Resultats de la cerca
Es mostren 1018 resultats
Babilònia
Babilònia cilindre-segell babilònic i la seva empremta (~1200 aC)
© Fototeca.cat
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Mesopotàmia (actual Iraq), que donà nom a la porció sud del país Babilònia), de la qual fou la capital a partir del segle XVIIII aC.
Situada a la riba oriental de l’Eufrates, uns 90 km al S de Bagdad i 6 al N de Hilleh, a partir del segle XI totes les referències de viatgers la descriuen com una ciutat en ruïnes, gran part de la qual, al principi del segle XXI, restava encara sense excavar Considerada una de les primeres i més populoses ciutats del món antic, la forma grecoromana del seu nom deriva del topònim accadi Bab-ili d’ací la Babel bíblica, traducció del terme sumeri Kádingirra ‘porta de déu’ A diferència de les grans ciutats sumèries, com Ur, Uruk, Lagaš, etc, Babilònia apareix rarament a les fonts…
Assíria
Brau alat procedent del palau assiri de Sargon II a Khorsabad (segle VIII aC)
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Mitjà, situat al nord de Mesopotàmia (actual Iraq).
La prehistòria ~4300-2800 aC apareix representada mitjançant les fases —comunes a tota la Mesopotàmia— d’Al-’Ubayd 4300-3500 aC, amb els jaciments de Ḥassūna i Arpačiyah, i d’Uruk 3500-3100 aC i Uruk IV i Ǧamdat Naṣr 3100-2800 aC, amb les estacions de Tepe Gawra, Nínive actual Koyuncik i Ǧabal Sinjar La seva entrada en la història comença pels volts del 2371 aC, quan el país apareix regularment en les fonts gràcies a la dinastia d’Accad 2371-2191 aC, la qual s’imposà en tota la Mesopotàmia i influí molt Assíria,…
Epidaure
El teatre d’Epidaure, obra de Policlet el Jove (segle IV aC), a Grècia
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat de l’Argòlida, Grècia.
Formà part de la Lliga del Peloponès i de l’Aquea Cèlebre pel santuari d’Asclepi, situat al sud-oest de la ciutat, on els malalts eren guarits mitjançant una interpretació dels somnis semblant al mètode de la psicoanàlisi Dins el recinte del santuari hi havia els temples d’Asclepi i d’Àrtemis i el tholós , edifici circular de doble columnata a l’interior del qual es trobava la font sagrada, atribuït a Policlet el Jove segle V aC Altres edificis importants de la ciutat eren la palestra, el gimnàs i el teatre, obra també de Policlet, edificat aprofitant el vessant d’una muntanya i…
Càpua
Ciutat
Antiga ciutat etrusca (fundada vers el 600 aC).
Passà sota el domini samnita el 424 aC i sota protectorat romà el 340 aC Després de la batalla de Cannes 219 aC obrí les portes a Anníbal, per la qual cosa fou durament castigada per Roma Tanmateix, tornà a prosperar i fou colònia romana des del 59 aC Devastada pels vàndals 456 i destruïda pels àrabs 840, els seus habitants es traslladaren a Casilinum , a 4 km al nord-oest, que rebé el nom de Càpua Durant l’edat mitjana sorgí un nou nucli al mateix indret, que rebé el nom de Santa Maria Capua Vetere Es conserven restes de l’amfiteatre, el…
Gerasa
Antiga població del Galaad, fundada vers el 300 aC.
El 83 aC Alexandre Janneu la conquerí, i a partir del 40 aC formà part de la Decàpolis Inicià la seva expansió a partir del 106 dC, quan Trajà annexionà la Nabatea a l’imperi i creà la província d’Aràbia Són pocs els coneixements que hom té de la ciutat dels ss III i IV dC, però al sV dC esdevingué seu episcopal i hi foren construïdes nombroses esglésies Ciutat de construcció hipòdroma —el cardo mesura 900 m i el creuen dos decumani —, és voltada per una muralla de 0,8 km A l’extrem nord hom hi troba una porta monumental construïda per Trajà l’any 115 aC…
Enserune
Història
Antic oppidum preromà proper a Nisan, al Bederrès (Llenguadoc), habitat del segle VI aC al I aC i voltat de diverses muralles successives.
Hi ha restes de columnes, grans sitges excavades, vasos grecs amb figures vermelles, etruscs, campanians i imitacions locals de ceràmica ibèrica La població del segle VI aC de pescadors i agricultors, es relacionava amb la de la costa catalana Vers el 550 aC entrà en contacte amb el món hellènic Al darrer quart del segle V aC una veritable població urbana substituí les antigues cabanes l’idioma era l’ibèric Més tard entrà en contacte, cada cop més estret, amb el món cèltic Destruït, sembla, pels cimbres, no l’afectà gaire la colonització romana Hi ha un…
Samotràcia
La Victòria de Samotràcia (segles III-II aC), escultura trobada el 1863 a l’illa grega del mateix nom (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Illa
Illa grega de la mar Egea, Grècia, al nomós d’Hebros, davant la costa macedònica.
Travessada per una serra que culmina al mont Fengari 1600 m, a la part SE, els conreus de cereals alternen amb la garriga i el bosc a les zones més elevades La població es concentra a Samotràcia, la capital, dita també Khōra Habitada pels caris, pels tracis i pels samis vers el segle VIII aC, participà en la lliga naval àtica 478 aC Caiguda en poder macedònic, passà després als romans i als bizantins Possessió genovesa 1530, fou presa pels turcs i recuperada 1912 pels grecs Cèlebre antigament pels cultes mistèrics, conserva restes arqueològiques importants, entre les quals la de Victòria de…
Gran Muralla
La Gran Muralla, construcció iniciada per l’emperador Qin Shi Huangdi (segle III aC)
© Corel - William Semple i Brian Mantrop
Muralla
Nom amb què és coneguda una de les més antigues i monumentals construccions de l’Àsia destinada a protegir la Xina de les invasions dels pobles nòmades de l’Àsia central, en particular dels huns.
Al segle III aC, Qin Shi Huangdi, fundador de l’imperi xinès, en començà la construcció, però el seu estat actual es deu a la dinastia Ming segles XIV-XVII La muralla no aconseguí, però, de donar una protecció eficaç contra les invasions Segueix la línia muntanyosa en uns 6000 km, amb una alçada de 10 m i un gruix mai no inferior a 6 m Les excavacions arqueològiques i l’ús de tècniques de GPS més modernes han permès calcular que, comptant les seves ramificacions i construccions secundàries, la Gran Muralla era 2500 km més llarga del que es pensava fins fa pocs anys, i se li…
al-‘Ubaid
Estàtua de Kurlil, trobada a al-‘Ubaid i actualment en el Museu Britànic (període dinàstic arcaic III, 2500 a.C.)
akhenatenator (CC0)
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Jaciment prehistòric de l’Iraq, a 6 km d’Ur, al NW.
Excavat per H RHall i L Woolley, hi fou trobada una típica ceràmica feta a mà decorada amb dibuixos simples pintats amb un pigment negre El seu posterior descobriment en altres jaciments, sobretot del S de Mesopotàmia Èridu, Ur, Qal’at Ḥaǧǧi Muhammad, etc, féu que hom donés el nom d’al-'Ubaid no solament a aquesta ceràmica, sinó també a la cultura de la qual formava part ~4300-3500 aC Malgrat que durant aquest llarg període s’hi produïren una sèrie de canvis, hom pot citar, entre les seves principals característiques, l’ús de la ceràmica ja esmentada —la qual en els últims temps era feta, com…
Gezer
Història
Antiga població de Palestina, al NW de Jerusalem, habitada des del Calcolític (~3400 aC) fins a l’època dels macabeus (ss II-I aC), fou conquerida pels egipcis en les dinasties XVIII, XIX i XXI.
Hom hi ha trobat materials egipcis, un ò stracon del segle XVII aC el document més antic que hom conserva sobre l’alfabet lineal del semític del NW, un santuari bamah cananeu ~1500 aC i el breu “calendari de Gezer” ~950 aC, que tracta de les feines del camp