Resultats de la cerca

Els seus estels més brillants són Càstor α, de segona magnitud, i Pòllux β, de primera

Assolí el periheli el 20 de març de 1970 a 0,54 UA del Sol, i des de mitjan febrer fou visible a simple vista El satèllit OGO-5 Orbital Geophysical Observatory hi detectà un enorme núvol d’hidrogen atòmic que, estenent-se més enllà de 10 milions de quilòmetres, envoltava el centre Posteriorment, hom ha detectat aquest núvol en tots els cometes observats des de vehicles extraatmosfèrics

És el tercer estel més pròxim 6 anys llum, té una magnitud visual aparent de 9,5, és un nan vermell i pertany al tipus espectral M 5 Fou descobert el 1916 per EE Barnard  en comparar dues fotografies preses amb un interval de 18 anys Té el moviment propi més gran uns 10,3’ anuals Les pertorbacions que presenta aquest moviment podrien ésser causades per l’existència al seu voltant d’un sistema planetari, format essencialment per dos grans planetes, un amb una massa comparable a la de Júpiter i amb un període d’11,5 anys, i l’altre amb una massa 1,15 vegades la de Júpiter i amb un període de 26…

Fou descobert l’any 1921 per Josep Comas i Solà

Els seus estels principals són Menkar α i Difda β Conté també Mira Ceti ο, primer estel variable conegut

Els seus estels principals són Zubenelgenubi α, que és binari òptic, i Zubenelschemali β

Fou descobert en una fotografia transmesa pel Voyager 1 el 1980

Tècnicament hom l’anomena A-1 Fou llançat mitjançant un coet Diamant des de l’antiga base de Hammaguir Sàhara el 26 de novembre de 1965

Fundada el 1948 per Ernest Guillé, el 1953 fou inaugurat l’observatori, equipat amb un telescopi refractor equatorial de 110 mm en estació, i també d’altres reflectors Publica periòdicament el butlletí Aster