de l’antiga localitat de Redae (avui Renas), i que per això rebé la denominació llatina de Redensis o Ratensis, d’on deriva el nom en vulgar.
És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…
vescomtat de Narbona
Geografia històrica
Territori de Septimània, al voltant de la ciutat de Narbona, creat com a comtat de Narbona arran de la conquesta (759) als àrabs per part del rei Pipí I el Breu.
Els vescomtes de Narbona i de Menerba Hom no en coneix més que uns quants titulars Miló 782, Magnari 791, Esturmió 800-811 i Ademar 812 Arran de la creació de la marca de Gòtia 817, els dominis afectats al comte passaren, amb el títol, als titulars de la marca de Gòtia Des d’aquell moment, les funcions comtals foren exercides pels vescomtes, els quals esdevingueren hereditaris a la segona meitat del segle IX i fundaren una potent dinastia que senyorejà el vescomtat de Narbona fins al segle XV Degueren llur potència a la importància de la vila de Narbona, que encara continuava…
vescomtat d’Omeladès
Història
Territori al voltant del castell i vila d’Omelàs, a l’oest de Montpeller.
Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb els castells i…
Xest
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa la part nord-oriental de la comarca, entre els alts de Roger 576 m alt, al límit amb els Serrans fins al pla de Quart, a la zona de transició vers el Camp de Túria i l’Horta El relleu és molt suau i ondulat, i només s’eleven alguns turons aïllats És drenat pel curs mitjà del riu de Xest L’àrea no conreada és mínima hi ha 6 400 ha de secà i 500 de regadiu de pou, que s’ha d’estendre sobre 600 ha més El secà, que ha estat tradicionalment la base de l’economia local, ha permès conreus arboris vinya 1 300 ha, oliveres, ametllers, arbrers fruiters i garrofers El regadiu es dedica a blat de…
Cartagena
© Istockphoto
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, vora la badia de Cartagena.
L’establiment, a mitjan segle XX, de la refineria de petroli d’Escombreras repercutí en l’augment de població de la ciutat i la industrialització de la regió El port, d’excellents condicions naturals i un dels més protegits militarment de la península Ibèrica, té un intens comerç, principalment de productes petroquímics Hi ha indústria petroquímica, metallúrgica, i central tèrmica a més, hi ha els recursos tradicionals industrials construcció naval militar i mines plom, argent És cap del departament naval de Cartagena, que s’estén des del cap de Gata fins a la frontera amb França, les…
Caracas
Ciutat
Capital del districte federal de Caracas i de l’estat de Veneçuela, situada a la vall de Caracas de la Cordillera de la Costa.
La vella Caracas ocupa l’oest de la vall, i en la seva ràpida expansió a partir de 1945 s’ha annexat a altres centres urbans Al costat d’edificis alts i moderns, contrasten barris extensos de cases amb jardins Altres barriades d’habitatges mísers cobreixen els vessants de les muntanyes, resultat de la immigració en massa dels anys seixanta, atreta per la industrialització i altres fonts de treball El creixement més important de població ha estat assolit per la seva àrea metropolitana, que comprèn part del districte de Sucre Principal centre comercial del país i nucli industrial teixits, arts…
Baden
Geografia històrica
Antic estat d’Alemanya sorgit de la unificació dels dominis de la casa de Baden i del procés de dissolució del Sacre Imperi.
S'estenia a la riba dreta del Rin des de Wertheim fins a Basilea, per uns 284 km, en forma de franja d’una amplada que anava dels 18 als 154 km Tenia una extensió de 15 069 km 2 i una població en començar la Segona Guerra Mundial de 2 813 657 h La capital era Karlsruhe En extingir-se la branca de Baden-Baden 1770, el país fou unificat sota la persona de Carles Frederic I de la branca Baden-Durlach mort el 1811, el qual es convertí en l’únic marcgravi de Baden El 1803, essent aliat de Napoleó, fou elevat a la dignitat electoral i engrandí els seus estats amb l’adquisició d’una part del…
Edimburg
CC Wonderful Pics
Ciutat
Capital d’Escòcia i de la regió de Lothian, Gran Bretanya.
És situada en un terreny accidentat, entre el Firth of Forth, al nord, i les altures de Pentland, al sud El nucli urbà primitiu s’estén entorn del turó de Castle Rock Al nord del castell s’obre una depressió, ocupada fins l’any 1816 per Nor’ Loch i posteriorment urbanitzada amb l’obertura de la Princess Street, principal via comercial juntament amb George Street i Queen Street El castell enllaça amb el palau de Holyrood per la popular via de Royal Mile L’expansió urbana d’Edimburg ha originat l’annexió de diferents nuclis suburbans, els uns de caire residencial, com Merchiston,…