Resultats de la cerca
Es mostren 157358 resultats
el Serpentari
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Hèrcules, la Cua del Serpent, el Sagitari, l’Escorpió i el Cap del Serpent.
L’estel principal de la constellació, α Ophiuchi, és un estel blanc de magnitud visual 2,04, situat a una distància de 60 anys llum, i és envoltat d’un extens núvol de calci La constellació del Serpentari conté també l’anomenat estel de Barnard
el Serpent
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Corona Boreal, Hèrcules, l’Àguila, l’Escut, el Sagitari, la Balança, la Verge i el Bover.
La constellació del Serpent és dividida en dues parts per la constellació del Serpentari el Cap del Serpent o Serpens Caput , que és situada a l’W del Serpentari, i la Cua del Serpent o Serpens Cauda , que és situada a l’E El Cap del Serpent conté l’astre més brillant de tota la constellació, que és un estel supergegant de magnitud visual 2,75, que pertany al tipus espectral K2 i és situat a una distància de 82 anys llum L’astre més lluminós de la Cua del Serpent és l’estel η Serpentis , de 3,42, que pertany al tipus espectral G8 i és situat a una distància de 68 anys llum La constellació del…
el Sagitari
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les de l’Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l’Escorpió, el Serpentari, el Serpent i l’Escut.
Conté 204 estels visibles a ull nu, entre els quals n'hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera L’estel α Sagittarii és de magnitud 4,11 i és situat a una distància de 250 anys llum La constellació, però, contràriament a la norma establerta, conté altres estels més brillants que l’estel α Sagittarii Un altre objecte celeste important de la constellació és una nebulosa d’emissió, coneguda amb el nom de nebulosa Trifida , que és situada al NE de l’estel λ Sagittarii Cal assenyalar també que la direcció de la constellació és la de les regions centrals de la Galàxia
la Sageta
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Hèrcules, la Guineueta, el Dofí i l’Àguila.
És una de les 48 constellacions descrites per Ptolemeu a l’ Almagest Conté 28 estels visibles a ull nu, entre els quals n’hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera L’estel principal, α Sagittae o Sham , és un estel supergegant de magnitud 2,37 i situat a una distància de 540 anys llum Entre els astres importants de la constellació cal assenyalar una nova recurrent, catalogada com a N-Sagittae 1913, la qual l’any 1946 presentà una explosió que la feu augmentar 11 vegades de brillantor
el Sac de Carbó
Astronomia
Nebulosa fosca situada a la regió SW de la constel·lació de la Creu del Sud.
És a una distància de 170 pc del Sol i té un diàmetre angular d’uns 4°
el Reticle
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Rellotge, l’Orada i l’Hidra mascle.
És una constellació molt pobra d’estels només en conté 22 de visibles a ull nu, i el més brillant, α Reticuli , és de magnitud 3,36, pertany al tipus espectral G5 i és situat a una distància de 365 anys llum
el Rellotge
Astronomia
Constellació austral situada entre les d’Eridà, el Burí, l’Orada, el Reticle i l’Hidra mascle.
Conté 35 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són de quarta magnitud i cinquena L’astre principal, α Horologii , té una magnitud de 3,83, pertany al tipus espectral K1, i és situat a una distància de 148 anys llum
Rea

Imatge de Rea presa pel Voyager 1 el 1980
Crèdits: NASA / Calvin J. Hamilton
Astronomia
Satèl·lit de Saturn descobert per G.D.Cassini el dia 23 de desembre de 1672.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 527 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,001, i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 0,3° El període de revolució sideral és de 4 dies, 12 h, 25 min, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Rea és de l’ordre de 1 530 km Quan Saturn és en oposició hom observa Rea com un astre de desena magnitud Les fotografies transmeses a la Terra pel Voyager I hi han mostrat l’existència de nombrosos cràters d’impacte A més, el seu hemisferi anterior és brillant i llis, amb un cràter, bastant gran i relativament recent…
Quiró
Astronomia
Cos celeste descobert per Charles Kowal des de l’observatori de Mount Palomar pel novembre del 1977.
L’òrbita d’aquest cos és situada entre les de Saturn i Urà, en un pla molt pròxim al de l’eclíptica En la seva màxima separació del Sol es troba a 2,8 T10 9 km, mentre que en l’aproximació més gran és a 1,3 T10 9 km El seu període de revolució sideral és aproximadament de 51 anys i hom creu que el diàmetre és comprès entre 300 i 400 km És de natura desconeguda encara, però pot tractar-se d’un asteroide que s’ha allunyat molt del conjunt dels altres asteroides, amb motiu d’alguna collisió amb un altre cos celeste però també podria ésser un nucli cometari inactiu, és a dir, que no forma cua ni…
la Quilla
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Popa, la Vela, el Centaure, el Camaleó, el Peix volant i el Cavallet del Pintor.
És anomenada també la Carena i antigament hom la considerava com una part de la constellació d’ Argo Conté 206 estels visibles a ull nu, entre els quals n’hi ha un de primera magnitud, tres de segona i tres de tercera L’astre principal, α Carinae, anomenat també Canop , és un estel supergegant de magnitud aparent -0,86, pertany al tipus espectral F0 i és situat a una distància de 365 anys llum