Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Sant Cristòfol de València
Convent
Antic convent de monges augustinianes fundat a la ciutat de València (Horta), sobre una antiga sinagoga jueva, el 1409 per una comunitat procedent del monestir de Santa Bàrbara d’Alzira.
L’antic convent fou aterrat el 1868, i les monges, després d’estatjar-se a diversos establiments provisionals, el 1899 iniciaren la construcció del convent actual al carrer de l’Alboraia En la seva església, neogòtica, inaugurada el 1914, es venera una imatge gòtica de Sant Cristòfol, trobada segons una tradició el 1391, que fou antigament centre de devoció popular dels valencians
el Pujol
Llogaret
Llogaret del municipi de Benimuslem (Ribera Alta) prop del límit amb el d’Alzira, a la plana regada de la dreta del Xúquer per les séquies de Mulata i del Poble.
Era lloc de moriscs 22 focs el 1609, repoblat el 1611 Esdevingué aviat parròquia Sant Josep, separada de la de Benimuslem, fins que el 1857 perdé de nou la independència La senyoria pertanyia al baró de Santa Bàrbara
l’Almúnia
Partida
Partida del terme municipal d’Alzira (Ribera Alta), a l’esquerra del Xúquer, a la part interior de la darrera gran volta descrita pel riu abans d’arribar a la ciutat.
És regada per la séquia de l’Almúnia Era un antic lloc, documentat al s XIII
serra de les Agulles
Serralada
Serralada situada als límits de la Ribera Alta (la part més extensa es troba dins el municipi d’Alzira) i de la Safor (Benifairó de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna).
Parallela a la serra de Corbera, amb petites elevacions de 500 a 550 m, amb un màxim de 564, però força accidentades, la natura calcària de la roca ha originat les nombroses fonts Les valls de Casella i de l’Estret limiten la serra pel N i pel S, respectivament
el Portitxol de la Valldigna
Coll (108 m) on s’uneix el massís de la Valldigna i la serra de les Agulles, que comunica la Valldigna (Benifairó), a la Safor, amb la vall d’Aigüesvives (Alzira), a la Ribera Alta.
venta del Quincaller
Caseria
Hostal
Hostal i caseria del municipi d’Alginet (Ribera Alta), a l’E del terme, vora el límit amb els de Benifaió, Almussafes i Sollana, aquests darrers de la Ribera Baixa, a la carretera de València a Alzira.
Hom hi ha installat indústries de mobles
l’Estret
Congost
Congost per on la vall d’Aigüesvives (que drena el barranc de l’Estret) s’obre pas a la Ribera del Xúquer, entre la serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, dins el terme d’Alzira (Ribera Alta).
el Cavall Bernat
Cim
Cim (584 m alt.) que ha donat nom a la serra del Cavall Bernat entre els termes d’Alzira (Ribera Alta) i de Corbera de la Ribera i de Llaurí (Ribera Baixa), la qual forma part del massís de la serra de Corbera.
El relleu, enèrgic i cantellut, reprodueix el flanc est d’un anticlinal cretaci carstificat i limitat a l’oest per una falla que segueix la vall de la Murta
Sóller
Panoràmica del port de Sóller
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1 000 m alt serra d’Alfàbia, 1 068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx…
monestir de Valldigna
Abadia
Important abadia cistercenca (Santa Maria de Valldigna), dins el municipi de Simat de la Valldigna (Safor), actualment en ruïnes.
Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…