Resultats de la cerca

D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…

Constitueix el punt d’enllaç entre la vall del Mürz i la vall de Viena

Ocupava els territoris compresos entre l’actual golf Edremit, al N, i el riu Küçük Menderes, al S Tingué la capital a Sardes Vers la meitat del s VI aC, la Jònia fou també incorporada a tots aquests territoris, després de la lluita de Cressus contra els grecs 560-546 aC Caiguda a mans de Cir, la regió es convertí en intermediària entre la civilització asiàtica i la grega, que fou afavorida pels diversos sobirans A l’època d’Alexandre, i posteriorment, sota la sobirania dels diàdocs, sofrí una profunda decadència, i només la capital conservà una certa esplendor,…

Hom hi distingeix dues parts al nord, Bottenviken , i, al sud, Bottenhavet amb la màxima de 294 m davant Härnösand, Suècia La salinitat oscilla entre 2‰ i 5‰ Rep les aigües, entre d’altres, dels rius Oulu, Kemi, Torne, Pite, Lule, Ume, Ågerman i Lyungan Els ports principals són Härnösand, Luleå, Sundsvall i Gävle a Suècia, i Pori, Vaasa i Oulu a Finlàndia Roman cobert de glaç durant uns sis mesos a l’any

És una llarga depressió sinclinal longitudinal entre la Sierra Nevada al N i les serres de Contraviesa i Gádor al S Drenada pels rius Andarax, Guadalfeo i l’Adra, que davalla cap a la Mediterrània De relleu molt muntanyós, amb potents estrats calcaris, ha estat sempre un país molt tancat, refugi de poblacions al segle XVIII hi fou feta una colonització agrícola vinya, oliveres, ametllers, i al segle XX hom hi obrí carreteres i camins Als vessants hom ha fet feixes de conreu cereals, vinya, oliveres, hortalisses, arbres fruiters La ramaderia ovelles ha sofert un retrocés en benefici de la…

La capital és Madison Limita al N amb l’estat de Michigan i el llac Superior, al S amb el d’Illinois, a l’E amb el llac Michigan i a l’W amb Minnesota i Iowa Morfològicament hi tenen un predomini absolut les terres baixes l’altitud màxima és el Rib Hill 582 m El N és cobert d’antigues roques cristallines i metamòrfiques que pertanyen a l’escut canadenc, amb incidència de l’erosió glacial en el relleu, on ha format un gran nombre de cubetes El S, en canvi, forma part de les planes centrals sedimentàries, cobert de morenes, excepte el SW, a la Driftless Area Hidrogràficament, les aigües del…

Fou obert al començament del s XIX Més tard hi fou construït un túnel ferroviari que comprèn dues galeries, una acabada el 1906 i l’altra el 1922 El túnel, amb més de 19 km de llargada, és considerat com el més llarg del món Serveix un tràfic bastant intens entre l’Europa del NW i Itàlia via Ginebra-Milà

El sector de la serra, molt rost, ocupa una part del vessant interior de la dita serra, el de solell, mentre que la baga correspon a Escorca, en el vessant de Tramuntana que inclou la carena mestra la del puig de Massanella El límit entre Selva i Escorca correspon a una segona carena, que va de sa Fita 905 m alt, al SW, fins a la serra des Pas d’En Bisquerra 600 m alt, al NE, culminant a 1088 m serra de Darrere Aquest sector més alt és cobert, on s’ha pogut formar un tou de sòl, de brolla, alzinar de 900 m en avall i pineda Cap als 600 m un replà el separa de la serra de Davant, on dominen…

El 1900 fou construït el canal de Sant Jordi , entre es Llatzeret que esdevingué una illa i la costa septentrional del port

Era el cinquè terreny de joc de la història del club blaugrana El recinte era situat al carrer de la Indústria, l’actual carrer de París, entre els carrers d’Urgell i de Villarroel, i arribava per la part nord fins al carrer de Londres i per la sud, fins al carrer de Còrsega El camp fou considerat el millor de Catalunya en el seu moment i la seva construcció fou possible gràcies a l’obstinació de Joan Gamper, que després de salvar l’entitat el 1908 trobà el terreny ideal perquè el Barça tingués un estadi de primera categoria Inicialment tenia una capacitat per a 1500 persones, xifra que…