Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Velehrad
Ciutat
Poblet de Txèquia, antiga capital del regne de Moràvia, on Metodi batejà Bořivoj
.
Destruïda pels magiars 908, al segle XIII hi fou fundat un monestir, centre artístic i cultural important És seu de congressos unionistes catolicoortodoxos des del 1907
Bohèmia
Plaça de Kutná Hora, Bohèmia
© Corel / Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la regió de l’Europa central que, amb diverses expansions i pèrdues territorials, formà un estat dinàstic de base nacional, anomenada corona de Bohèmia, expressió històrica de la personalitat política del poble txec.
La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…
Frýdek-Místek
Ciutat
Ciutat de la Moràvia Septentrional, Txèquia, situada a la vora del Morávka, al S d’Ostrava.
Přerov
Ciutat
Ciutat de la Moràvia Septentrional, Txèquia, a la vora del riu Bečva, al NE de Brno.
Jihlava
Ciutat
Ciutat del kraj
de Jihomoravský, Txèquia, situada a les terres altes de Bohèmia-Moràvia, vora el riu Jihlava.
Txèquia
Estat
Estat de l’Europa central que limita al N amb Polònia, al NW i a l’W amb Alemanya, al S amb Àustria i a l’E amb Eslovàquia; la capital és Praga.
La geografia física Morfològicament hom hi distingeix la zona herciniana del massís de Bohèmia, al sector occidental, i el solc format per les conques de Moràvia i Silèsia a ponent El massís de Bohèmia, format per antics blocs hercinians, es presenta com un altiplà vorejat per serralades disposades en forma de quadrilàter, que són al N, i en direcció SW-NE, les muntanyes Metallíferes al NE, i en direcció NW-SE, la serralada dels Krknose , on hi ha la màxima altitud 1602 m, i els Sudets al S, i en direcció NE-SW, els turons txecomoravians i a l’W la Selva de Bohèmia El riu Sazava, que forma…
turons Txecomoravians
Conjunt de relleus que constitueixen el vorell sud-oriental de Bohèmia i la separen de la conca de Brno (Moràvia).
Són formats per materials antics granit i s’estenen en direcció NE-SW, amb una longitud de 150 km i una altitud màxima que no supera els 850 m Són coberts de boscs
Předmosti
Prehistòria
Localitat de Moràvia, on fou descobert un jaciment prehistòric del Paleolític superior, de caçadors de mamuts, que serví per a identificar una cultura que s’estengué per bona part de l’Europa central i oriental durant la darrera glaciació (Würmià).
Sitzgras
Santuari
Cristianisme
Santuari de la Moràvia meridional (Txèquia), prop de la frontera amb Àustria, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, amb una imatge d’aquesta advocació semblant a les que, en la primera meitat del segle XVII, eren venerades a Viena, Bezdez i Hirschenberg.
Àustria
Anvers d’un thaler d’argent (1728) de l’emperador Carles VI d’Àustria
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom amb què és conegut el conjunt de possessions de la casa d’Àustria sota el domini de la família dels Habsburg.
En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans Així, sota el…