Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
Omolon
Riu
Riu de Rússia, a l’oblast’ de Magadan i a la República de Iacútia, afluent per la dreta del Kolyma (1 114 km de longitud i 113 000 km2 de conca).
Neix a l’altiplà de Kolyma i té com a afluents principals el Molongda, l’Oloj, l’Olojcan i el Kedon És navegable des de Ščerbakovo 600 km
Warta
Riu
Riu de Polònia, afluent de l’Oder per la dreta (760 km).
Neix prop de Zawiercie, passa per Czestochowa i Poznań i s’uneix a l’Oder a Kostrzyn Els seus afluents principals són el Noteć i el Prosna És navegable
Eisenwurzen
Regió
Regió muntanyosa d’Àustria, al sud del Danubi.
S'estén de SW a NE pels contraforts septentrionals dels Alps, amb altituds superiors als 1 000 m Hoher, Nock, Krestenberg, Schneekogel És drenada per l’Enns, Ois i Ybbs, afluents del Danubi
Sierra Nevada
Serralada
Gran serralada de Califòrnia, EUA, en direcció NW-SE, entre la Gran Vall Central i la Gran Conca de Nevada.
Màxima altitud al mont Whitney 4 418 m Hi predominant els materials granítics Hi ha molts rius al vessant W San Joaquín i afluents del Sacramento Entre els parcs naturals, destaca el de Yosemite
Selva Negra
lt_paris (CC BY-NC-ND 2.0)
Massís
Massís hercinià del SW d’Alemanya.
El forma un sòcol granític i metamòrfic recobert en certs indrets per materials del Secundari, calcàries i gresos en particular La Selva Negra i els Vosges formaven en realitat un mateix massís, que fou profundament transformat pel contracop de l’orogènia alpina Terciari que l’enfonsà en la seva part mitjana plana d’Alsàcia El massís de la Selva Negra fou basculat pel mateix motiu del SW cap al NE Forma un veritable horst , bloc enlairat, que domina en forma abrupta la plana del Rin, amb una successió de falles verticals esglaons, i descendeix suaument cap al Württemberg, és a dir, cap a l’E…
les Garrigues
Comarca del Llenguadoc, Occitània, als departaments francesos d’Erau i de Gard, al SE de les Cevenes.
Constituïda per baixos altiplans calcaris, és drenada per l’Erau i per afluents del Roine Pel que fa a l’agrícultura és una comarca pobra, només hi són conreades petites conques fèrtils fruiters i vinya
el Jarama
Riu
Riu de la península Ibèrica, de règim pluvionival, afluent del Tajo per la dreta (190 km de longitud; 6 977 km2 de conca).
Neix al massís de Somosierra, a uns 2 000 m alt i travessa la província de Guadalajara i la comunitat autònoma de Madrid Els seus afluents principals són el Lozoya, el Tajuña, l’Henares i el Manzanares
Kura
Riu
Riu del Caucas (1.364 km de longitud i 188.000 km2 de conca).
Neix a Turquia i passa per les RSS de Geòrgia i d’Azerbaidjan desguassa a la mar Càspia, on forma un extens delta 100 km 2 Els afluents principals són l’Aragvi, l’Alazani i l’Araks
canal d’Alcoi
Vall de l’Alcoià on es troba situada la ciutat d’Alcoi, voltada pel Montcabrer i la serra de Mariola, al N, per la serra de Biscoi, a l’W, per la serra del Carrascar d’Alcoi i la Carrasqueta, al S, i per la Serreta i la serra de l’Ull de Moro, a l’E.
La canal d’Alcoi és drenada pels barrancs del Molinar, del Barxell els quals, units a la ciutat d’Alcoi, formen el riu d’Alcoi, del Troncar i del Cint aquests dos darrers, afluents del barranc del Barxell
Gila
Riu
Riu del S dels EUA (1 048 km).
Afluent del Colorado, travessa els estats de Nou Mèxic, on neix, i Arizona, i aflueix al Colorado als altiplans desèrtics de Yuma Els seus afluents principals són els rius San Francisco, San Pedro, Santa Cruz, Salt i Agua Fría